Ivan Pavlov
| Ivan Pavlov | |
 | |
| Naissença | 14 de setembre de 1849 Riazan, Empèri Rus |
|---|---|
| Mòrt | 27 de febrièr de 1936 Leningrad, Union Sovietica |
| País d'origina |  Russia |
| Distincions | Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina l'an 1904 |
Ivan Petrovich Pavlov (en rus: Иван Петрович Павлов) (nascut a Riazan, Russia en 1849 – mòrt a Leningrad, URSS en 1936) èra un fisiologista e psicològ rus guerdonat amb lo Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina en 1904 e lo primièr que descriguèt lo fenomèn ara conegut coma condicionament classic amb d'experiéncias suls gosses.
Biografia
[modificar | Modificar lo còdi]Pavlov nasquèt lo 14 de setembre de 1849 dins la vila russa de Riazan, situada dins la província de Riazan. Filh d'un patriarca ortodòxe comencèt per estudiar la teologia, pasmens la laissèt de caire per entamenar d'estudis de medecina e de quimia a l'Universitat de Sant Petersborg. Aprèp qu'acabèsse son doctorat en 1883 apregondiguèt sos estudis en Alemanha, ont s'especializèt en fisiologia intestinala e dins lo foncionament del sistèma circulatòri.
En 1890 foguèt nomenat professor de fisiologia a l'Académia Medicala Imperiala e puèi director del Departament de Fisiologia de l'Institut de Medecina Experimentala de Sant Petersborg.
Moriguèt lo 27 de febrièr de 1936 a la vila de Sant Petersborg, qu'en aquel moment se sonava Leningrad.
Recèrca scientifica
[modificar | Modificar lo còdi]A partir de 1890 centrèt son trabalh sus l'estudi de l'aparelh digestiu e l'estudi dels sucs gastrics. Pavlov espepissèt lo sistèma gastric dels gosses, e sas manifestacions extèrnas jos la forma de la salivacion, arribant a mesurar la fam dels animals en observar la quantitat de saliva que generavan aprèp èsser estats privats d'aliments. Observèt que los gosses avián tendéncia a salivar abans que l'aliment dintrèsse a debon dins sas bocas, e vist qu'observava pas cap d'explicacion fisiologica per un fenomèn aital comencèt a desvolopar l'idèa de "secrecion psiquica".
Pr'amor de las circonstàncias, Pavlov decidiguèt d'estudiar mai precisament aqueste fenomèn que veniá tot bèl just de descobrir en cambiar la forma de presentar los aliments als animals. Aquò faguèt que descobriguèt una relacion intima entre las causas mentalas e la responsa fisiologica seguidoira que nomenèt los reflèxes condicionats. Es a dire, las responsas reflèxas, coma la salivacion, se fan sonque condicionalament sus d'experiéncias anterioras especificas de l'animal. Sas seves recèrcas lo portèron a formular la lei del reflèxe condicionat, que desvolopèt entre 1890 e 1900 aprèp d'aver observat que la salivacion dels gosses que utilizava per sas experiéncia podia èsser la resulta d'una activitat psiquica. Aital, realizèt una experiéncia que consistissiá a far sonar una campana just abans de provesir lo manjar a un gos, e n'arribèt a la conclusion que, quand lo gos aviá talent, començava de salivar sonque d'ausir lo son de la campana.
Per encausa d'aquestas recèrcas Pavlov aguèt per recompensa lo Prèmi Nobel de Medecina o Fisiologia en 1904. Mai tard lo psicològ american John B. Watson, assabentat de las experiéncias de Pavlov, utilizèt aquelas resultas per las aplicar als èssers umans e aital creèt una novèla escòla de psicologia que seriá sonada conductisme.
La Guèrra Civila Russa e l'arribada del comunisme cambièron pas ges l'endraiament de sas recèrcas. Malgrat que se sentiguèsse pas en simpatias amb lo regim novèl, foguèt pas secutat per l'aparelh comunista. Aprèp la Revolucion d'Octobre foguèt nomenat director dels laboratòris de fisiologia a l'Institut de Medecina Experimentala de l'Acadèmia de las Sciéncias de l'URSS. Pendent las annadas 1930 elaborèt lo principi que la foncion del lengatge uman es la resulta d'una cadena de reflèxes condicionats qu'encabirián de mots.
Estudis de Pavlov
[modificar | Modificar lo còdi]
Las observacions basicas de Pavlov èran simplas. Se s'introdusisson d'aliments o cèrts acids diluïts en boca d'un gos afamat, comença aqueste a secretar un flux de saliva que sortís de glandolas determinadas. Observèt Pavlov que l'animal salivava tanben abans que lo manjar arribèsse dins la boca, çò que significava que la vista o l'òlga del manjar provocava una meteissa responsa fisiologica. A mai, lo gos salivava parièr davant la preséncia de la persona qu'en general li provesissiá sos aliments. Aquesta constatacion lo portèt a desvolopar un metòde experimental per estudiar l'aquesiment de connexions novèlas d'estimulacion-responsa. Sens cap mena de dobte, les quals havia observat en els seus gossos no podien ser innates o connaturals d'aquesta mena d'animal.
