Aqueste article es redigit en òc lengadocian.
Aqueste article es redigit en òc provençau.

Faralhon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Los dos farilhons dels Dotze Apòstols, Victòria, Austràlia.

Un faralhon (provençal, lengadocian, lemosin)[1][2][3][4]) o farilhon (provençal) [5][6] es un pilar, una agulha o un pinacle de pèira destacat del litoral per l'erosion e que pòt o pas formar una illa. L'agulha a una forma ponchuda, contràriament al pilar mentre que lo pinacle es un tèrme mai general utilisat per designar un pic en forma de pilar o d'agulha.

Nom[modificar | modificar la font]

Lo mot faralhon o farilhon, coma sei aparentats (italian, catalan, etc), es un diminitiu de far en rason de la fòrma dei ròcas[7], del grèc ancian φαλαριῶν (falarion).

Variacion dialectala[modificar | modificar la font]

Las doas formas farilhon e faralhon son atestadas dins lo lexic e la toponimia provençala. La forma faralhon―francizat en faraillou, farailloux, o pharaillon―es trobada dins la toponimia als domenis lengadocian, lemosin, e peitavin-santongés[N 1]. Es donc probable que la forma mai comuna occitana es faralhon, amb las variantas farilhon en Provença e probablament haralhon (segon lo cambiament f- -> h-) en gascon.

Formacion[modificar | modificar la font]

  • (en) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en anglés intitolat « Stack (geology)#Formation ».

Los faralhons se forman generalament dins de ròcas sedimentàrias o volcanicas a lièch orizontal, en particular suls bauces calcaris. La duretat mejana d'aquelas ròcas significa una resisténcia mejana a l'erosion abrasiva e attritiva. Un jaç mai resistent pòt formar una ròca de cobertura. (Los bauces amb de ròcas mai feblas, talas que l'argila o la ròca fòrtament articulada, an tendéncia a s'enfonsar e a s'erodar[N 2] tròp rapidament per formar de faralhons, mentre que las ròcas mai duras talas que lo granit s'erodan de manièras diferentas.)[8].

Lo procès de formacion comença generalament quand la mar ataca de linhas de feblesa, talas que de diaclasas abruptas o de petitas zònas de falha dins un bauç. Aquelas fendilhas s'agrandisson puèi progressivament e se transforman en caunas. S'una cauna travèrsa un promontòri, una arca se forma. Una erosion suplementària provòca l'esbaussament de l'arc, laissant lo pilar de ròca dura a despart de la còsta, lo faralhon. Finalament, l'erosion entrainarà l'esbaussament del faralhon, laissant una soca. Aquela soca forma generalament una petita illa rocosa, sufisentament bassa per qu'una marèa nauta la pòsca submergir.

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams intèrnes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Existís, en francés, qualques atestacions d'Aguiaina, ancianament partida d'Occitània: Pr'aquò, es possible tanben que pharaillon/faraillon e pharillon/farillon sián los aparentats franceses, uèi desuets, de farilhon. Veire lo Catholicon (en alemand, an 1772), la Biblioteca sagrada, l'Antroponimia e toponomastica nelle lingue neolatine (en italian) e LLF per las autras atestacions francesas.
  2. "erodar" o "erodir" mai localament? https://www.academiaoccitana.eu/diccionari/DGLO.pdf

Referéncias[modificar | modificar la font]