Homo sapiens
Representacion d'umans adults (òme e femna) sus la placa de Pioneer
Homo sapiens
Linnaeus, 1758
Reparticion geografica
Homo sapiens, pus frequentament dich « òme modèrne », « òme » ò « èsser uman », es una espècia de primats originària d'Africa que s'es aclimatada a l'ensemble deis ecosistèmas terrèstres levat d'Antartida. Fa partida de la familha deis ominids e es l'unic representant actuau dan genre Homo.
Demieg leis ominids actuaus, l'èsser uman se destria dau ponch de vista fisiologic per una locomocion quasi exclusivament bipèda, un cervèu pus voluminós e una pilositat mens desvolopada. Dau ponch de vista de l'etologia, se distinguisse per la complexitat de sei relacions socilas, l'utilizacion d'un lengatge articulat elaborat transmés per aprendissatge, la fabricacion d'aisinas, lo pòrt de vèstits, lo mestritge dau fuòc, la domesticacion d'un important nombre d'espècias animalas e vegetalas e lei capacitats de son sistèma cognitiu a l'abstraccion, l'introspeccion e l'espiritualitat. Pus generalament, se diferéncia dau rèsta dau monde animau per la sofisticacion e l'abondància de sei realizacions tecnicas e artisticas, l'importància de l'educacion e de la cultura dins lo desvolopament de l'individú e l'amplor de son influéncia sus leis ecosistèmas.
La sciéncia qu'estúdia leis èssers umans actuaus es l'antropologia ; la sciéncia qu'estúdia son evolucion es la paleoantropologia.
Istòria evolutiva e taxonomia
[modificar | modificar lo còdi]Taxonomia
[modificar | modificar lo còdi]Homo sapiens es un mamifèr que fa partida de l'òrdre dei primats (Primates), un ensemble apareissut a la fin dau Cretacèu. Lei primats son caracterizats per un poce opausable, una vision binoculària e un cervèu relativament important a respècte deis autreis espècias. En 2017, 414 espècias de primats èran estadas identificadas, çò que necessitèt de definir de categorias pus finas per establir una filogenia clara.
Uei, Homo sapiens fa ansin partida dau sosòrdre dei Haplorrhini (preséncia d'un nas), de l'infraòrdre dei Simiiformes (darrir deis orbitas cranianas sarradas), dau microòrdre dei Catarrhini (narras orientadas vèrs lei pè), de la superfamilha dei Hominoidea (abséncia de coa), de la familha dei Hominidae (granda talha), de la sosfamilha dei Homininae (primats euroafricans), de la tribú dei Hominini (alimentacion omnivòra), de la sostribú dei Hominina (desplaçament bipède) e dau genre Homo (gròs cervèu). Es lo darrier representant d'aqueu genre car leis autreis espècias conoissudas d'Homo (Homo habilis, Homo ergaster, Homo erectus, Homo neanderthalensis...) son dispareissudas. Entre lei primats actuaus, leis espècias pus pròchas de l'uman modèrne son lei chimpazés, lei gorillas e leis orangotans.
Istòria evolutiva
[modificar | modificar lo còdi]Dei Hominina au genre Homo
[modificar | modificar lo còdi]Segon lei conoissenças de la fin deis ans 2020, lei premiereis espècias de primats bipèdes de granda talha serián Sahelanthropus tchadensis, que viviá en Chad fa 7 milions d'ans[1] e Orrorin tugenensis que viviá fa 6 milions d'ans en Kenya[2]. Pasmens, la cronologia evolutiva d'aqueu periòde es mau-seguera e en evolucion constanta. Per exemple, de rèstas de primats datats de 11,6 milions d'ans e descubèrts en Alemanha porrián apartenir a una espècia de primat bipède[3]. Un autre exemple de debat susceptible d'entraïnar de modificacions importantas dei modèls scientifics es lo caractèr bipède de Sahelanthropus tchadensis qu'es contestat per de paleontològs.