Estimulacion e salivacion
[modificar | Modificar lo còdi]La magnitud de las responsas a las diferentas estimulacions se pòt mesurar en foncion del volum total o del nombre de degots de saliva segregades en una determinada unitat de temps.
En realizant l'experiéncia de la campana Pavlov, dempuèi l'abitacion vesina e a travèrs un veire, poguèt observar lo comportament del gos, en aplicant las estimulacions e avalorant las responsas. Abans de començar l'experiéncia, Pavlov mesurèt las reaccions de salivacion al manjar dins lo morre, que foguèt considerable, mentre que lo gos salivèt fòrça pauc quora èra somés a l'estimulacion sonòra (la campana). A continuació, va iniciar les proves de condicionament. Toca la campana estímul neutral, e immediatament après va presentar menjar a l'animal estímul incondicionat, amb un interval molt breu. Va repetir aquest parell d'estímuls moltes vegades durant diverses setmanes, sempre quan el gos estava famolenc. Transcorreguts diversos dies va tocar tan sols la campana i la resposta de saliva va aparèixer a l'escoltar-se el so, a pesar que no es va presentar el menjar. La resposta havia quedat condicionada a un estímul que no havia pogut produir-la prèviament.
La salivacion del gos davant el menjar és una reposada incondicionada; la salivació après escotar la campana es una responsa condicionada. L'estímul neutre que suposa inicialament la campana es converteix finalament en un estímul condicionat. Aquest estímul condicionat (so), és com un senyal que avisa que l'estímul incondicionat (menjar), està a punt d'aparèixer. Finalament, existeix el reforç, que és l'enfortiment de l'associació entre un estímul incondicionat amb el condicionat. El reforçament és un esdeveniment qu'aumenta la probabilitat que ocorri una determinada resposta. La definicion de condicionament classic es la formacion (o reforçament) d'una associacion entre un estímul neutre e un reflèxe.
Quan es presenta sobtadament un estímul condicionat mas sense associar-li l'estímul incondicionat, deixa de provocar la responsa. En el cas del gos de Pavlov, quitariá de salivar davant la campana se, sulpic, no va acompanyada d'aliment. Quan l'estímul condicionat ja no provoca la responsa, es diu que el reflèxe condicionat s'ha "extingit". La reaparicion d'una responsa condicionada extingida prèviament, aprèp un periòde de repaus, es conegut coma "recuperacion espontanèa". Se lo gos de Pavlov tornèsse en situacion experimentala, aprèp d'algun temps d'absència, la campana podria provocar novament la resposta de salivació. La generalització de l'estímul suposa una tendéncia a produir la resposta condicionada davant estímuls similars al condicionament, així mateix el gos respondrà a sons més o menys similars al de la campana. Així mateix s'aprèn a discriminar, això és, a aprendre a respondre a un estímul i a inhibir aquesta resposta a un segon estímul semblant.
Primièr sistèma de senhals
[modificar | Modificar lo còdi]Pavlov denomina aital la relacion per la quala lo sistèma nerviós central, especialament lo cervèl associa, per exemple, una campanada amb l'aliment: la campanada (o autre estimulacion substitutiva) resulta un senhal. Per Pavlov la majoritat dels animals se regisson per un "pensament" basat sus aquel sistèma de substitucions reflectivas, un primièr sistèma de senhals.
Segond sistèma de senhals
[modificar | Modificar lo còdi]Però, a diferència dels conductistes clàssics Pavlov té més agudesa en referència a les "conductes" umanas, i està luènh de considerar-les un sistema de reflèxes condicionats, no almenys en lo modèl esquematic "estímul-responsa". En l'Homo sapiens sapiens Pavlov considèra que se produsís un salt qualitatiu respecte al primièr sistèma de senyals, en l'humà aquesta question ja no es restringeix a reflèxes condicionats o a estímuls substitutius, la complexitat del cervèl uman facilita un segond sistèma de senyals que és lo lengatge verbal o simbolic, dins aqueste las substitucions a partir dels estimuls semblan infinidas e pasmens plan ordonadas (logicas). Pavlov entén qu'aquesta capacitat apareis en bèla mesura perquè considèra que dins l'èsser uman existís una capacitat d'autocondicionament que, encara que semble contradictòri, l'és alliberador: l'èsser uman pot reaccionar davant estímuls que ell mateix va generant e que pot transmetre mitjançant una informacion.
Reconeissenças
[modificar | Modificar lo còdi]Per tal de li portar omenatge se nomenèt lo cratèr Pavlov sus la superfícia de la Luna e tanben l'asteroïde (1007) Pawlowia descobèrt lo 5 d'octobre de 1923 per Vladimir Aleksandrovich Albitzky.