Periguers

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Flag of Occitania.png Vila d'Occitània Blason Languedoc.svg
Donadas
d · m
Periguers
Peireguers
Périgueux
comuna francesa
Blason ville fr Périgueux (Dordogne).svg
Perigueux Infobox Montage.jpg
[[Imatge:|250px]]
Descripcion de la bandièra
Descripcion dau blason
Descripcion deu sagèth
Latitud
Longitud
Generalitats
Partida de
Sosclassa de
Nomenat d'aprèst
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Situat dens DordonhaCanton de Peiregús-Centre (WikiData)Q1726850 e  Canton de Perigús-Oèst (WikiData)
País França
Sit oficial
Blason ville fr Périgueux (Dordogne).svg
Perigueux Cathedrale Saint Front.jpg
La Catedrala de Sent Front, vista dau Pont daus Barris.
Geografia fisica
Occitania map.png
geolocalizacion
Coordenadas 45° 11′ 12″ N 0° 43′ 19″ E / 45.186798, 0.7218353 / 45.186798; 0.7218353


Superfícia | 9,82 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala |
 
189 m
90 m
75 m
Geografia politica


País Guiana Armas de Guiana
Parçan Perigòrd Armas de Perigòrd
Estat França
Region
72
Aquitània Escut d'Aquitània
Departament
24
Dordonha Lògo del Departament de la Dordonha
(chapluòc)
Arrondiment
243
Arrondiment de Periguers
(chapluòc)
Canton
2497
chapluòc de 3 cantons
Intercom
242400620
Comunautat de l'Aglomeracion de Periguers (CAP)
Cònsol

Micheu Moyrand (2008-2014)

Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2010)
29 573 ab.
Evolucion de la populacion

31 000 ab.
Densitat 3 011,51 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Periguerdan, Pergosin
Còde postal 24000
Còde INSEE 24322


Identificants
BNE


ULAN


DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz


Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Periguers.


Periguers [peri'gœ: / peri'gʏ:] o Peiriguers [pejɾi'ɡø] e Periguers [pɛɾi'ɡø] (nom corrent) o Peireguers [pejɾɛ'ɡø: / pejre'gʏ:] (nom classicizant)[1](Périgueux en francés) es una vila occitana francesa de la region d'Aquitània, prefectura dau departament de Dordonha.

Es la capitala istorica de Perigòrd.

Lo gentilici es pergosin -a.

Istòria[modificar | modificar la font]

La vila s'estend dins una bocla d'Eila environada de set costaus (Escornabuòu, la Boissiera o Curada, Beu Puei, l'Arsaut, las Cebradas,...)

L'etimologia de Periguers ven daus Petrocorii ("las quatre armadas"), pòble gallés que demorava aquí avant la conquista romana. A l'epòca galloromana, l'emplaçament de la vila actuala era ocupat per Vesona.

La vila de Periguers nais vertadierament en 1240 de l'union de dos borgs rivaus implantats a quauquas centenas de metres l'un de l'autre : d'una man la Ciutat (surtida de l'antica Vesona galloromana), vila de l'avesque e dau comte de Perigòrd, de l'autra la vila borgesa de Puei Sent Front.

En 1669, l'aveschat passa de la catedrala de Sent Estefe, situada en La Ciutat, a la catedrala de Sent Front, jurc'alara basilica dau Puei.

En 1813, Periguers annexa la comuna de Sent Martin, que ven un quartier.

En 1857, lo chamin ferrat arriba a Periguers en venir de Cotràs; s'ensec l'installacion daus talhiers de reparacion de las locomotivas e de las veituras de la Companhiá de París a Orleans (PO), activitat que demòra totjorn dins lo quartier dau Tolon.

La devisa de la vila es Fortitudo mea civium fides, es a dire Prene ma fòrça dins la fidelitat de mos ciutadans. L'escut de la vila, roge e verd, es fach de tres tors merletadas, que la centrala es susmontada d'una flor de liri (De golas, dau chasteu de tres tors d'argent merletadas e maçonadas de sable, la dau mitan susmontada d'una flor de liri d'aur, las doas autras cubertas e viradoradas, lo tot sus una champanha de sinòple).

Demografia[modificar | modificar la font]

Comuna sola :


 Donadas
d · m
 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2010): 29573, totala: 31000
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
5 733 8 956 - -
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - 19 633 - - - - - -
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
31 976 - - - - 33 988 37 615 - 40 785
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
38 529
37 450
35 120
32 916
30 280
30 193
29 558
29 416
29 080
30 458
2009 2010
29 273
30 646
29 573
31 000

Fonts
Picto infobox character.png
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


(1) 6 201 emb l'anciana comuna de Sent Martin, que fusionará en 1813

Transpòrts[modificar | modificar la font]

Periguers es ligat a Bordèu e a Clarmont per l'autorota A89.

Dau costat ferroviari, la vila a de las ligasons TER emb Bordèu, Lemòtges, Briva, Agen e daus trens grandas linhas vers París, Lion e Clarmont.

