Cort administrativa d'apellacion

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Las corts administrativas d’apellacion son de jurisdiccions d'apellacion francesas de l'òrdre administratiu.

Foguèron creadas per la lei del 31 de decembre de 1987 portant la reforma del contenciós administratiu per d'aleugiar la carga del Conselh d'Estat. Cinc corts administrativas d'apellacion foguèron creadas lo 1èr de genièr de 1989 a París, Lion, Nancí, Nantas e Bordèu. D'autras foguèron apondudas a Marselha, Douai e Versalha. Una novena cort administrativa d’apellacion serà installada e Tolosa en 2021.

Lors decisions son susceptiblas d'un recors en cassacion davant lo Conselh d'Estat.

Son sasidas dels recors contra los jutjaments dels tribunals administratius de lor ressòrt, e de las apellacions formadas contra los jutjaments de las commissions del contenciós de l'indemnizacion dels rapatriats.

Demoran de la competéncia del Conselh d'Estat:

  • las apellacions dels jutjaments relatius a las eleccions municipalas e cantonalas
  • asquestas qu’an per objècte los recors en apreciacion de legalitat
  • aquestas al subjècte de las contravencions de granda vias (contenciós repressiu).

Lors competéncias s’organisèron progressiaement : en 1989, per exemple, èran pas sasidas dels recors per excès de poder.

Dempuèi 2015, las corts administrativas d'apellacion an tanben una competéncia de primièr e darrièr ressòrt dins unes contencioses ligats per exemple a l'environament, a l'urbanisme o al patrimòni bastit.

En mai, cada cort administrativa d'apellacion exercís de competéncias consultativas près del prefècte de region.

Activitat e carga de trabalh[modificar | Modificar lo còdi]

Las corts administrativas d'apellacions an una carga de trabalh fòrça importanta e venguèt necessari de crear de novèlas corts: en 1997, la cort administrativa d'apellacion de Marselha foguèt creada, puèi en 1999 aquesta de Douai, e an 2004 aquesta de Versalhas. I a donc uèit corts administrativas d'apellacion en activitat. Una novèla serà installada a Tolosa en 2021.

Son cadunas compausada de tres a uèit cambras, que jutjan en formacion ordinària (de tres a cinc membres), o al plen, compausat del president de la cort, dels presidents de cambra, del conselhièr raportaire e, se cai, d'un magistrat despartitor[1]. Son fòrça encombradas (delai de tres ans).

En 2004 se prenguèt doas mesuras per diminuir lo nombre de recors en apellacion:

  • Lo ministèri d'un avocat ven obligatòri, levat per:
    • recors per excès de poder contra los actes relatius a la situacion personala dels agents publics e dels agents de la Banca de França (apellacion possibles sonque dins de cas limitat) ;
    • contravencion de granda via ;
    • demandas al subjècte de l'execucion d'una decision jurisdiccionala.
  • Unes litigis pòdon pas pus far l’objècte d’apellacion e son jutjats en primièr e darrièr ressòrt pel tribunal administratiu, la cassacion se pòrta al Conselh d'Estat :
    • declaracion de trabalh que lo permés de construire es pas necessari ;
    • redevança audiovisuala ;
    • taxas sindicalas e impòstes locals autres que la taxa professionala ;
    • responsabilitat de l'Estat per refús de concors de la fòrça publica per executar una decision de justícia;
    • acdions indemnitàrias d'un montant reclamat inferior a 10 000 èuros ;
    • contestacion de refús de remesa graciosa en matèria fiscala;
    • imòbles menaçant roïna;
    • situacion individuala dels agents publics, pensions, ajuda personalizada al lotjament, communicacion dels documents administratius, servici nacional, quand l'enjòc es inferior a 10 000 euros ;
    • permés de conduire

Membres[modificar | Modificar lo còdi]

Las corts administrativas d'apellacion son presididas per un conselhièr d'Estat.

Los autres jutges dels tribunals administratius e de las corts administrativas d'apellacion son de magistrats fasent partit d'un mèsme còrs, aqueste dels conselhièr dels tribunals administratius e de las cort administrativas d'apellacion. Son recrutats per la via de l'ENA, per via de destacament, per concors (intèrne o extèrne) o pel torn exterior. Son inamovibles.

Lista[modificar | Modificar lo còdi]

Nom de la cort administrativa d'apellacion Tribunals administratius de son ressòrt Data de creacion
Cort administrativa d'apellacion de Bordèu Tribunals de Basse-Terre, Bordèu, Cayenne, Fort-de-France, Limòtges, Maiòta, Pau, Peitieus, Sant Bartomieu (illa), Saint-Denis (Reünion), Saint-Martin, Sant Pèire e Miquelon e Tolosa fins a 2021 1989
Cort administrativa d'apellacion de Douai Tribunals d'Amians, Lilla e Roan. 1999
Cort administrativa d'apellacion de Lion Tribunals de Clarmont-Ferrand, Dijon, Grenòble et Lion. 1989
Cort administrativa d'apellacion de Marselha Tribunals de Bastia, Marselha, Montpelhièr fins a 2021, Niça, Nimes fins a 2021 e Tolon. 1997
Cort administrativa d'apellacion de Nancí Tribunals de Besançon, Châlons-en-Champagne, Nancí e Estrasborg. 1989
Cort administrativa d'apellacion de Nantas Tribunals de Can, Nantas, Orleans e Rennes. 1989
Cort administrativa d'apellacion de París Tribunals de Mata-Utu, Melun, Nòva Caledònia, París e Polinesia Francesa. 1989
Cort administrativa d'apellacion de Versalhas Tribunals de Cergy-Pontoise, Montreuil e Versalhas. 2004
Cort adminsitrativa d’apellacion de Tolosa (a partir de 2021) Tribunals de Tolosa, Montpelhièr, Nimes 2021

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Francis Kernaleguen, Institutions judiciaires, 4e éd., Litec, 2010, p. 174-175.

Annèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Bernard Asso, Frédéric Monera (avec la collaboration de Julia Hillairet), Contentieux administratif, Studyrama, 2006. ISBN 2-84472-870-7Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • Francis Donnat, Didier Casas, « Le juge d'appel, l'effet dévolutif et la faculté d'évoquer », AJDA 2003 Jurisprudence p. 1154
  • Daniel Giltard, « Réflexions sur le rôle et les méthodes du juge d'appel », AJDA 2003 Chroniques p. 1801
  • Jean-Louis Rey, « Les moyens d'ordre public en appel », AJDA 2003 Chroniques p. 118