Ponhet

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Fàcia interna del ponhet uman

En anatomia umana, lo ponhet es la connexion flexible e estrecha entre l'avantbraç e la man. Esquematicament, lo ponhet es una doble seguida de pichons òsses corts nomenats carpians que s'organisan per formar una connexion mobila.

L'articulacion del ponhet (articulatio radiocarpea) es una articulacion condilia que permet tres plans de moviment.

Estructura de l'articulacion[modificar | modificar la font]

Las partidas que forman lo ponhet son l'extremitat inferiora del radi e la superfícia inferiora del disc articular en dejós; e los òsses escafoïde, semilunar e piramidal en dessús.

La superfícia articulara del radi e la superfícia inferiora del disc articular forman una superfícia concava transversalament elliptica, la cavitat receptritz.

Las superfícias articularas superioras de l'escafoïde, semilunar e piramidal forman una superfícia convexa lisa, lo condíl, qu'es aculhit per la superfícia concava.

Los òsses del ponhet son:

Ligaments[modificar | modificar la font]

L'articulacion en envolopada per una capsula, reforçada pels seguents ligaments:

La membrana sinoviala limita amb la superfícia interna d'aqueles ligaments e s'espand dempuèi lo marge de l'extrèm inferior del radi e lo disc articular fins als marges de las superfícias articularas dels òsses carpians. Es laxa e presenta fòrça plecs, subretot al revèrs.

Moviments[modificar | modificar la font]

Aquesta articulacion permet d'efectuar los moviments de flexion, extension, abduccion, adduccion e circumduccion. Se combinan exactament amb aqueles del carp.