Organizacion Europèa de Cooperacion Economica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'Organizacion Europèa de Cooperacion Economica (OECE) (en anglés Organization for European Economic Co-operation (OEEC)) es l'ancèstra de l'OCDE. Fondada en 1948, pendent economic de l'OTAN, aguèt la carga iniciala de repartir los crèdits acordats pel Plan Marshall entre los païses de l'Euròpa Occidentala. Contribuiguèt tanben a la liberalizacion dels escambis e permetèt lo renforçament de la coordinacion economica entre païses membres.

Creacion[modificar | modificar la font]

Lo « Programa de restabliment europèu » o Plan Marshall aviá per condicion la creacion d'una organizacion europèa permetent als estats de gerir eles meteisses los fonzes pagats pels Estats Units per lor reconstruccion.

L'OECE es creada per la Convencion de Cooperacion Economica Europèa del 16 d'abril de 1948, a l'eissida de la Conferéncia de París. Còmpta 17 membres: Àustria, Belgica, Danemarc, França, Grècia, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Luxemborg, Norvègia, los Païses Basses, Portugal, lo Reialme Unit, Suècia, Soïssa, e Turquia, e mai la futura Republica Federala d'Alemanha, representada pels tres comandaments d'ocupacion a l'Oèst. Lo Territòri Liure de Trieste participèt tanben a las òbras de l'OECE fins al reglament de son estatut definitiu.

Los objectius de l'OECE son la coordinacion de l'esfòrç de reconstruccion de l'Euròpa Occidentala, lo ressarrament dels ligams economics dels membres e la liberalizacion del comèrci e dels escambis monetaris.

Foncionament[modificar | modificar la font]

L'OECE es dirigida per un Conselh que recampa totes los Estats membres (normalament al nivèl de lors ambassadors), e que pren sas decisions a l'unanimitat. Aqueste es assistit d'un Comitat Executiu de sèt membres designats cada an pel Conselh. Los trabalhs son conduches al sen d'una quinzena de comitats tematics.

S'apiejan sul Secretariat General de l'Organizacion, ancèstre del de l'OCDE e installat coma el al castèl de la Muette, a París. La foncion de Secretari General foguèt exercida successivament pel francés Robert Marjolin (1911-1986) de 1948 a 1955, puèi son compatriòta René Sergent.

L'istòria de l'OECE es dominada per mai d'un futur « paire fondator » de las Comunautats Europèas (Paul-Henri Spaak, Alcide De Gasperi) o d'autras grandas figuras de la cooperacion europèa d'aprèp guèrra (Paul Van Zeeland, Anthony Eden, Reginald Maudling).

Realizacions[modificar | modificar la font]

L'OECE d'en primièr permetèt la mesa en òbra del Plan Marshall,

  • en coordenant, cossí quicòm, los plans de reconstruccion nacionals,
  • en repartissent, amb dificultat, los crèdits atribuits pels Estats Units.

Las pressions americanas menan los Europèus a liberalizar lo comèrci de la mitat dels escambis privats, dins los sectors de basa (bens alimentaris, matèrias primièras) e los bens manufacturats. L'OECE contribuís atal al movement general d'abaissament de las barrièras als escambis comercials dins lo quadre del GATT, sens çaquelà pervenir a crear una union doanièra.

L'OECE complís tanben una bèla òbra d'armonizacion e d'escambi d'informacions estatisticas.

L'OECE permet en otra la conclusion de mai d'un acòrdi sectorial:

  • en setembre de 1950, amb efièch retroactiu al 1èr de julhet, l'Union Europèa dels Pagaments permet de crear un quadre multilateral de clearing monetari, obligatòri e automatic, entre Estats membres, en ligam e plaça del malhum d'acòrdis bilaterals concluses entre Estats membres. Lo clearing se fonda (coma al FMI) sus una grasilha de paritats fixas (escandalh aur), e s'apoja suls mejans tecnics de la BRI. L'UEP favoriza lo restabliment de la fisança monetària entre participants e la represa dels escambis comercials. Permet la convertibilitat parciala de las monedas europèas entre elas. En 1958, se restablís la convertibilitat amb lo dolar e l'UEP es dissolguda.
  • En 1952, fondacion d'una Agéncia Europèa de Productivitat que contribuís a formar los trabalhadors europèus a las nòrmas de productivitat (fordisme) prevalent als Estats Units. L'AEP es finançada per l'essencial pels Estats Units ; son budgèt atenh fins a 40% del de l'OECE.
  • en octobre de 1953, amb Espanha mas sens Islàndia ni Irlanda, creacion d'una Conferéncia Europèa dels Ministres dels Transpòrts, organizacion internacionala a part entièra qu'aguèt, per l'essencial, un ròtle modèste coma forum de debats. La CEMT aperten encara al sistèma institucional de l'OCDE.
  • en 1957, creacion d'una Agéncia Europèa per l'Energia Nucleara (ENEA), venguda en 1972 l'Agéncia de l'Energia Nucleara (AEN) de l'OCDE.

A l'eissida del Plan Marshall (1952), l'OECE declina e se tròba instrumentalizada per l'OTAN (que s'apoja sus sos comitats per alimentar sos pròpris trabalhs). La creacion de la CEE en 1957 trevira sa situacion e fa fracassar, especialament, la conclusion d'un acòrdi de liure escambi dins lo quadre de l'Organizacion.

L'OCDE, comprenent tanben los Estats Units e Canadà, se substituís a l'OECE a l'ocasion de l'entrada en vigor de sa Convencion fondatritz, en 1961.

Ligam intèrne[modificar | modificar la font]

Lista de las alianças internacionalas de la Guèrra Freja

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Istòria de l'OECE sul site de l'OCDE