L'istòria evolutiva dei premiereis espècias de primats bipèdes vèn pus clar a partir de l'aparicion dau genre Australopithecus en Africa fa 4,2 milions d'ans. Leis australopitècs èran de primats bipèdes de granda talha que colonizèron una partida importanta de l'Africa Orientala. En revènge, lo volum dau cervèu èra encara relativament reduch. Segon lo modèl actuau, de transformacions climaticas modifiquèron la vegetacion en Africa de l'Èst fa 3 milions d'ans. Aquò auriá favorizat lo desvolopament de la bipèdia per facilitar la cèrca de manjar e lo desplaçament dins un environament mens ò pauc arborat.
D'Homo habilis a Homo sapiens
[modificar | modificar lo còdi]En 2013, foguèt descubèrt en Etiopia un fossil fòrça ancian atribuït a un individú dau genre Homo. Datat de 2,8 milions d'ans, presenta de caractèrs intermediaris entre leis australopitècs e Homo habilis[4]. Fa 2 milions d'ans, de fossils d'Homo ergaster mòstran l'adopcion exclusiu d'un mòde de desplaçament bipède. Aquela evolucion s'acompanhèt de transformacions anatomicas – aumentacion de la longor dei membres posteriors, reduccion de la longor dei membres anteriors, desvolopament d'un pè adaptat a la marcha, etc. – qu'èran largament acabadas fa 1,5 milions d'ans coma l'atèstan de traças de pas fossilizats trobats en Kenya. D'una maniera generala, l'esquelèta deis espècias dau genre Homo venguèt mai gracila.
L'evolucion ulteriora vèrs Homo sapiens si caracteriza per un ensemble d'elements apareguts en parallèl :
- l'expansion progressiva dau volum dau crani e, en particular, dau cervèu. Passèt de 600 cm3 en Homo habilis a 1 350 cm3 en Homo sapiens. Tanben, l'estructura dau cervèu eu meteis venguèt pus complèxa durant aqueu procès.
- reduccion dau prognatisme.
- reduccion de la dentat.
- descenda dau larinx, çò que permetèt lo desvolopament dau lengatge articulat.
- reduccion dau sistèma digestiu, favorizada per la cuecha preliminara deis aliments.
Leis estudis genetics basats sus la comparason de l'ADN nuclear de diferentei populacions umanas actualas indican que la nòstra espècia seriá eissida de l'ibridacion de dos grops d'umans fa 300 000 ans. Aquelei dos grops aurián divergit fa 1,5 milions d'ans. Un premier grop es largament predominant qu'es a l'origina de 80 % dau patrimòni genetic actuau. Seriá tanben a l'origina dei neandertalians e dei denisovians. Lo grop minoritari (20 %) auriá agut un ròtle clau dins lo nòstre desvolopament cognitiu[5]. De 300 000 a 60 000 avans lo periòde actuau, de mesclas geneticas regularas son observadas entre lei diferentei populacions umanas en Africa. Puei, fa 70 000 ans, de grops d'Homo sapiens comencèron de sortir dau continent african per s'escampar en Eurasia e en America. Li suplantèron leis espècias umanas anterioras, mai d'ibridacions foguèron possiblas[6].
La cronologia precisa dei diferenteis espècias umanas es totjorn l'objècte de debats entre leis especialistas. La filogenia es ansin regularament modificada en foncion dei descubèrtas de fossils.
Lei primats geneticament pus pròches de l'èsser uman modèrne son lei doas espècias de chimpazés (Pan troblodutes e Pan paniscus). Lo genòma de l'òme modèrne, d'una longor aproximativa de 3,2 miliards de pareus de nucleotids, es identic a 98,8 % d'aqueu dei chimpazés. Segon la màger part dei paleonatropològs, la divergéncia entre la linhada dei Hominina e aquela dei Panina aguèt luòc fa 7 milions d'ans[7].
