Ròborent

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Ròborent

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas


Direccion relativa a la posicion
Continent
Situacion
Designacion provisòria
Constellacion
Tipe d'objècte
Còs astronomic parent
Còs astronomic filh
Luòc de descobèrta
Grop d'objèctes menors
Sequéncia de Hubble
Sul còrs astronomic
Companhon de
Tipe espectral
Tipe espectral
Fus orari
Situat sus una isla
Embocadura
Tipe de lac
Lacs sus lo riu
Grop de lacs
Situat sul lac
Afluents del lac
Emissari del lac
Bacin idrografic
Massís de montanhas
Tipe de montanha
Coordenadas
Arquitècte
Remplaçat per
Tipe de bastiment
Material
Mèstre d'òbra
Sistèma d'autorotas
Societat de mantenança
Pòl d'escambis
Linha ferroviària
Operator
Aligança ferroviària
Gara
Pista
Travèrsa
País
Compausanta de
Tipe de division administrativa
Exclava de
Enclava
Capitala
Cap d'estat
Regim politic
Cap de l'executiu
Representant del partit
Cap del govèrn
Assemblada
Moneda
Lenga oficiala
Imne
Frontalièr de
Embessonatge
Subdivisions
Membre de
Geografia umana
Sant patron
Domeni internet
Còde ISO 3166-1 alfa-2
Còde ISO 3166-1 alfa-3
Còde ISO 3166-1
Còde ISO 3166-2
Còde AITA
Còde OACI
Còde FAA
Còde INSEE
Còde de comuna
Còde del catalòg
Còde CBS
Còde GNIS
Còde GNIS Antarctica
Còde NUTS
Còde dantai
Còde de comuna alemanda
Còde de districte alemand
Còde administratiu
Còde administratiu
Còde ISTAT
Còde de gara
Còde OKATO
Còde cadastral
Còde postal
Còde telefonic internacional
Prefix telefonic nacional
Còde d'imatriculacion
Roburent.jpg
Nom italian Roburent
Region Flag of Piedmont.svg Piemont 
Província Provincia di Cuneo-Stemma.png Coni 
Còdi ISTAT 004186
Còdi postal 12080
Prefixe tel 0174
Superfícia 29,81 km²
Populacion 483 - (2021)
Densitat 16,2 ab./km²
Sant patron Sant Sir
Conse Giulia Negri
Localizacion
Comuna
Italy relief location map.jpg 

Ròborent[1][2] (Roburent oficialament) es una comuna piemontesa que s'es declaraa de minoritat linguistica e istorica occitana (segond la lei 482/1999 de l'estat italian). Administrativament, es de la província de Coni e de la region de Piemont. Fa tanben part de l'Union montanhòla de las valadas montregalesas.

Geografia[modificar | modificar la font]

Ròborent es a 800 metres d’autessa, a caval des Valadas Corsalha e Casòt. Es format da uech ruaas istòricas: Plaça, la Montaa, L’Escaron, Ruaa di Garias, Ruaa di Savis, Ruaa di Motz, Sant'Antòni e Codevila. Fan part del territòri decò las fracions Prat de Ròborent e Sant Jaco de Ròborent, e la localitat di Cardins. Ental territòri de Ròborent son comprés lo mont Alpet (1611 metres) e la cima Colmet (1297 metres).

Istòria[modificar | modificar la font]

Semelha que lhi territòris del roborentés sien estats abitats jà en la preistòria, quora sus las montanhas vivion popolacions de pastres, parelhas a aquelas de la Val des Meravilhas, coma documenton lhi autars en peira de l'Alp Robert. En epoca romana lo territòri era traversat da la Via Sònia o Savinia, un important colegament entre la mar d’Albenga e la plana, Augusta Bagiennorum, passant per Garés; sus aquesta via s’ensedion popolacions de Ligurs montans e d’Ingauns. Per las frequentas incursions di Sarrasins, just aprés l'an Mila a Ròborent ven realizat un chastèl; encuei reston un torrion de gardia, dich "la Sarrasina" e simbol comunal, e una part di muralhons.

Lhi preciós e rics bòscs del feude de Ròborent, proprietat de l’evesco d’Ast, eron decò contendut da Mondví fins al 1419, quora per lòng temp deven part del territòri di Savòia. Ental XVII secle lhi roborentés son truchat, bèla si gaire, da la Guerra d’la sal; mas l'odierna fracion de Prat ven encendiaa e destrujua.

Ental period napoleònic (1794) lhi abitants, acampats sal mont Savin, oponen una fòrta mas inutila resistença contra las tropas francesas plaçaa a l'Alp Robert.

Toponimia[modificar | modificar la font]

Sus l'origina del nom lhi a diferentas ipòtesis: seria per la presença de bòscs de rore quercus robur, mas es pus possible que sie en relacion al tapatge del riu que cor dapè del país, idèa sostengua da un document nodaril del 1118 que cita un Furcheridus de Rivo Bruzenti: autres documents testimonion l'evolucion del nom en Rivuo Bruzenti (lat. rivus brugentis, riu rumorós), puèi Rivuobrugente, Rivobruzzente , Rioburente.

Lo nom oficial italian es Roburent. Foguèt Roburento del 7 de mai de 1940[3] (italianizacion toponimica del regim fascista) al 12 de setembre de 1952.[4] Lo nom piemontés es Arburent (Arborent en grafia occitanizaa).

Monuments[modificar | modificar la font]

Lo centre garda d’interessants monuments: la baròca parroquiala de Sant Sir ental cap luòc, sus projèct de l'arquitèct Francesco Gallo; la parroquiala de la Santissima Trinitat en fracion Pra; la parroquiala de Sant Jaco en l’omònima fracion, en pur baròc piemontés, construia ental 1735 sus dessenh del Gallo. Un bòt, al pòst d’l'odierna glèisa, era present un pilon dediat a l'apòstol Jaco. A Cardins se tròba la gleisèta de Sant Matiu.

Economia[modificar | modificar la font]

Lo país, que plan plan s’es despopolat ental darrier secle, totun a sabut s’arpilhar gracias a una prosperosa activitat toristica liaa a l’esquì nòrdic e da descesa, sustot a Sant Jaco.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. http://www.espaci-occitan.org/oc/occitan-e-occitania/occitania-e-valadas-occitanas/valadas-occitanas/
  2. https://locongres.org/oc/actualites1/nouvelles-ressources/10295-noms-occitans-de-las-comunas-de-las-valadas
  3. Decret reial n°249 del 20 de març de 1940. "Riduzione in forma italiana delle denominazioni dei comuni di Entraque, Pradleves e Roburent in provincia di Cuneo." Gazzetta ufficiale n°95 del 22 d'abril de 1940. Dintrada en vigor lo 7 de mai. En linha sul site normattiva.it
  4. Decret del president de la republica n°1109 del 11 de julhet de 1952. "Cambiamento della denominazione del comune di Roburento in quella di "Roburent" (Cuneo)." Gazzetta ufficiale n°199 del 28 d'agost de 1952. Dintrada en vigor lo 12 de setembre. En linha sul site normattiva.it