Olfactores

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Los Olfactores fòrman un clad que compòrta los tunicièrs e los craniats (vertebrats e mixinas). Rend obsolèta la nocion de miomerozoari (cefalocordats e craniats). Sos membres partejan ensemble lo sens de l'olfaccion, o odorat. Aqueste clad admet per grop fraire lo dels cefalocordats. Aqueste clad es estat creat per Jefferies d’aprèp la preséncia de potencials aparelhs olfactius omològs dins de fossils (cornuts e mitrats, fòrça controversats aquò dich) que pòdon representar de precursors de vertebrats e tunicièrs. Sa teoria dicha de calcicordat, que ditz que los cordats provenon d’ancèstres que formavan una esqueleta extèrna rica en calci, agradava pas gaire fins al moment que d'analisis molecularas recentas e nombrosas confirmen la pròcha parentat entre tunicièrs e vertebrats.

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

Caractèrs generals eissits dels Cordats[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Chordata.

Los Olfactorians possedisson las cinc caracteristicas que definisson los Cordats, a l'estat larvari pels Ascidies e los Taliacèus e que duran tota la vida pels Larvacèus e los Craniats :

  • Preséncia d'una notocòrda (estructura mesodermica dorsala cilindrica alongada que jòga un ròtle de sosten).
  • Tub nerviós dorsal, per rapòrt a l'intestin e a la còrda en forma de tub (Epineurians(polifiletics))[Nòta 1].
  • Fendas faringianas (Faringotrèmes (parafileticas, las fendas faringianas que foguèron apuèi perdudas pels equinodèrmes))[Nòta 1].
  • Endoestil (replec que recobrís la fàcia ventrala del farinx e qu'acamina las particulas alimentàrias al tub digestiu en secretant un mucus).
  • Coa pòst-anala.

Caractèrs pròpris[modificar | modificar la font]

Los Olfactorians an de caracteristicas que possedisson doncas pas los autres Cordats (Cefalocordats):

  • Sens de l'olfaccion.
  • Desaparicion parciala de la notocòrda, exceptat per d'unes peisses (esturion e celacant) e per la mixina.

Evolucion[modificar | modificar la font]

Aqueste clad a conegut un fòrça importanta diversificacion dempuèi son aparicion al Cambrian (cap a 500 milions d’annadas abans nòstra èra) : mentre que los tunicièrs e las mixinas son demòrats paus diversificats e exclusivament marins, los vertebrats an agut una evolucion fulguranta e an conqués totes los mitans del planeta, amb lors primièrs passes sus tèrra al Devonian superior, i a environ 370 milions d’annadas. Uèi, amb las balenas, que mesuran fins a 33 mètres de long (balena blava), comprenon los animals los mai pesucs e d'animals demest los mai grands que la Tèrra aja pas jamai portats.

Sistematica[modificar | modificar la font]

Descripcion dels sosembrancaments[modificar | modificar la font]

Los Olfactorians son constituits de tres sosembrancaments :

Articles detalhats : Tunicièrs, Vertebrats e Mixinas.
  • Los Urocordats o Tunicièrs, que possedisson pas las caracteristicas dels Cordats qu'a l'estat larvari, a l'excepcion dels Larvacèus (o Apendicularis). Coma lor nom l'indica, los Tunicièrs possedisson amai una tunica, producha per l’epidèrme puèi segondàriament colonizada per de cellulas d’origina sanguina o conjonctiva, constituida d’aiga, de proteïnas e d’un glucid, la tunicina.

Segon l’ipotèsi de Garstang[1], la larva venguèt long de l’evolucion l'estadi dominant dins lo cicle vital, e totes los Cordats descendents possedisson las caracteristicas de la larva dels Urocordats (neotenia) : una còrda, de fendas faringianas, una coa pòst-anala, e un tub nerviós dorsal.

Oikopleura dioica
Un tunicièr apendiculari. Contràriament als taliacèus e als ascidies, es neotenic. Aqueste estadi auriá pogut s'impausar dins l'evolucion fins a venir dominant.
  • Las Mixinas, fòrça pròchas dels vertebrats, i pòdon èsser inclusas. Lor diferéncia es de possedir pas cap de colomna vertebrala, e d'aver de fotoreceptors a la plaça dels uèlhs. Pasmens, d'unes scientifics, coma Cavalier-Smith, plaçan las mixinas modèrnas coma grop fraire dels Iperoartians al dintre dels Agnats[2] o dels Ciclostòmes.
  • Los Vertebrats, que possedisson una colomna vertebrala que recobrís la partida troncala del sistèma nerviós central. A 18 jorns, la notocòrda de l'embrion dels vertebrats se metameriza per formar los anèls de la colomna vertebrala. Los vertebrats possedisson tanben una esqueleta ossosa o cartilaginosa e d'uèlhs.

Filogenia[modificar | modificar la font]

En classificacion classica, los Olfactorians son tradicionalament devesits en tres sosembrancaments :

O en dos, segon NCBI:

Cavalier-Smith, quant a el, devesissiá aqueste taxon en dos sosembrancaments e en dos infraembrancaments[2]:

Idèa del recampament[modificar | modificar la font]

L'idèa del recampament dels tunicièrs e dels vertebrats sembla pas, a primièra vista, fòrça logica. En efièch, presentan de morfologias fòrça diferenta. D'unes scientifics an quitament agut l'idèa de raprochar los tunicièrs dels mollusques. Òr, se nos metèm a comparar lors larvas, coma Darwin lo faguèt i a mai de 150 ans, vesèm plan viste fòrça semblanças, coma la coa pòst-anala, la forma de las larvas, o encara la notocòrda.

Capgròs de granhòta (vertebrat)
Larva d'ascidie (tunicièr)

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Referéncias taxonomicas[modificar | modificar la font]

  • Referéncia NCBI : Chordata (en) (consultat lo 9 de junh de 2012)
  • Tree of Life Web Project reconeis pas aqueste taxon e plaça los Cefalocordats coma grop fraire dels vertebrats.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 et 1,1 La filogenetica encoratja puslèu lo regropament dels Equinodèrmes e dels Emicordats demest los Ambulacraris
  2. Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas Mixinas.

Referéncias[modificar | modificar la font]

<references>

  1. (en) Walter Garstang, « Memoirs : The Morphology of the Tunicata, and its Bearings on the Phylogeny of the Chordata », Quarterly Journal of Microscopical Science, vol. 72, no 285,‎ , p. 51-187 (ISSN 0021-9533 e 1477-9137).
  2. 2,0 et 2,1 (en)Thomas Cavalier-Smith, 1998. A revised six-kingdom system of life. Biol. Rev. 73: 203-266.