Morfologia e fisiologia
[modificar | modificar lo còdi]Anatomia
[modificar | modificar lo còdi]Homo sapiens es un ominid que sa caracteristica anatomica principala es son estatura drecha. La colona vertebrala es redreiçada e lei membres anteriors tòcan pas lo sòu. Son mòde de locomocion es donc la bipedia, causa relativament rara en lei mamifèrs. L'uman adulte mesura de 1,40 a 2 m, amb de variacions maximalas compresas entre 0,7 e 2,7 dins lei cas pus extrèmes de nanisme e de gigantisme. La talha es influenciada per de factors environamentaus (alimentacion...) e per lo cariotipe constitucionau. D'un biais generau, lei femnas son pus pichonas que leis òmes[8]. Lo pes mejan es de 62 kg, amb de variacions fòrça importantas en foncion dei factors environamentaus, alimentaris e comportamentaus[9].
La pilositat umana es reducha a respècte d'aquela deis autrei primates. Es essencialament limitada a de partidas ben definidas dau còrs coma la cabeladura, leis aissèlas ò lo pubís. La color de la pèu es variabla (negra, bruna, biseta, rosada...) en causa d'una concentracion variabla de melanina, un pigment brun que permet de filtrar lei rais ultraviolets. L'intensitat dau raionament solar reçauput dicta ansin la color de pèu predominanta dins una region dominanta. Es pus sorna dins lei regions intertropicalas e pus claras dins lei zònas temperadas. Dins lo corrent de l'existéncia de l'individú, la pèu si rufa, s'amenusa e pèrde son elasticitat. Dins la vida vidanta, l'uman pòrta de vèstits que cuerbon au mens lei partidas genitalas. Aquela particularitat seriá apareissuda fa 170 000 ans[10].
Lei caractèrs sexuaus segondaris son marcats. La pilositat es mens importanta en la femna, franc de la cabeladura. Aquò s'explica per un cicle de vida dei peus diferents segon lo sèxe. Combinat a de factors culturaus, aquò explica que la cabeladura dei femnas sigue pus lònga d'aquela deis òmes. La femna a tanben de sens proeminents en defòra dei periòdes de gestacion e d'alachament, una tessitura vocala pus auta e un bacin pus larg. L'òme a una pilositat generala pus importanta, una musculatura pus poderosa e, au sen d'una meteissa populacion, una color de pèu pus sorna.
Metabolisme e alimentacion
[modificar | modificar lo còdi]L'èsser uman seriá un animau iperbolic, valent a dire que sa consumacion d'energia es sensiblament superiora ai primats equivalents[11]. D'estudis metabolics an mostrat que l'uman mejana consuma cada jorn 400 calorias de mai qu'un chimpanzé, 635 de mai qu'un gorilla e 820 de mai d'un orang-otang. Aquel ipermetabolisme porriá èsser la consequéncia de l'activitat dau cervèu uman qu'es un organe fòrça energivòre.
Per sostenir aquelei besonhs energetics, lo regime alimentari de l'èsser uman es omnivòre e oportunista e pòt variar considerablament segon lei regions e leis abituds culturalas. D'efiech, Homo sapiens es capable de caçar totei leis autreis espècias animalas, comprés d'animaus considerats coma de superpredators. Pasmens, son alimentacion ordinària contèn una part majoritària d'aliments d'origina vegetala. De cerealas, de leguminosas e de tubercules compausan ansin la basa de la norridura umana dempuei lo desvolopament de l'agricultura[12]. Aquò es una especificitat qu'es permesa per la concentracion importanta d'amilasa dins la saliva umana. Una autra particularitat de l'alimentacion umana es la generalizacion de la cuecha, especialament aquela de la carn, que permet d'accelerar lo procès de digestion, de redurre la quantitat d'agents patogèns e d'aumentar l'apòrt energetic deis aliments.
L'èsser uman tèn una apeténcia prononciada per certanei sabors, especialament lo salat e lo sucrat. Aquelei substàncias son normalament presentas en quantitats feblas dins la natura, mai dempuei la Revolucion Industriala, es possible de'n produrre de quantitats fòrça importantas. Aquò es a l'origina de problèmas de santat coma l'obesitat, l'ipertension arteriala ò lo diabèta que tòcan desenant una part importanta de la populacion mondiala. Enfin, Homo sapiens es capable de digerir la lactòsa e de produrre d'alcòl. Lo premier trach es relativament rare dins lo monde animau e sembla d'èsser una consequéncia de l'aparicion dau fromatge. Es lo resultat d'un ensemble d'evolucions geneticas independentas en Euròpa, en Asia e en Africa. l'alcòl es eissit de la fermentacion de jús de fruchs ò de solucions vegetalas. Foguèt lòngtemps lo mejan pus simple per assegurar l'asepsia dei bevendas. Dins aquò, sa consumacion tròp importanta pausa de problèmas.
