Geocronita

Cristau de geocronita (mina de Pollone, Toscana).

La geocronita es un minerau gris plomb ò gris blau. D'una duretat de 2,5 e d'una densitat compresa entre 6,3 e 6,5, es constituïda de sulfoarseniur de plomb e d'antimòni (Pb₁₄(Sb, As)₆S₂₃) que pòu formar de cristaus prismatics e trapòts ò de massas granularas. Son esclat es metallic. A una temperatura de fusion bassa e es solubla dins l'acid cloridric caud. Aquela reaccion es caracteristica en causa d'una emission d'acid sulfoidric e separacion dau clorur de plomb. Es pas fluorescenta.

Geologicament, es un minerau accessòri dins lei mineralizacions idrotermalas de plomb e d'estanh. I es sovent associada amb la galena e lo qüars. Lei jaciments pus coneguts son situats en Suècia, en Soïssa, en Itàlia e en Espanha. A ges d'interès economic e interèssa unicament lei colleccionaires de mineraus.

Liames intèrnes

• Antimòni.
• Plomb.

Bibliografia

• (en) Richard W. Birnie e Charles W. Burnham, « The crystal structure and extent of solid solution of geocronite », American Mineralogist Band, vol. 61, 1976, pp. 963-970.
• (de) Helmut Schröcke e Karl-Ludwig Weiner, Mineralogie. Ein Lehrbuch auf systematischer Grundlage, de Gruyter, 1981, p. 299.