Comunautat Forala de Navarra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pels articles omonims, vejatz Navarra.
Infotaula d'entitat administrativaComunautat Forala de Navarra
Comunidad Foral de Navarra (es)
Nafarroako Foru Komunitatea (eu)
Comunautat Forala de Navarra (oc) Modifica el valor a Wikidata
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
ImneHimne de les Corts (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
DevisaImne de las Corts
Administracion
EstatEspanha Modifica el valor a Wikidata
CapitalaPampalona
Entitatcomunitat foral (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialaespanhòl
basc Modifica el valor a Wikidata
Politica
Organ executiuGovern de Navarra (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
 • Presidenta (ca) Traduire Modifica el valor a WikidataMaría Chivite (ca) Traduire (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Organ legislatiuParlament de Navarra (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas42° 49′ N, 1° 39′ O
Superfícia10 391 km² Modifica el valor a Wikidata
Limitròf ambLa Rioja
Aragon
Comunautat Autonòma Basca
França
Nòva Aquitània (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Punt mai basBidasoa (ca) Traduire (18 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt culminantMesa de los Tres Reyes (ca) Traduire (2 438 m) Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 (ora estandard)
UTC+02:00 (ora d'estiu) Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala605 876 ab. (2021 Modifica el valor a Wikidata)
Istòria
PairinatgeFrancés de Xavièr e Fermí de Pamplona (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Autras informacions
ISO 3166-2ES-NA
Embessonatgesprefectura de Yamaguchi (ca) Traduire (2003–) Modifica el valor a Wikidata

Site webnavarra.es Modifica el valor a Wikidata

Navarra, oficialament la Comunautat Forala de Navarra[1] (Nafarroa, Nafarroako Foru Komunitatea en basco, Navarra, Comunidad Foral de Navarra en espanhòl), es una una comunautat autonòma espanhòla uniprovinciala de regim foral pròpri, sustot las institucions eissidas del Reialme de Navarra. Es tanben una província tradicionala basca[2]. Sa capitala es Pampalona.

Los territòris tanhents son Labord, la Bassa Navarra e Sola al nòrd, Aragon a l'èst, Guipuscoa e Alaba a l'oèst, e La Rioja al sud. Possedís una enclava (Petilla de Aragón) enrodada totalament per Aragon. Se compausa de 272 municipis e compta una populacion de 601 874 abitants (2006), qu'un tèrç viu dins la capitala, Pampalona (195 769 ab.) e la mitat dins son airal metropolitan (315 988 ab.).

Del punt de vista climatic, Navarra es una barreja d'influéncia montanhosa dels Pirenèus e mediterranèa de la val d'Èbre; i a una diferéncia granda entre lo clima del nòrd (umid, de pluèjas frequentas) e lo del sud (mediterranèu, de temperaturas pus nautas e pluèjas esporadicas).

L'organizacion juridica administrativa actuala se basa sul Melhorament del Fòr de 1982 que supausèt l'imbricacion juridica de la tradicion forala amb la Constitucion espanhòla de 1978 d'après la disposicion addicionala d'aquesta darrièra. Es l'unic estatut d'autonomia que se ditz pas atal, senon la Lei de Reïntegracion e Melhorament del Fòr de Navarra (en version abreujada, «Lei de Melhorament del Fòr»; atanben s'utiliza l'acronim LORAFNA).

Navarra èra una region agrària de desvolopament socioeconomic pichon mas es actualament una de las comunautats espanhòlas amb de màger riquesa relativa e benestar socioeconomic, al delà de participar del creissement de la val d'Èbre e la consolidacion de l'economia de servicis e de l'indústria a Pampalona. En fach, lo taus de caumatge enregistrat es, coma en Aragon, un dels pus basses d'Espanha (7,41% en novembre de 2005, segon los critèris SISPE, e pròche de 5% segon l'Enquèsta de Populacion Activa) e son PIB per cápita un dels pus nauts.

Lo territòri navarrés es aperaquí lo de la tribú dels vascons de l'Antiquitat. Navarra foguèt un reialme independent fins al sègle XVI, e son istòria es fondamentala per comprene l'evolucion istorica d'Espanha e la pluralitat culturala de la societat navarresa actuala.

La Navarra es tanben coneguda per las fèstas de la Sant Fermin de Pampalona.

Escut[modificar | Modificar lo còdi]

La corona del rei de Navarra domina las cadenas de las armas de Navarra, en sovenir de las cadenas bresadas per lo rei Sanç lo Fòrt dins una batalha contra los musulmans.

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Btas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 587. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. La totalitat de Navarra es revendicada pel nacionalisme independentista coma una part del Bascoat, mas lingüisticament a de zònas bascofònas (nòrd) e non bascofònas (sud)