Eila

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Eila
Pont suspendut de Sent Denís de Pila sus Eila.
Caracteristicas
Longor 255 km
Bacin ?
Bacin collector Dordonha
Debit mejan 63,8 m3⋅s-1 (Cotràs)
Riu
S'escampa dins Dordonha
Geografia
Païses traversats França

Eila ['ɛjlɒ] (Isle en francés) es una ribiera occitana dau sud-oest de França (regions de Lemosin e d'Aquitània).

Etimologia[modificar | Modificar lo còdi]

Eila a per origina lo preceltic °Ela o lo celtic Ilā [1] que donet mai d'un nom de cors d'aiga (Elle, Ill, Ille,...). L'omonimia entre Eila e Isla, plan anciana (en Perigòrd dialectalament lemosin, i- iniciala es pus sovent prononçada [ɛj]), es a l'origina de la grafia francesa.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

La font d'Eila se tròba en Lemosin (departament de Nauta Vinhana, au sud dau vilatge de Rongeras (comuna de Janalhac) per 375 m d’altitud. Son cors es de 255 km, dont 87 km de navegar (aura en mai d'una seccion). Se junh a Dordonha en Liborna. Sa penda mejana es de 1,56 m/km. Tot lo bacin es de clima oceanic. Lo movement de la marea se fai sentir jurca Savinhac d'Eila, lo flux monta enquera una dotzena de quilomètres mai amont devers Cotràs.

Idrologia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo 3 de genier de 1994, l'estacion idrologica de Cotràs enregistret un debit maximau jornalier de 837 m3/s.

Departaments e localitats asaigats[modificar | Modificar lo còdi]

Afluents principaus[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams externes[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 164 e 350; versemblablament, perqué i a daus noms aparentats en Granda Bretanha