Aptituds fisicas
[modificar | modificar lo còdi]Au contrari de la màger part deis autrei primates, l'èsser uman es pauc apte e la braquiacion. En revènge, es especializat dins la bipedia amb un mestritge perfècte de la marcha e de la corsa. Sa marcha es plantigrada, mai sa corsa vèn digitigrada ai velocitats pus autas. Marcha a una velocitat compresa entre 4 e 6 km/h e pòt córrer fins a 36 km/h. Aquò es lent en comparason amb d'autreis espècias de mamifèrs terrèstres, mai Homo sapiens fai partida deis espècias pus endurantas. Aquò li permet de si desplaçar sus de distàncias fòrça importantas. L'abséncia de pelatge e un sistèma de termoregulacion principalament basat sus la sudacion explican aqueleis aptituds. Segon la teoria dau correire de fons, aquò auriá permés ai comunautats preïstoricas de caçar d'animaus mens endurants (cèrvis, antilòps...). Aqueu tipe de caça es encara practicada per de tribús dau desèrt de Kalahari que pòdon aprofichar d'un clima fòrça caud e eissuch per escagassar sei presas[13][14]. Pasmens, son usatge durant lo Paleolitic es contestat dins mai d'una region onte lei seuvas, fòrça frequentas, aurián permés ais animaus caçats de s'escondre ò de s'escapar[15].
Segon lei situacions, l'èsser uman pòt egalament rampar, escalar e sautar. A tanben de predisposicions naturalas per la nada (abséncia de pilositat, estanqueïtat dei labras sarradas, verticalitat dei fòssas nasalas, contraròtle de la respiracion...) e l'apnèa. Enfin, es egalament apte au lançar de projectiles. Aquò auriá jogat un ròtle important dins l'evolucion umana e de caractèrs favorizant aquela aptitud son presents dins l'anatomia umana (posicionament bas deis espatlas, leugiera torsion de l'umerús, talha sopla entre lo bacin e la caissa toracica...).
Aptituds cognitivas
[modificar | modificar lo còdi]Homo sapiens a lo cervèu pus desvolopat de l'ensemble deis animaus dotats d'un sistèma nerviós centrau. En particular, lo neocortex, la zòna associada ai foncions cerebralas superioras presenta un desvolopament particular. De diferéncias au nivèu de l'estructura dei neurònas podrián tanben explicar lei performàncias dau cervèu uman. Aquò permet a l'èsser uman de dispausar de capacitats sensa equivalent dins lo monde animau en tèrmes de memòria, d'imaginacion e d'abstraccion.
La premiera consequéncia d'aquelei capacitats es la possibilitat de discernir lei règlas dau monde. Homo sapiens es ansin largament en mesura de descriure e de preveire lei principis que dictan l'organizacion de son espaci, comprés d'objèctes infinidament grands ò pichons. La vida vidanta de l'èsser uman modèrna es marcada per l'acumulacion de tecnologias eissidas d'aquelei conoissenças. La segonda consequéncia es la consciéncia de se de l'èsser uman e sa capacitat de pensar son existéncia. Aquò es a l'origina d'un ensemble de reflexions, la filosofia, destinadas a comprendre lo monde en delà dei consideracions materialas.
Aquelei pensadas menèron egalament a l'aparicion de la religion, un sistèma de crèires que definisson lei relacions entre l'èsser uman e un ensemble de principis jutjats superiors e sacrats. En particular, lei religions respòndon sovent a l'ànsia causada per l'idèa de la mòrt en definissent una vida après la mòrt ò un mecanisme de resurreccion. Uei, en despiech dau desvolopament recent de l'agnosticisme e de l'ateïsme, la màger part deis umans seguisson totjorn una religion.
