Bela si lo territòri era jà ocupat dai Romans, lhi premiers documents sus lo paìs remonton al 1000. Ental 1198 Bernés pilha part a la revolta d’Caralh contra lo senhor del pòst. En un tractat de patz del 1223 entre lo Marqués de Saluces Manfredo III e lo Cont de Savòia Tomaso son citats tres fraires Nicolao, Ogerio e Guglielmo, senhors de Bernés, que sostenon lo Cont de Savòia. Lo paìs passa sot lo domini del Marqués de Saluces e après sot lo curt domini de lhi Anjovins fins al 1274. Ental Tres Cents deven libra Comuna abo sindics e oficials, e un chastèl sal Bric d’la Madalena; ental Quatre Cents lhi a una fòrta presença de cults considerats eretics: ben 22 vaudés de Bernés son processats e condamnats a brusar. Lo paìs ent’aquel temp era circondat da muralhas abo 2 pòrtas vers Coni e vers Caralh e era dividut en lhi rions Pasquier e Sant Peire.
Piemont
Coni
.svg){kind=small}