Cran

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Cran d’Homo Sapiens.

Lo cran (var. crani), es una estructura ossosa o cartilaginosa de la tèsta, caracteristica dels craniats (que ne son los vertebrats). Lo ròtle principal del crani es d'aparar l'encefal qu'es a l'entorn, servís tanben de punchs de ligam a de muscles de la cara e del còl.

Lo cran se compausa de doas partidas: lo neurocrani (o bòstia craniana), qu'apara lo cervel e los organs sensorials pars, e l'esplencnocrani, que sosten las cavitats bucalas e faringianas. Qualques espècias possedissont tanben un dermocrani, format d'òs dermics.

Lo cran es totjorn cartilagiós per l'embrion mas ven al mens en partit ossificat per l'adulte de tota la linhada des Osteictians (qu'inclusís l'Òme).

Descripcion[modificar | modificar la font]

Lo cran es compausat de doas partidas: lo neurocran (o bòstia craniana), partida superiora qu'apara lo cervèl e los organs sensorials pars, e l'esplancnocran, partida inferiora que sosten las cavitats bucala e faringiana[1].

L'esplancnocran primitivament aguèt una foncion respiratòria mas aquela foncion se perdèt dins gaireben totas las linhadas e l'esplancnocran entre doncas subretot dins la constitucion de l'esqueleta de las maissas, del paladar, de l’aurelha mejana, de la cara, del còl, de la lenga, del laringe e del neurocrani[2].

Istologicament, lo cran dels Vertebrats pòt passar per diferents estadis[3] :

  • un estadi cartilaginós, format per condrificacion del mesenquime. Aquel cran es definitiu per las lampresas e los Condrictians.
  • un estadi ossós o osteocran endoesqueletic (o encondral), eissit d'una ossificacion encondrala. Aquel estadi succedís al condrocran per totes los Osteictians a l'estat adulte.
  • Qualques espècias possedisson tanben un osteocran exoesqueletic (o dermocrani, ou dermatocrani), format d'òs dermics (o òs membranoses). Aquela ossificacion dermica se fa dirèctament dempuèi lo teissut conjonctiu sens passar per un estadi cartilaginós[4].

Lo dermatocran es una capa d'òsses dermics (jamai de cartilatge) que cobrís lo neurocrani e l'esplancnocrani. Constituissiá lo boclièr cefalotoracic per qualques Vertebrats fossils, los Ostracodermas[5]. Se trapa a l'ora d'ara pas que dins la linhda dels osteictians que foguèt segondàriament incorporada a ambedoas formacions precedentas tot en conservant una accion inductritz sul desvelopament de qualques òsses dermics (Cèl del cran, cèl del paladar, diferentas unitats de l'esplancnocrani)[6]. Pels Condrictians, lo dermocrani mermèt, fins a venir indiferenciat, e es representat pas que per d'escatas placoídas fixadas dins lo derme que cobrís lo còrs entièrs.

Formacion[modificar | modificar la font]

Neurocran e esplancnocrani son eissits de dos mecanismes embriologics diferents. Lo neurocran es eissit du mesenquime. Aqueles elements pòdon se presentar jos doas formas: una cartilaginosa que forma lo crani cartilaginós o condrocrani; crani definitiu pels Condrictians, los Mixina e las Lampresas. Pels autres vertebrats aquela forma es remplaçada per una forma ossosa que dona l'osteocran.

Pels mammalians lo condrocran (ou neurocran) se forma a la basa del crani embrionari e se compausa de tres nuclèus cartilaginoses: lo basietmoïde, lo basiesfenoïde e lo basioccipital. Los cartilatges paracordals se desvelopan per formar la placa basala e d'autres cartilatges occipitals se desvelopan per formar lo arc occipital (cartilatge entornant complètament la còrda). De cartilatges se van associar a la placa etimoïde (eissit del desvelopament dels cartilatges trabecularis): son de capsulas olfactivas e capsulas nasalas. La mesolha espinala se dilata dins lo condrocrani passant dins lo foramen magnum. L'aurelha intèrna occuperá la capsula otica.