Nupcialitat e reproduccion
[modificar | modificar lo còdi]Dempuei lo començament dau periòde istoric, Homo sapiens a una tendància a la monogamia sociala e, dins una mendre mesura, a la monogamia sexuala[16]. Si lei societats autorizant la poligamia son pas raras, la monogamia i es tanben la nòrma[17]. D'efiech, lei pareus forman la basa de l'estructura familhala e sociala e, dins la societat modèrna, son protegits per la lèi. Si forman sovent durant la pubertat e duran normalament fins a la mòrt. Aqueu trach s'explica per l'importància de l'investiment necessari a la proteccion e a l'educacion deis enfants. Aquò es una particularitat de l'èsser uman que s'obsèrva pas en leis autrei primats.
La reproduccion de l'èsser uman es possibla tota l'annada. Leis individús son fertiles a partir de 12-13 ans. En leis òmes, la fertilitat demenísse lentament durant sa vida, mai una capacitat reproductiva perdura fins a sa mòrt. En lei femnas, la capacitat dispareisse entre 40 e 50 ans en causa de la menopausa, un fenomèn fòrça rare dins la natura comprés en leis autreis espècias de primates. La reproduccion umana es dictada per lo cicle ovarian de la femna que dura 28 jorns en mejana. D'efiech, au contrari de la màger part deis autrei mamifèrs, la femna a pas de calor e son periòde de feconditat es pas dirèctament decelabla per leis òmes. Pasmens, quauquei diferéncias de comportament existisson pendent aqueu periòde e leis òmes serián mai atirats per lei femnas en periòde d'ovulacion[18].
Lo coït es lo metòde de fecondacion principau, mai de tecnicas medicalas son estadas desvolopadas per lei pareus pauc fertiles ò per lei pareus omosexuaus. Lei tecnicas umanas an tanben permés ais individús de contrarotlar sa feconditat en utilizant de metòdes de contracepcion. D'efiech, leis èssers umans pòdon planificar sa reproduccion e aver una activitat sexuala de leser. Generalament, lei relacions sexualas indican un important nivèu de proximitat afectiva e emocionala e si debanan en despart dau grop. La grossesa dura nòu mes e l'enfant demòra dependent de sei parents durant d'annadas. L'alachament es sovent sa fònt exclusiva de noirridura durant lei sièis premiers mes de son existéncia e la creissença complèta s'acaba entre 21 e 25 ans.
Durada de vida
[modificar | modificar lo còdi]La durada de vida de l'èsser uman varia fòrça segon lei condicions materialas, lo nivèu d'educacion e la disponibilitat dei suenhs medicaus. Dins lei país pus riches, es actualament superiora a 75 ans mai pòu èsser inferiora a 50 ans dins lei regions pus pauras. D'individus pòdon viure mai de 100 ans. Lo recòrd actuau es aqueu de Jeanne Calment que visquèt 122 ans, 5 mes e 14 jorns.
Comportament
[modificar | modificar lo còdi]Comunicacion
[modificar | modificar lo còdi]Coma totei leis ominids, l'èsser uman mòstra un comportament sociau complèxe. Dispausa d'aptituds comunicativas diversificadas coma una expressivitat faciala permetent d'expressions variadas, un lengatge articulat fòrça desvolopat e de reflèxes nerviós coma lo rire ò lo plor. D'efiech, Homo sapiens tèn d'ussas fòrça mobilas e una forma d'uelh, amb un blanc fòrça visible, que permet de seguir aisament la direccion dau regard.
Lo lengatge uman es pron complèxe per permetre la paraula que son usatge particular es dich lenga. La lenga es un ensemble de signes vocaus, gestuaus ò expressius que permèton una comunicacion complèxa entre individús. Es una caracteristica que fa partida de la cultura dei societats umanas. Ansin, dos grops umans parlant pas la meteissa lenga auràn probable de dificultats importantas per comunicar entre elei. Lei lengatges umans son generalament articulats, mai pòdon tanben integrar de clics. Pòdon tenir de miliers ò de desenaus de miliers de mots que son tèrmes vocaus designant un objècte, una nocion ò una accion precisa. Aquela capacitat a ges d'equivalent conoissut au sen dau rèsta dau monde animau.
