Arthropoda

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Arthropoda
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Arthropòdes de diferentas classas : un trilobit, un euripterid, un escorpion, un crustacèu, un miriapòde e un insècte.

Classificacion
Règne Animalia
Sosrègne Bilateria
Infrarègne Protostomia
Superembr. Ecdysozoa

Embrancament

Arthropoda
Latreille, 1829

Sosembrancaments de reng inferior

Los artropòdes (arthropoda, de grèc ἄρθρον, "articulat", e ποδός, "pè") constituisson l'embrancament (filum) mai grand d'animals e incluson, entre autres, insèctes, aracnids e crustacèus. La seuna diversitat es extraordinària; mai del 80% de las espècias animalas conegudas son d'artropòdes[1], es a dire, un milion d'espècias existentas descritas e un registre fossil que remonta fins l'èra proterozoïca.

Los artropòdes se son adaptat tant al mitan aqüatic (marin e aiga doça), coma al mitans terrèstre e aerian. Incluson totes tipes de formas de vida, tanben de formas simbiòticas e parasitas.

Estructura basica dels artropòdes[modificar | Modificar lo còdi]

Malgrat aquesta granda diversitat los artropòdes presentan una estructura generala fòrça omogenèa. Se caracterizan per:[2]

  • La preséncia d'un exosqueleta dur, la cuticula, facha principalament de quitina, un tipe de polisacarid, que provesís proteccion fisica e resisténcia a la dessecacion.
  • La possession d'un còs segmentat, es a dire, format per divèrses segments o metamèrs.
  • La preséncia d'un parelh d'apendix articulats a cada metamèr, qu'es caracteristic e baila lo nom al grop.

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Anna Thanukos;https://web.archive.org/web/20130821165924/http://evolution/.berkeley.edu;The Arthropod Story;University of California, Berkeley
  2. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 9, "Artròpodes I".