Vejatz lo contengut

Vocala obèrta anteriora non arredondida

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula de l'alfabet fonetic internacionalVocala obèrta anteriora non arredondida
a
æ̞
Numèro AFI304
Codificacion
Entitat (decimala)a
Unicode (hex)U+0061
X-SAMPAa or a_+ or {_o
Braille
Son
noicon

La vocala obèrta anteriora non arredondida es una vocala emplagada per mantunas lengas parladas. L'Alfabet Fonetic Internacional li atribuís lo simbòl ⟨a⟩. Pasmens, se la necessitat de diferenciar dos sons alofòns, se pòt representa vocala obèrta centrala non arredondida pel simbòl ⟨ä⟩. Las lengas qu'emplegan l'alfabet latin representan generalament aquel son amb la letra a.

Caracteristicas

[modificar | Modificar lo còdi]

L'occitan possedís aquel son representat per la letra a, coma ''mar", pasmens en posicion finala atòna se pronóncia [α] (mas tanplan [ə], [a], [u]). Segon los dialèctes, se fa siá [a] (anteriora) siá [ä] (centrala).

En auvernhat e lemosin la a atòna non finala se pronóncia [ɒ] (levat "as" finala o avant una vocala). Dins mantuns dialèctes "au" atòna fa [ɔw].

Lenga Mot AFI Traduccion
Alemand Ratte [ˈʀätə] Rat
Anglés[1] Hat [hat] Capèl
Espanhòl[2] Panamá [panaˈma] Panamà
Igbò Ákụ́ [ákú̙] Clòsc
Italian[3] Padre [ˈpadre] Paire
Japonés [kä] Moissal
Mandarin [ʔan˥] alve
Neerlandés Zaal [zäːl] Sala
Occitan estandard Gra [ˈgra]
Suedés Bank [baŋk] Banca
  1. Minkova, Donka. The History of Final Vowels in English: The Sound of Muting. Walter De Gruyter, 2012, p. 95. ISBN 9783110889512. 
  2. Donald N. Tuten, Fernando Tejedo-Herrero, Rajiv Rao, H. Robyn Clarke. «Los sonidos vocálicos». A: Pronunciaciones del español. Taylor & Francis, 2022, p. 76. ISBN 9781317219521. 
  3. Trifone, Maurizio. Grammatica italiana, con nozioni di linguistica, 2013 [1995], p. 26. ISBN 978-88-08-09384-4.