Lo rire es un reflèxe respiratòri e nerviós que permet d'exprimir la jòia ò la desconvenéncia d'una situacion. Sembla una reaccion innada e pròpria a l'espècia, mai porriá existir de formas atenuada de rire en de primits e en lo rat. Lo rire es dotat d'un poder comunicatiu e pòt servir de sinhau d'amaisament dins una situacion conflictuala. Lo rire tèn una version reducha, dicha sorrire, que si limita a l'expression faciala e que pòt èsser afichat d'un biais volontari. Lo plor es una reaccion diferenta qu'es mai que mai presenta en l'enfant. Es generalament lo resultat d'una emocion fòrta ò d'una agression exteriora.
Societat e govèrn
[modificar | modificar lo còdi]Leis umans forman de societats complèxas, sovent ierarquizadas, que son foncionament es principalament basat sus una desparticion deis activitats que pòt prendre la forma d'una division dau trabalh. Au sen d'aquelei societats, chasque individú pòt aver de mejans de subsisténcia fòrça variats que despendon dau tipe de societat e de sa plaça dins la ierarquia. Aquelei societats pòdon de còps s'afrontar dins de conflictes entraïnats per de questions de partiment dei ressorsas, de contraròtle territòriau ò de concepcion dau monde (religions, politica...). La violéncia ocupa una plaça pron importanta dins lei societats umanas per necessitar l'existéncia de grops dedicats au combat, a la defensa de la comunautat e au mantenement de l'òrdre intèrne. Per tenir aquel òrdre, la màger part dei societats umanas an tanben una organizacion politica, es a dire un ensemble de règlas destinadas a gerir l'exercici dau poder per la ierarquia, lei luchas de poder intèrnas e lei questions de representativitat. Aquelei règlas son sovent complèxas e, dins lei societats modèrnes, son generalament escrichas per ne'n facilitar la comunicacion.
Arts e sciéncias
[modificar | modificar lo còdi]L'art designa la creacion umana volontària d'òbra aguent pas l'objectiu de contentar lei besonhs primaris necessaris a son existéncia. Aquela activitat e lo produch d'aquela activitat s'adreiçan ansin deliberadament ai sens, ais emocions, a l'intuicion e a l'intelligéncia. Homo sapiens sembla d'èsser la soleta espècia actuala capabla de produrre d'art. Pasmens, durant la Preïstòria, Homo neanderthalensis desvolopèt una capacitat similara.
La sciéncia es una entrepresa sistematica de construccion e d'organizacion dei conoissenças sota la forma d'explicacions e de prediccions experimentablas. Pòt ansin èsser definida coma un ensemble de conoissenças ò coma un metòde. Seguida de la tecnica, es fondada sus l'observacion, l'experiéncia, l'ipotèsi, la logica de deduccion ò d'induccion, etc. Quauqueis espècias animalas mòstran de capacitats dins aquelei domenis, especialament d'autrei primats que son capables de fabricar d'otís e de transmetre aqueu saber. Pasmens, aquelei capacitats son ben en deçà dei capacitats umanas. De mai, semblan pas a l'origina de concèptes ò de modelizacion dau monde. A l'ora d'ara, la sciéncia paréis donc ben una especitat umana fòrça importanta que li permet de fabricar d'objèctes e de s'adaptar pus aisament a son environament.
Impacte planetari
[modificar | modificar lo còdi]Abitat e demografia
[modificar | modificar lo còdi]Lei capacitats intellectualas e tecnicas de l'èsser uman li permèton de subreviure a de condicions climaticas extrèmas. La preséncia d'Homo sapiens es ansin atestada sus totei lei continents franc d'Antartida. Sus aquelei territòris, l'èsser uman a tendància a formar d'unitats urbanas situadas lòng d'un litorau ò d'un flume. Aquò pòt menar a la formacion d'aglomeracions de milions d'abitants que cuerbon un territòri dirècte de centenaus de quilomètres carrats. Pasmens, aquel espaci influéncia tanben fòrça lei regions vesinas car lei societats umanas an besonh de produrre una quantitat fòrça importanta de ressorsas divèrsas. Abòrd de païsatges son donc marcats per leis activitats agricòlas.
