Geoffrey Hull

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Geoffrey Hull

Geoffrey Stephen Hull, nascut lo 6 de setembre de 1955, es un lingüista, etnològ e istorian australian, que faguèt de contribucions importantas a l'estudi de las lengas romanicas, celticas, eslavas, semiticas, austronesianas (coma lo tetom de Timòr Èst, una lenga qu'a fòrça manlèus lexicals al portugués-galhèc) e papós, e en particular a la relacion entre lengatge e cultura.

Biografia[modificar | modificar la font]

Es d'ascendéncia anglesa e escocesa del costat pairal. Sa familha mairala aperteniá a la comunautat latina d'Egipte (d'origina mesclada maltesa, veneciana, triestina e francesa) que daissèt lo país pendent lo periòde de nacionalizacion de la post-guèrra (1946-1957). Cresquèt en una familha espandida, que s'i utilizava un fum de lengas: lo francés, lo maltés, divèrses dialèctes d'Itàlia, l'occitan, l'eslovèn, lo grèc e l'arabi.

Educacion e carrièra academica[modificar | modificar la font]

Hull estudièt las Arts a l'Universitat de Sydney (1974-1982), en acabant per una tèsi de doctorat en lingüistica istorica, basada en sas recèrcas dialectologicas en Itàlia e en Soïssa. Sa tèsi,[1] foguèt una reconstruccion de la lenga padanesa sosjacenta als dialèctes galloitalics, venecians e retoromanics modèrnes. Abans de completar lo doctorat, realizèt tanben estudis de filosofia e teologia en l'Aquinas Academy de Sydney. Dins sa carrièra academica Hull a ensenhat la lingüistica e las lengas europèas modèrnas e classicas en divèrsas universitats australianas: Sydney University, Melbourne University, University of Wollongong e d'autras institucions d'ensenhament superior australianas; es tanben un lexicograf professional e un traductor que trabalha en mai d'una dotzena de lengas. Es a l'ora d'ara professor adjunt de la Macquarie University, en Sydney.[2]

Realizacions a Timòr Èst e trabalh en favor de la lenga tétun[modificar | modificar la font]

Dins las annadas 1990 ajudèt los leaders de Timòr Èst en exili dins lo prètzfach d'estandardizacion del tetom e en creant un ensems de recorses lingüistics e literàrias per aquela e d'autras lengas de Timòr Èst, d'aquel temps jos l'ocupacion indonesiana.[3] [4] [5]Foguèt tanben membre d'una delegacion pels dreches umans organizada per l'Australian Catholic Social Justice Council, que visitèt lo país en 1997, al mièg d'una escalada de violéncia e faguèt un rapòrt a las Nacions Unidas, a la Comission dels Dreches Umans d'Indonesia, al Govèrn d'Austràlia e al Vatican.

En setembre de 1999, Hull parla davant lo Senat australian suls abuses qu'aviá presenciat en Timòr Èst pendent sas visitas anterioras.[6] De 2001 a 2007 foguèt director de recèrcas e publicacions del Institut Nacional de Lingüistica, l'autoritat lingüistica nacionala de l'Estat independent de Timòr Èst. Foguèt l'organizator, principal autor e redactor del diccionari nacional de tétun[7] e foguèt fondador e coredactor de la revista academica Estudos de Línguas e Culturas de Timor-Leste.

Sos servicis per las lengas de Timòr Èst son de la màger importància, e foguèron aguts en nauta consideracion per l'Administracion Transicionala de las Nacions Unidas en Timòr Èst, jos la direccion, de decembre de 1999 en mai de 2002, del brasilhan Sérgio Vieira de Mello. Per sieu trabalh fondamental en favor del tetún, Geoffrey Hull es comparable amb figuras coma Koldo Mitxelena pel basc (euskara), Eliezer Ben Yehuda per l'ebrieu), Ivar Aasen e Knud Knudsen pel norvegian, Johannes Aavik per l'estonian, Tares Shevchenko per l'ucraïnés, etc.

Autres airals d'interès[modificar | modificar la font]

