Alés e Casanuèva

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Alés e Casanava)
Vilatge d'Occitània
Alés e Casanuèva
Allez-et-Cazeneuve
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Glèisa d'Alés
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 23′ 36″ N, 0° 37′ 53″ E
Superfícia 10,69 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
202 m
70 m
59 m
Geografia politica
País  Guiana Agenés
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèla Aquitània
Departament
47
Òut e Garona
Arrondiment
473
Vilanuèva d'Òut
Canton
4730
Lo Liuradés (Senta Liurada avant 2015)
Intercom
200023307
CA del Grand Vilanovés
Cònsol Bertrand Planté
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
584 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

597 ab.
Densitat 60,06 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 47110
Còde INSEE 47006

Alés e Casanuèva (Allez-et-Cazeneuve en francés) es una comuna agenesa, situada dins lo departament d'Òut e Garona e la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

La comuna se despartís entre las ribièras (Òut, Autonne, en francés) e los puègs. Alés, una glèisa sense aglomeracion, es dins la ribièra d'Òut, sus la RD 446, al sud de la RD 911, Casanuèva es dins la ribièra d'Autonne. Encara mai al sud, lo castèl de Tombaboc es sul bòrn d'un puèg. L'ostal de comuna es a 600 m al sud de la glèisa d'Alés, en direccion de Casanuèva, dins una pichona aglomeracion.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas confrontantas de Alés e Casanuèva
Senta Liurada Biàs
Alés e Casanuèva
Dolmairac Senta Colomba de Vilanuèva

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Alés[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son ecclesia d'Ales, en 1124, parrochia de Les, en 1271, Beate Marie Dales, en 1520, ecclesia beate Marie d'Alas, en 1577. La prononciacion es [a'lez (e,kazɔ'nɛβɔ)] [1]. Dauzat explica lo nom per un masculin gallés *alisa, « bauç » [2] e Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, imagina un oronime celtic ail, impossible foneticament; la proposicion de Dauzat pausa un autre problèma fonetic : -a finala se seriá conservada. B. Boyrie-Fénié i vei una « basa oronimica... perfèctament identificada », *al- e lo sufixe latin -ense(m) que demandariá, segon ela, una motivacion. Lo nom seriá identic a La Mota d'Alas [1], mès las fòrmas pus ancianas son pas en -as. Delamarre explica puslèu Alés per lo gallés *alision, « la ròca », de la meteissa familha e del meteis sens qu'alisia (que Juli Cesar latinizèt en Alesia) [3]. Lo nom, aqueste còp sense dificultats d'evolucion fonetica, pòt convenir per la glèisa, situada en un luèc planièr, mès a la basa del travèrs, e encara mai pel borg, situat pus naut.


Casanuèva[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son ecclesia de Cazanova qui est prope castrum de Pujols, en latin, en 1235, parrochia de Casanova, en latin, en 1271, de Cazanova, en latin, en 1520. La prononciacion es [,kazɔ'nɛβɔ]. Lo sens de Casanuèva es « ostal nuèu ». Las latinizacions escondon la diftongason de ò en e la reduccion del diftongue en è. La grafia consèrva [1].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Abans la revolucion, lo castèl èra a Tombaboc, la parròquia de Sent Pèire dels Ligams a Casanòva (evolucion fonetica locala en Casanuèva) e una annèxa (Nòstra Dama de la Nativitat) a Les (evolucion fonetica locala en Alés).[4]

A la revolucion, la comuna de Tombaboc es creada a l'entorn del castèl. Los actes d'estat civil existisson sonque entrò l'an IV (1795-1796). Dins lo bulletin de las leis de 1801, es escricha Tombebone,[5] mas lo nom foguèt pas jamai emplegat localament (lo toponim afrancesat es Tombebouc o Tombebout).

La o las seccions d’Alés e Casanuèva son incorporadas a Senta Liurada. La comuna apareis coma Alés o Alés e Casanuèva, o quitament Casanuèva e Alés. Lo nom s’estabiliza a comptar de l'an VI (1797-1798) dins los actes de l’estat civil. Pasmens quitament en l'an X lo registre pòrta en alternància Alés e Casanuèva o Casanuèva e Alés.[6]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
mai de 2020 2026 Bertrand Planté    
junh de 1995 2020 Jacques Latour   agricultor
març de 1977 1995 Paul Barbès    
  1977      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Senta Liurada; es adara del canton del Liuradés.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 642, totala: 672

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
576 571 520 627 540 472 496 548

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
514 502 474 468 461 437 414 398 372

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
373 356 352 325 371 379 392 382 400

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
419
408
406
478
583
579
658
669
674
701
2009 2010
670
695
666
690
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • en 1793, la municipalitat èra Tombebout, Ales, Cazeneuve et Sainte Colombe, donc Tombaboc, Alés, Casanuèva e Senta Colomba de Vilanuèva. La populacion èra de 1475 abitants [7].
  • En 2018 la populacion èra de 584 abitants e la densitat èra de 54,63 ab/km².

Luècs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas ambe la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 1,1 et 1,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 45
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 8, a Alaise
  3. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 46 e 322
  4. Canonge Durengues, "Cazeneuve et son annexe Allez", Notes d’histoire ecclésiastique. En linha sul sit dels archius departamentals d'Òlt e Garona.
  5. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6566479p/f355.item
  6. "Allez-et-Cazeneuve NMD An II-An X 4-E-6-4", Registres paroissiaux et d'état-civil. En linha sul sit dels archius departamentals d'Òlt e Garona.
  7. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=37724