En 2023, la populacion umana mondiala èra estimada a 8 miliards d'individús. Lei perspectivas demograficas son mau seguras car la determinacion dau taus de feconditat dei generacions futuras es una question complèxa. Lei Nacions Unidas estiman possibla una populacion de 11 miliards d'èssers umans en 2100. Pasmens, aquela chifra es basada sus de modèles que supausan una baissa relativament rapida de la feconditat umana. Òr, si lo fenomène es ja ben amorsat dins lei país desvolopats, es pas encara ben visible dins lei país en cors de desvolopament.
L'impacte environamentau
[modificar | modificar lo còdi]L'èsser uman exercisse un impacte important sus son environament, especialament despuei l'epòca modèrna, en consequéncia de seis activitats agricòlas e industrialas. En particular, aqueu fenomène si tradutz per una crisi biologica marcada per un nombre considerable d'extincions d'espècias. L'amplor dau fenomèn es mai e mai frequentament comparat ai cinc periòdes de disparicion massisa d'espècias. La particularitat d'aquel impacte es sa natura mondiala que la quasi totalitat deis ecosistèmas son desenants tocats per l'antropizacion dei païsatges, la pollucion emesas per lei societats umanas ò leis efiechs dau rescaufament climatic congreat per leis emissions de gas d'efiech de sèrra.
Un autre aspècte major de l'impacte deis umans sus l'environament es sa capacitat de desplaçar d'espècias d'una region a una autra, volontàriament ò non. Son ansin vengut un vector centrau deis escambis biotics interncontinentaus actuaus. Leis exemples pus significatius son benlèu leis escambis permés per la construccion dei canaus de Suèz e de Panamà. Sei conoissenças li permèton tanben de modificar d'espècias en influïssent sus lei mecanismes evolutius. Aquò aguèt un ròtle important per lo desvolopament deis espècias domesticas, mai abòrd d'animaus domestics si son ibridats amb d'espècias fèras. Aquela capacitat es relativament anciana, mai prenguèt un aspècte novèu amb l'aveniment dei tecnologias d'engèni genetic modèrnes a la fin dau sègle XX. D'efiech, Homo sapiensa desenant la capacitat de modificar dirèctament lo materiau genetic, çò que li ofrisse la possibilitat de crear d'organismes adaptats a sei besonhs. Dins aquò, una partida dei gèns ansin integrats dins lo genòma de plantas domesticas pòt per la seguida s'escapar dins la fauna e la flòra generala.
Annèxas
[modificar | modificar lo còdi]Liames intèrnes
[modificar | modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | modificar lo còdi]- Yves Coppens, L'Odyssée de l'espèce, Éditions Fayard, 2003.
- Jared Diamond, The Third Chimpanzee: The Evolution and Future of the Human Animal, HarperCollins, 1991.
- Yuval Noah Harari, Sapiens, Harper / McClelland & Stewart, 2014.
- Richard G. Klein, The Human Career, University of Chicago Press, 2a edicion, 1999.
- David Reich, Who We Are and How We Got Here, Pantheon Books, 2018.
- Svante Pääbo, Neanderthal Man, Basic Books, 2014.
Notas e référencias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ A.-E. Lebatard, D. L. Bourles, P. Duringer, M. Jolivet, R. Braucher, J. Carcaillet, M. Schuster, N. Arnaud, P. Monie, F. Lihoreau, A. Likius, H. T. Mackaye, P. Vignaud e M. Brunet, « Cosmogenic nuclide dating of Sahelanthropus tchadensis and Australopithecus bahrelghazali: Mio-Pliocene hominids from Chad », PNAS, 2008, vol. 105, n° 9, pp. 3226-3231.