Defòra del camp de la lingüistica, Geoffrey Hull es conegut per seus trabalhs sus questions religiosas, principalament las causas istoricas e l'impacte sociocultural de las reformas de la glèisa en lo decenni dels ans 1960 sus la Glèisa Catolica Latina e las tradicions orientalas catolicas.[8]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Hull, Dr. Geoffrey (1982) L'unitat lingüistica del Nòrd d'Itàlia e de Rètia, Western Sydney University, Macarthur
  2. http://www.ling.mq.edu.au/clsl/people.htm
  3. Timor Oriental: n’est-ce qu’il qu’une question politique? Églises d’Asie: Agence d’Information des Missions Etrangères de Paris, Dossiers et documents No. 9/92, 1992.
  4. Timor-Leste: Identidade, Língua e Política Educacional. Lisbona: Ministério dos Negócios Estrangeiros/Instituto Camões, 2001
  5. (Geoffrey Hull, Lance Eccles). Gramática da Língua Tétum. Lisbona: Lidel, 2005.
  6. http://www.aph.gov.au/senate/committee/fadt_ctte/completed_inquiries/1999-02/east_timor/report/c05.htm
  7. Disionáriu Nasional ba Tetun Ofisiál
  8. The Banished Heart: Origins of Heteropraxis in the Catholic Church. London: T&T Clark, 2010
  • Adelaidean, News from Adelaide university (p.6), April 10, 2000
  • Berdichevsky, Norman: A Reminder of the Authentic Semitic non-Arab Identity of the Ancient Mediterranean World (May 2007), New English review, http://www.newenglishreview.org/custpage.cfm?frm=6806&sec_id=6806
  • Boon, Danielle (Adult Literacy Advisor, Ministry of Education and Culture of East Timor), UNDP Timor-Leste: Literacy in East Timor
  • Current Language Issues in East Timor: Text of a public lecture given at the University of Adelaide, 29 March, 2000, http://www.ramelau.com/tetum/issues.html
  • Grenfell, Laura: Legal Pluralism and the Rule of Law in Timor Leste, Leiden Journal of International Law (2006), 19:2:305-337 Cambridge University Press, doi:10.1017/S0922156506003323
  • http://webzoom.freewebs.com/jpesperanca/lusofonia_Parte_3.pdf (p. 40 et seq.)
  • Instituto camoes: O português, língua timorense; Número 88, 6-19 de Julho de 2005 Suplemento do JL, Nº 907, Ano XXV, http://www.instituto-camoes.pt/encarte/encarte88a.htm
  • Interview with Prof. Hull at the ABC national radio: http://web.archive.org/web/20010503170134/http://www.abc.net.au/rn/arts/ling/stories/s113139.htm
  • Interview with Prof. Hull at News Weekly
  • Köster, Dietrich (Bona), Política linguística de Timor-Leste: a reintrodução do português como língua oficial e de ensino, Lusorama, 57-58 (Maio de 2004), pág. 172-179, ISSN 0931-9484
  • Köster, Dietrich (Deutsche Gesellschaft für die afrikanischen Staaten portugiesischer Sprache), Política Linguística de Timor-Leste: A Reintrodução do Português como Língua Oficial e de Ensino, Estudos de Línguas e Culturas de Timor-Leste/Studies in Languages and Cultures of East Timor, número 6, 2004, pág. 1-7, Instituto Nacional de Linguística da Universidade Nacional Timor Lorosa’e, ISSN 1441-1105
  • Köster, Dietrich: Sprachpolitik Osttimors - Die Wiedereinführung des Portugiesischen als Amts- und Unterrichtssprache, http://www.colonialvoyage.com/timorsprachpolitik.html
  • Leclerc, Jacques, L’Aménagement linguistique dans le monde: Timor Lorosae (République de Timor Lorosae), Universität Laval, Québec 2004, http://www.tlfq.ulaval.ca/axl/asie/timor_est.htm
  • Prof. Hull's Tetum courses in Sidney: http://www.pasthound.com/topics/Tetum?PHPSESSID=2ros07p49gp13ik7ob8duggmj1
  • Stephens, M 2006, 'Healing Timor Leste through language understanding', in Healing Timor Leste: a consultation of specialists, ed. M King-Boyes, Tony Kitchener Printing pty ltd, Adelaide
  • Vassalo Thake, Clare: Identity and instruction, (p.356) in: Stella Borg Barthet (Editor) - A Sea for Encounters: Essays Towards a Postcolonial Commonwealth, Rodopi (November 5, 2009), ISBN 978-90-420-2764-0

Bibliografia del Dr Geoffrey Hull[modificar | modificar la font]

  • 1982 The Linguistic Unity of Northern Italy and Rhaetia, tesis, Western Sydney University, Macarthur.
  • 1987 La lingua ‘padanese’: Corollario dell’unità dei dialetti reto-cisalpini. Etnie: Scienze politica e cultura dei popoli minoritari, 13.
  • 1988 Franco-Maltese. In James Jupp, ed., The Australian People: An Encyclopedia of the Nation, its People and their Origins. Sydney: Angus and Robertson.
  • 1989 Polyglot Italy: Languages, Dialects, Peoples, Melbourne,CIS Educational.
  • 1989 Parallels and Convergences in Celtic and Romance Philology. Australian Celtic Journal, 1.
  • Vocabulary Renewal Trends in the Modern Celtic Languages. Origins and Revivals: Proceedings of the First Australian Conference of Celtic Studies, pp. 69-90.
  • 1990 Idealist Nationalism and Linguistic Dogma in Italy. In The Shared Horizon. Dublin: The Academic Press.
  • 1992 Timor Oriental: n’est-ce qu’il qu’une question politique?, Églises d’Asia: Agence d’Information des Missions Etrangères de Paris, Dossiers et documents No. 9/92.
  • 1993 The Malta Language Question: A Case Study in Cultural Imperialism. Malta: Said International.
  • 1994 Building the Kingdom: Mary MacKillop and Social Justice. Melbourne: Collins Dove.
  • 1994 Instituto de Estudos Timorenses “Maria Mackillop” - Orientação para a Padronização da Língua Tetum. Baulkham Hills (Sydney).
  • 1998 Mai Kolia Tetun. A Course in Tetum-Praça, Sydney, Australian Catholic Relief and the Australian Catholic Social Justice Council.
  • 2001 Timór-Lorosa’e: Identidade, lian no polítika edukasionál (Timor-Leste: Identidade, Língua e Política Educacional). Lisboa: Ministério dos Negócios Estrangeiros/Instituto Camões.
  • 2002 The Languages of East Timor. Some Basic Facts, Instituto Nacional de Linguística, Universidade Nacional de Timor Lorosa'e. The Languages of East Timor
  • 2002 Standard Tetum-English Dictionary, 2nd Ed, Allen & Unwin Publishers ISBN 978-1-86508-599-9
  • 2005 (amb Lance Eccles). Gramática da Língua Tétum. Lisboa: Lidel
  • 2006 (amb Halyna Koscharsky) Contours and consequences of the lexical divide in Ukrainian. Australian Slavonic and East European Studies, Vol 20, Nos 1-2
  • 2010 The Banished Heart: Origins of Heteropraxis in the Catholic Church. London: T&T Clark.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]