Economia[modificar | modificar la font]

Periguers aciala, dins lo quartier dau Tolon, daus talhiers de reparacion de la Societat Nacionala daus Chamins Ferrats Francés (Establiment Industriau de Perigòrd) qu'emplejan quasi 600 personas. Las veituras Corail e Téoz i son renovadas, tanben o los trens TER.

Dempuei 1970, Periguers aculhís tanben l'Estampariá Nacionala daus Timbres-Pòsta, d'onte ven la totalitat daus quatre miliards de timbres francés esmetuts chada annada. L'establiment se tròba dins la zòna industriala de Bolasac, e fai trabalhar 700 personas.

Pasmens, Periguers es aüei una vila mai que mai terciària, que un emplei sus dos es public o parapublic.


Administracion[modificar | modificar la font]

Lista daus cònsols dempuei 1971
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Micheu Moyrand PS  
2005 2008 Xavier Darcos UMP  
2002 2005 Joan-Pau Daudou UMP  
1997 2002 Xavier Darcos Div. drecha  
1971 1997 Ives Guéna UDR RPR  
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Personatges nascuts en Periguers[modificar | modificar la font]

  • Iriés Peir Daumesnil (1777-1832), generau d'Emperi
  • Joan Frederic Frenet (1816-1900), matematician e astronòm
  • Jacmes Emili Lafon (1817-1886), penheire
  • Lèon Bloy (1846-1917), romancier e ensagista
  • Jòri Goursat çò-dich SEM (1863-1934), caricaturista
  • Joan Jòri Villepontoux (1884-1963), banquier
  • Aimat Clariond (1894-1959), actor
  • Joan Carzou (1907-2000), penheire
  • Claudi Seignolle (n. en 1917), escrivan

Eveniments[modificar | modificar la font]

  • Salon internacionau dau Libre Gormand [1]
  • Mimòs, festivau internacionau dau mime [2]
  • Sinfonia, festivau de musica barròca [3]
  • MNOP, festivau de las musicas de la Nòva Orleans [4]

Monuments e luòcs toristics[modificar | modificar la font]

Periguers es classada Vila d'Art e d'Istòria e presenta un patrimòni remirable, emb 43 monuments istorics e un important sector sauvagardat. Demest v-ilhs :

Los vestigis de la bastida galloromana de Vesona[modificar | modificar la font]

La Tor de Vesona
  • La tor de Vesona, vestigi d'un temple dedicat a la divessa tutelara de la ciutat galloromana
  • Las roïnas de l'Anfiteatre roman, mesas en valor dins un brave jardin
  • Lo museu Vesunna, bastit sus los vestigis de la domus daus Boquets (bastida galloromana) per l'architecte Joan Nouvel - musée de Vesunna

La vila medievala[modificar | modificar la font]

  • La catedrala de Sent Front, inscricha au Patrimòni Mondiau de l'Umanitat, es una de las estapas pus famosas dau Pelegrinatge de Sent Jacme de Compostela. D'estil romanic-bizantin, presenta cinc copòlas en crotz greca. Fuguet (larjament) restaurada au segle XIX per Paul Abadie, lo quau se n'inspiret per l'edificacion de l'egleisa dau Sacré Cœur de París. Lo chamin de crotz de Sent Front, pench a l'entorn de 1850 per Jacmes Emili Lafon, fuguet restaurat en 2002
  • L'egleisa romanica de Sent Estefe, anciana catedrala, que ne'n demòra doas copòlas
  • Lo covent de las Dònas de la Fe (segle XII)
  • La Tor Mataguerra (segle XIII), lo vestigi mai conservat de las fortificacions de l'Edat Mejana
  • La charriera Limotjana, còr de la vielha vila

La vila de la Renaissença[modificar | modificar la font]

  • La Maison daus Cònsols, que se remira dins Eila
  • Lo Chasteu Barriera (roïnat), dau nom d'una familha de la vila
  • La Maison dau Pastissier, mesa en valor lòrs de la restauracion de la Plaça Sent Loís
  • Mai d'un ostau daus segles XV e XVI dins l'ancian Puei Sent Front (ostaus Gamenson, Sench Astier, d'Abzac de La Dosa, de Lestrada,...)
  • La Prefectura (segle XIX) : façada d'estil dau Segond Emperi; los salons son d'òbras d'art vertadieras, dins l'estil daus chasteus de Versalhas, Fontainebleau e dau Lovre
  • Lo Museu d'Art e d'Arqueologia de Perigòrd
  • Lo Museu Militar de Perigòrd
  • Lo museu-talhier dau Trompe-l'œil [5]

Embessonatges[modificar | modificar la font]

Periguers es bessonada coma la vila bavaresa d'Amberg (Alemanha).

Ligams externes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. La grafia Perigüers emb un trema es pas normativa, que s'escriu normalament Periguers sens trema coma dins orguelh
  • La forma *Perigús [peɾi'ɡys] es una adaptacion que se tròba dins los dialectes que coneissen pas lo son [ø], probablament a travers lo francés (per analogia emb "gueux" <--> "gus"?), que convendriá d'evitar dins la grafia.
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

[[]]
Pelegrinatge de Sant Jacme de Compostèla
08 Coquille.jpg
Via Lemovicensis
Etapa seguenta

[[]]