- ↑ Y. Sawada et al., « The age of Orrorin tugenensis, an early hominid from the Tugen Hills, Kenya », C. R. Paleo, 2002, vol. 1, pp. 293-303.
- ↑ Madelaine Böhme, Nikolai Spassov, Jochen Fuss, Adrian Tröscher, Andrew S. Deane, Jérôme Prieto, Uwe Kirscher, Thomas Lechner e David Rene Begun, « A new Miocene ape and locomotion in the ancestor of great apes and humans », Nature, vol. 575, n° 7783, 2019, pp. 489-493.
- ↑ Brian Villmoare, William H. Kimbel, Chalachew Seyoum, Christopher J. Campisano, Erin DiMaggio, John Rowan, David R. Braun, J. Ramon Arrowsmith e Kaye E. Reed, « Early Homo at 2.8 Ma from Ledi-Geraru, Afar, Ethiopia », Science, vol. 347, n° 6228, 2015, pp. 1352-1355.
- ↑ Trevor Cousins, Aylwyn Scally e Richard Durbin, « A structured coalescent model reveals deep ancestral structure shared by all modern humans », Nature Genetics, 18 març de 2025, pp. 1–9.
- ↑ La Recherche, març de 2020, p. 12.
- ↑ Pascal Picq, Premiers Hommes, Flammarion, París, 2016.
- ↑ La talha deis èssers umans sembla d'aumentar amb lo nombre de cromosòmas sexuaus. Leis òmes de la populacion generala son ansin generalament pus pichons que leis òmes tocats per lo sindròme de Klinefelter (preséncia de tres cromosòmes XXY) ò per lo sindròme XYY. Lo meteis fenomène s'obsèrva amb lei femnas portairitz de tres cromosòmes XXX que son generalament pus grandas que lei femnas de la populacion generala.
- ↑ S.C. Walpole, D. Prieto-Merino, P. Edwards, J. Cleland, G. Stevens e I. Roberts, « The weight of nations: an estimation of adult human biomass », BMC Public Health, 18 de junh de 2012.
- ↑ M. A. Toups, A. Kitchen, J. E. Light e D. L. Reed, « Origin of Clothing Lice Indicates Early Clothing Use by Anatomically Modern Humans in Africa », Molecular Biology and Evolution, 2010, vol. 28, n° 1, p. 29.
- ↑ Herman Pontzer, & al., « Metabolic acceleration and the evolution of human brain size and life history », Nature, mai de 2016.
- ↑ Aquò es a l'origina de tres sistèmas alimentaris que tènon encara un ròtle important dins lo monde contemporanèu : lo sistèma blat-lentilha en Euròpa, lo sistèma ris-sòja en Asia e lo sistèma gròs blat-faiòu en America. Un complement limitat de carn permet d'equilibrar aquelei regimes.
- ↑ D.R. Carrier et al., « The Energetic Paradox of Human Running and Hominid Evolution », Current Anthropology, vol. 25, n° 4, aost-octòbre de 1984, pp. 483–495.
- ↑ Daniel Lieberman, Dannis Bramble, David Raichlen e John Shea, « Brains, Brawn, and the Evolution of Human Endurance Running Capabilities », Contributions from the Third Stony Brook Human Evolution Symposium and Workshop, octòbre de 2006, pp. 77–92.
- ↑ Travis Rayne Pickering e Henry Bunn, « The endurance running hypothesis and hunting and scavenging in savanna-woodlands », Journal of Human Evolution, vol. 53, n° 4, octòbre de 2007, pp. 434–438.
- ↑ Jean-Pierre Sylvestre, Frank Cézilly, Pierre Guenancia e Valérie Camos, Homme et animal, la question des frontières, Éditions Quae, coll. « Update Sciences & technologies », 2009, pp. 22-26.
- ↑ Éric Chaumont, article « Polygamie », in M. A. Amir-Moezzi (dir.), Dictionnaire du Coran, Robert Laffont, 2007, p. 679.
- ↑ S. W. Gangestad e R. Thornhill, « Human oestrus », Proc. Roy. Soc. B., vol. 275, 2008, pp. 991-1000.