Origina e evolucion[modificar | modificar la font]

Lo neurocran seriá la partida mai anciana del crani perqu'es la sola qu'existís pels Mixinas. L'esplancnocran es present pels lampresas mas pas lo dermocrani que sembla doncas qu'apareguèt en darrièr.

Lo neurocran evolua mercé a une reduccion del nombre d'òsses e a un alongament degut a la fòssas temporalas. Existís mai d'un tipe de neurocrani:

  • Tipe anapside (ex: tartuga): pas de fòssas temporalas
  • Tipe diapside (ex: les crocodilians) : daos fossas temporalas superioras e inferioras.
  • Tipe sinapside (ex: mamifèrs + reptils fossils) : una fòssa temporala inferiora.

l'esplanchnocran o esqueleta visceral es constituit per de pèças cartilaginosas o ossificadas. Forma la maissa pels gnatostòmas. Lo primièr arc de l'esplancnocrani es l'arc mandibulari. Cet arc est composé du cartilage ptérygo-carré (partida superiora) e del cartilatge de Meckle (partida inferiora). Tres pèças de l'arc ioïde venent enforçar l'arc mandibulari: - lo cartilatge iomandibulari - lo cartilatge ceratobranquial - lo cartilatge basibranquial

Lo cartilatge pterigocarrat donna l'epipterigoïde e l'òs carrat (enclutge) pels mamifèrs. lo cartiltage de Meckle el donna l'òs articulari (martèl) pels mamifèrs. L'iomandibulari dona la columnèla timpanica pels tetrapòds non mammalians e l'estriu pels mamifèrs. Lo ceratobranquial dona las banas ioïdianas pels tetrapòds non mammalians e l'apofisa estiloïde del temporal e las banas ioïdianas pels mammalians.


Fòssas temporalas[modificar | modificar la font]

Lo crani de Massospondylus possedís doas fentas temporalas tipicas dels diapsides.
Esquema d'un cran de diapside

Las fòssas temporalas son de traches anatomics del crani dels amniotas, caracterizat per de cavitats simetricas bilateralas dins l'òs temporal.

D'ipotèsis fisiologics los associan amb un aument dels nivèls metabolics e una creissénça de la musculatura de la maissa. Los primiers amniòts del carbonifèr possedavan pas de fòssa temporalas alara que los sauropsides e los sinapsides mai avançats n'avián. Dins las edats geologicas, las fòssas temporalas dels sauropsides e dels sinapsides se modifiquèron e venguèron mai largas per permetre l'implantacion dels muscles de las maissas mai espeses permetant de mossegadas mai poderosas. Los dinosaures, que son de sauropsides, ab de larga duberturas e lors descendents los aucèls, an de fòssas temporalas que se modifiquèron. Los mamifèrs, que son de sinapsides, possedisson pas mai de dobertura al nivèl du crani, tan que lo caractèr anatomic se modifiquèt. Possedisson pasmens encara l'orbita temporal (que sembla a una dubertura) e los muscles temporals. S'agís d'un trauc dins lo cap que se situa a l'arrièra de l'orbita ocular darrièr l'uèlh.

La preséncia e la morfologia de las fossas temporalas es un punt critic per la classificacion taxonomica dels sinapsides, que ne son los mamifèrs.

Les euriapsides (plesiosaurians e d'ictiosaurians) an una sola granda dubertura suls costats de lor crani, coma los sinapsides, mas los eurapsides son de fach de diapsides, que la fòssa temporala inferiora desapareguèt.

Los anapsides (quelonians) ne possedisson pas.

Galariá[modificar | modificar la font]


Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. "foret" Romanic Foret, Dico de Bio, ed. De Boeck & Larcier, 2004.
  2. "mrs" Corinne Cuoc, Anatomie Comparée des Vertébrés, Universitat de Provença, 2006.
  3. "foret"
  4. "mrs"
  5. "mrs"
  6. "mrs"

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]