Periguers
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
|
||||||||||||
| Coordenadas | ||||||||||||
| Superfícia | 9,82 km² | |||||||||||
| Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
189 m 101 m 75 m |
|||||||||||
| País | Guiana  |
|||||||||||
| Parçan | Perigòrd  |
|||||||||||
| Estat | França | |||||||||||
| Region |
Aquitània |
|||||||||||
| Departament |
Dordonha  (chapluòc) |
|||||||||||
| Arrondiment |
Arrondiment de Periguers (chapluòc) |
|||||||||||
| Canton |
chapluòc de 3 cantons | |||||||||||
| Intercom |
Comunautat de l'Aglomeracion de Periguers (CAP) | |||||||||||
| Cònsol | ||||||||||||
| Populacion Populacion totala (Còde INSEE ?) |
29 273 ab.
 30646 ab. |
|||||||||||
| Densitat | 2 980,96 ab./km² | |||||||||||
| Gentilici | Periguerdans | |||||||||||
| Còde postal | 24000 | |||||||||||
| Còde INSEE | 24322 | |||||||||||
Periguers [peri'gœ: / peri'gʏ:] (nom corrent) o Peireguers [pejre'gœ: / pejre'gʏ:] (nom classicizant)[1] (Périgueux en francés) es una vila occitana francesa de la region d'Aquitània, prefectura dau departament de Dordonha. Es la capitala istorica de Perigòrd.
Lo gentilici es pergosin -a.
Somari |
[modificar] Istòria
La vila s'estend dins una bocla d'Eila environada de set costaus (Escornabuòu, la Boissiera o Curada, Beu Puei, l'Arsaut, las Cebradas,...)
L'etimologia de Periguers ven daus Petrocorii ("las quatre armadas"), pòble gallés que demorava aquí avant la conquista romana. A l'epòca galloromana, l'emplaçament de la vila actuala era ocupat per Vesona.
La vila de Periguers nais vertadierament en 1240 de l'union de dos borgs rivaus implantats a quauquas centenas de metres l'un de l'autre : d'una man la Ciutat (surtida de l'antica Vesona galloromana), vila de l'avesque e dau comte de Perigòrd, de l'autra la vila borgesa de Puei Sent Front.
En 1669, l'aveschat passa de la catedrala de Sent Estefe, situada en La Ciutat, a la catedrala de Sent Front, jurc'alara basilica dau Puei.
En 1813, Periguers annexa la comuna de Sent Martin, que ven un quartier.
En 1857, lo chamin ferrat arriba a Periguers en venir de Cotràs; s'ensec l'installacion daus talhiers de reparacion de las locomotivas e de las veituras de la Companhiá de París a Orleans (PO), activitat que demòra totjorn dins lo quartier dau Tolon.
La devisa de la vila es Fortitudo mea civium fides, es a dire Prene ma fòrça dins la fidelitat de mos ciutadans. L'escut de la vila, roge e verd, es fach de tres tors merletadas, que la centrala es susmontada d'una flor de liri (De golas, dau chasteu de tres tors d'argent merletadas e maçonadas de sable, la dau mitan susmontada d'una flor de liri d'aur, las doas autras cubertas e viradoradas, lo tot sus una champanha de sinòple).
[modificar] Demografia
Comuna sola :
(1) 6 201 emb l'anciana comuna de Sent Martin, que fusionará en 1813
Aglomeracion : (comunas de Periguers, Colonhés e Champs Niers, Trelhissac, Bolasac, Chancelada, Nòstra Dama de Sanilhac, Champ Savineu, Marsac d'Eila e Bassilhac)
Airau urban : (52 comunas)
[modificar] Transpòrts
Periguers es ligat a Bordèu e a Clarmont per l'autorota A89.
Dau costat ferroviari, la vila a de las ligasons TER emb Bordèu, Lemòtges, Briva, Agen e daus trens grandas linhas vers París, Lion e Clarmont.
[modificar] Economia
Periguers aciala, dins lo quartier dau Tolon, daus talhiers de reparacion de la Societat Nacionala daus Chamins Ferrats Francés (Establiment Industriau de Perigòrd) qu'emplejan quasi 600 personas. Las veituras Corail e Téoz i son renovadas, tanben o los trens TER.
Dempuei 1970, Periguers aculhís tanben l'Estampariá Nacionala daus Timbres-Pòsta, d'onte ven la totalitat daus quatre miliards de timbres francés esmetuts chada annada. L'establiment se tròba dins la zòna industriala de Bolasac, e fai trabalhar 700 personas.
