Comunautat Autonòma Basca

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pels articles omonims, vejatz Bascoat (omonimia).
Comunautat Autonòma Basca
(eu) Euskal Autonomia Erkidegoa

Carte
Devisa: (cap)
EstatEspanha
CapitalaVitòria
Estatut d'autonomia22 de decembre de 1979
Sètis al Parlament19 congressistas
9 senators
PresidentIñigo Urkullu Rentería (PNB)
Superfícia
• Totala
14en reng
7234 km² (1,4 %)
Punt culminantAketegi (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Populacion
• Totala
Densitat
7en reng
2 108 281 ab. (2003)
291,44 ab./km²
Gentilici
• Euskera
• Espanhòl

cap
cap
ISO 3166-2:ESES-PV

La Comunautat Autonòma Basca (Euskal Autonomia Erkidegoa en basco; Comunidad Autónoma del País Vasco en espanhòl) es una comunautat autonòma d'Espanha qu'englòba Alaba, Biscaia e Guipuscoa, ont se tròba la partida occidentala del Bascoat istoric.

Lo nom oficial d'aquela comunautat, en occitan, es Bascoat o País Basco o País Basc, mas es un nom enganaire perque dins aquela comunautat autonòma se localiza solament una partida del Bascoat istoric.

Se situa a l'extrèm nord-oriental de la franja cantabrica, sul golf de Gasconha o mar Cantabrica. Los territòris limitròfs son lo departament francés dels Pirenèus Atlantics al nòrd, La Rioja e la província de Burgos al sud, Cantàbria a l'oèst e la Comunautat Forala de Navarra a l'èst.

La superfícia es de 7234 km² e la populacion de 2 124 846 abitants (font: INE, genièr de 2005) e la densitat de populacion de 292,4 ab./km².

La capitala es Vitòria en Alaba, onte se tròban los sètis del parlament e del govèrn de la comunautat.

Evolucion del territòri[modificar | modificar la font]

A partir del sègle XIX lo territòri de la comunautat actuala foguèt apelat en espanhòl Provincias Vascongadas ('províncias bascofònas'); aquel nom compreniá pas Navarra, qu'èra estat pas una província mas un reialme. La comunautat es uèi integrada per las províncias (territòris istorics dins l'ordenament autonomic) d'Alaba, Biscaia e Guipuscoa. Navarra a tanben drech de s'integrar en la Comunautat Autonòma Basca, en cas que decidisca son incorporacion segon lo procediment establit dins la quatrena disposicion transitòria de la Constitucion espanhòla e dins la LORAFNA (Lei Organica de Reintegracion e de Melhorament del Regim Foral de Navarra), mas fins ara a mostrat pas cap d'interès d'exercir aquel drech.

Lengas[modificar | modificar la font]

Se parla subretot doas lengas, l'espanhòl e lo basc, mas ancianament s'es tanben parlat occitan gascon dins mantun vilatge de la còsta orientala de Guipuscoa. Lo basc, a la diferéncia d'aquelas lengas, procedís pas del latin mas del protobasc, una anciana lenga circonpirenenca. En 2001, 51% de la populacion èra monolingüa castelhana, 32% èra bilingüa, encara que 18% parlava basc amb dificultat. Aqueles percentatges vàrian segon lo territòri istoric; Guipuscoa es la mai bascofòna e Alaba la mens. Cal notar qu'aquelas donadas son de 2001 e qu'actualament, lo percentatge de populacion bilingüa es probablament màger.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]