Camin de Sant Jaume : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
m Categoria:Patrimòni Mondial en França
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 26 : Linha 26 :


{{Patrimòni mondial de l'Unesco en Occitània}}
{{Patrimòni mondial de l'Unesco en Occitània}}
{{Patrimòni mondial de l'Unesco en França}}
{{Patrimòni Mondial de l'Unesco en França}}


== Vejatz tanben ==
== Vejatz tanben ==

Version del 19 genièr de 2010 a 12.29

Rotas dau Camin de Sant Jaume en Euròpa

Lo Camin de Sant Jaume (var. Chamin de Sant Jaume, Camin de Sant Jacme) (en galèc: Caminho de Santiago; en castelhan: Camino de Santiago; en basco: Done Jakue bidea; en aragonés SLA: Camin de Sant Jaime; en aragonés GO: Camín de San Chaime; en francés: Chemin de Saint Jacques) es un ensems de rotas d'Euròpa Occidentala que lei romieus lei percorron (crestians catolics mai que mai) per arribar a la vila de Compostèla, en Galícia. Aquí fan un romavatge en onor de sant Jaume.

Certaneis estapas dau Camin de Sant Jaume son vengudas de luòcs de raionament religiós e culturau, sustot en Occitània, en Aragon, au Bascoat, en Espanha e en Galícia.

Mentre que lo percorrián fòrça a l'Edat Mejana, l'oblidèron un pauc puei mai a l'ora d'ara lei romieus li tornan donar una granda importància.

Segon Robèrt Lafont, lo Camin es un dei grands ais de circulacion que contribuisson a faire d'Occitània un espaci de relacions coerent dins l'istòria, amb una plaça essenciala entre la peninsula Iberica e la rèsta d'Euròpa[1].

Dins la cultura populara, se ditz que de seguir la direccion de la Via Lactèa, dins lo cèu, de nuech, aquò mena a Compostèla. Aquò explica que la galaxia a recebut tanben lo nom de "Camin de Sant Jaume".

Los camins

Los Camins de Sant Jaume son suus Lista del patrimòni mondial de l'UNESCO.


Modèl:Patrimòni mondial de l'Unesco en Occitània

Vejatz tanben

Nòtas

  1. LAFONT Robèrt (2003) Petita istòria europèa d’Occitània, coll. Istòria, Canet: Trabucaire.