Pasmens, Periguers es aüei una vila mai que mai terciària, que un emplei sus dos es public o parapublic.
[modificar] Administracion
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Periòde | Identitat | Partit | Qualitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2008 | 2014 | Micheu Moyrand | PS | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2005 | 2008 | Xavier Darcos | UMP | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2002 | 2005 | Joan-Pau Daudou | UMP | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1997 | 2002 | Xavier Darcos | Div. drecha | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1971 | 1997 | Ives Guéna | UDR RPR | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Las donadas anterioras son pas encara conegudas. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
[modificar] Personatges nascuts en Periguers
- Iriés Peir Daumesnil (1777-1832), generau d'Emperi
- Joan Frederic Frenet (1816-1900), matematician e astronòm
- Jacmes Emili Lafon (1817-1886), penheire
- Lèon Bloy (1846-1917), romancier e ensagista
- Jòri Goursat çò-dich SEM (1863-1934), caricaturista
- Joan Jòri Villepontoux (1884-1963), banquier
- Aimat Clariond (1894-1959), actor
- Joan Carzou (1907-2000), penheire
- Claudi Seignolle (n. en 1917), escrivan
[modificar] Eveniments
- Salon internacionau dau Libre Gormand [1]
- Mimòs, festivau internacionau dau mime [2]
- Sinfonia, festivau de musica barròca [3]
- MNOP, festivau de las musicas de la Nòva Orleans [4]
[modificar] Monuments e luòcs toristics
Periguers es classada Vila d'Art e d'Istòria e presenta un patrimòni remirable, emb 43 monuments istorics e un important sector sauvagardat. Demest v-ilhs :
[modificar] Los vestigis de la bastida galloromana de Vesona
- La tor de Vesona, vestigi d'un temple dedicat a la divessa tutelara de la ciutat galloromana
- Las roïnas de l'Anfiteatre roman, mesas en valor dins un brave jardin
- Lo museu Vesunna, bastit sus los vestigis de la domus daus Boquets (bastida galloromana) per l'architecte Joan Nouvel - musée de Vesunna
[modificar] La vila medievala
- La catedrala de Sent Front, inscricha au Patrimòni Mondiau de l'Umanitat, es una de las estapas pus famosas dau Pelegrinatge de Sent Jacme de Compostela. D'estil romanic-bizantin, presenta cinc copòlas en crotz greca. Fuguet (larjament) restaurada au segle XIX per Paul Abadie, lo quau se n'inspiret per l'edificacion de l'egleisa dau Sacré Cœur de París. Lo chamin de crotz de Sent Front, pench a l'entorn de 1850 per Jacmes Emili Lafon, fuguet restaurat en 2002
- L'egleisa romanica de Sent Estefe, anciana catedrala, que ne'n demòra doas copòlas
- Lo covent de las Dònas de la Fe (segle XII)
- La Tor Mataguerra (segle XIII), lo vestigi mai conservat de las fortificacions de l'Edat Mejana
- La charriera Limotjana, còr de la vielha vila
[modificar] La vila de la Renaissença
- La Maison daus Cònsols, que se remira dins Eila
- Lo Chasteu Barriera (roïnat), dau nom d'una familha de la vila
- La Maison dau Pastissier, mesa en valor lòrs de la restauracion de la Plaça Sent Loís
- Mai d'un ostau daus segles XV e XVI dins l'ancian Puei Sent Front (ostaus Gamenson, Sench Astier, d'Abzac de La Dosa, de Lestrada,...)
- La Prefectura (segle XIX) : façada d'estil dau Segond Emperi; los salons son d'òbras d'art vertadieras, dins l'estil daus chasteus de Versalhas, Fontainebleau e dau Lovre
- Lo Museu d'Art e d'Arqueologia de Perigòrd
- Lo Museu Militar de Perigòrd
- Lo museu-talhier dau Trompe-l'œil [5]
[modificar] Embessonatges
Periguers es bessonada coma la vila bavaresa d'Amberg (Alemanha).
[modificar] Ligams externes
- Sit oficiau de la municipalitat
- Sit de l'Ofici de Torisme de Periguers
- Sit plan brave sus Periguers
- Festivau MNOP
[modificar] Nòtas
- ↑ La grafia Perigüers emb un trema es pas normativa, que s'escriu normalament Periguers sens trema coma dins orguelh
 |
|
.svg){kind=small}
