Comission Europèa
Comission Europèa | |
Devisa : « In varietate concordia » (latin: La concòrdia en la diversitat) | |
Descripcion | |
Fondacion | 1 genièr de 1958 |
Region | 27 Estats |
Tipe | Institucion de l'Union Europèa, poder executiu |
Organizacion maire | Union Europèa |
Afiliacion | Conselh de l'Union Europèa Parlament Europèu |
Sèti | Brussèlas |
País | Belgica |
Lengas de trabalh | alemand, anglés, francés |
¹ se considerat coma Estat unic ² 7 de decembre de 2005 per las administracions e los proprietaris de marcas, debuta de junh per totes | |
Organizacion | |
Efectius | 32 399 emplegats (1 geniér de 2019) |
Presidenta | Ursula von der Leyen (dempuèi 2019), Alemanha |
Secreteri general | Ilze Juhansone (dempuèi 2020), Letònia |
Site web | ec.europa.eu |
La Comission Europèa (en anglés : European Commission) es l'organ executiu e promotor del procediment legislatiu de l'Union Europèa. Es compausat de 27 delegats (un de cada Estat membre de l'Union Europèa , apelat comissari), cadun d'eles devent gaudir d'una independéncia décisionnelle maximala de cap al governament nacional que l'a designat. A sa sedença al bastiment Berlaymon a Brussèlas.
Representa e protegís los interèsses de l'Union Europèa dins son ensemble e dispausant de monopòli del poder d'iniciativa legislativa, prepausa l'adopcion d'actes legislatius de l'UE dont l'aprobacion finala apartenís al Parlament europèu e al Conselh de l'Union Europèa Sindicat; es egalament responsable de la començada de las decisions politicas pels organs legislatius, gerís los programas de l'UE e las despensas de sos fonzes estructurals.
L'actuala Comission Europèa es presidida per Ursula von der Leyen dempuèi 2019.
Descripcion
[modificar | Modificar lo còdi]Composicion
[modificar | Modificar lo còdi]La Comission es compausat de 27 comissari (un per Estat membre e mai lo president), causits pels governaments respectius. Los membres comprenon lo president e lo naut representant de l'Union pels afars estrangièrs e la politica de securitat (PESC) coma vicepresident. Lo president pòt nommar d'autres vicepresidents.
Los comissaris son assistits per una administracion centrala qu'es, per sos efectius (27 000 personas mai o mens en 2007), la mai importanta de l'Union Europèa. Los comissaris son en cap de cas representant de lor país de provenença, e coma comissàrias de la Comission Europèa agir dins l'interès dels estats membres de l'Union.
« [..] Los membres de la Comission son causits sus la basa de lor competéncia generala e de lor engatjament europèu e demest de personalitats ofrent totas las garantidas d'independéncia."
" [..] La Comission exercís sas responsabilitats en tota independéncia. Sens prejudici de l'article 18, paragraf 2, los membres de la Comission sollicitan pas ni accèptan pas d'instruccions de cap de governament, institucion, organ, ofici o organisme. S'abstenon de tot acte incompatible amb lors foncions o amb l'exercici de lors foncions. »
(TUE, art. 17 par.3)
Commission 2019-2024
[modificar | Modificar lo còdi]Commisari | Imatge | Encarga e competéncias | Estat | Partit politic Europèu | Partit politic
Nacional | |
---|---|---|---|---|---|---|
Ursula von der Leyen | Presidenta de la Comission Europèa | Alemanha | PPE | Union Crestiana-Democrata d'Alemanha | ||
Frans Timmermans | Vicepresident executiu pel acòrdi vert
Comissari europèu del climat |
Païses Basses | PSE | Partit del trabalh | ||
Margrethe Vestager | Vicepresidenta executiu per una Euròpa adaptada a l'èra numerica
Comissari europèu a la concurréncia |
Danemarc | ALDE | Extrèma Esquèrra | ||
Valdis Dombrovskis | Vicepresident executiu per una economia al servici de las personas
Comissari europèu als servicis financièrs Comissari europèu al comèrci (dempuèi de 2020) |
Letònia | PPE | Unitat | ||
Josep Borrell i Fontelles | Vicepresident per una Euròpa mai fòrta dins lo mond
Naut representant de l'Union pels afars estrangièrs e la politica de securitat[1] |
Espanha | PSE | Partit Socialista Obrièr Espanhòl | ||
Věra Jourová | Vicepresidenta per las valors e la transparéncia | Republica Chèca | ALDE | ANO 2011 | ||
Margaritis Schinas | Vicepresident per la promocion del mòde de vida europèu | Grècia | PPE | Novèla Democracia | ||
Maroš Šefčovič | Vicepresident cargat de las relacions interinstitutionnelles e de las perspectivas estrategicas | Eslovaquia | PSE | Direccion - Socialademocracia | ||
Dubravka Šuica | Vicepresidenta per la democracia e la demografia[2] | Croàcia | PPE | Union Democratica Croata | ||
Johannes Hahn | Comissari europèu del budgèt e del l'administracion | Àustria | PPE | Partit Popular Austrian | ||
Didier Reynders | Comissari europèu de la justícia | Belgica | ALDE | Movement Reformator | ||
Marija Gabriel | Comissària europèa de l'innovacion, de la recèrca, de la cultura, de l'educacion e de la joventut | Bulgaria | PPE | Ciutadans pel Desvolopament Europèu de Bulgaria | ||
Stella Kyriakidou | Comissària europèa de la santat | Chipre | PPE | Regropament Democratic | ||
Kadri Simson | Comissària europèa de l'energia | Estònia | ALDE | Partit del Centre Estonian | ||
Jutta Urpilainen | Comissària europèa de las associacions internacionalas | Finlàndia | PSE | Partit Socialdemocrata de Finlàndia | ||
Thierry Breton | Comissari europèu del mercat interior | França | Independent | |||
Phil Hogan
(2019-2020) |
Comissari europèu del comèrci | Irlanda | PPE | Fine Gael | ||
Mairead McGuinness (dal 2020) |
Comissària europèa a l'estabilitat financièra, als servicis financièrs e a l'union dels mercats dels capitals | |||||
Paolo Gentiloni | Comissari europèu de l'economia | Itàlia | PSE | Partit Democratic | ||
Virginijus Sinkevičius | Comissari europèu de l'environament, dels oceans e de la pesca | Lituània | Cap
(grop Verds/ALE)[3] |
Union dels Agricultors e dels Verds de Lituània | ||
Nicolas Schmit | Comissari europèu del trabalh e dels dreches socials | Luxemborg | PSE | Partit Socialista Obrièr Luxemborgés | ||
Helena Dalli | Comissària europèa de l'egalitat | Malta | PSE | Partit Trabalhaire | ||
Janusz Wojciechowski | Comissari europèu de l'agricultura | Polonha | ECR | Drech e Justícia | ||
Elisa Ferreira | Comissària europèa de la coesion e de las reformas | Portugal | PSE | Partit Socialist | ||
Adina-Ioana Vălean | Comissària europèa dels transpòrts | Romania | PPE | Partit Nacional Liberal | ||
Janez Lenarčič | Comissari europèu de la gestion de las crisis | Eslovènia | Independent | |||
Ylva Johansson | Comissària europèa dels afars interiors | Suècia | PSE | Partit Obrièr Socialdemocrata de Suècia | ||
Olivér Várhelyi | Comissari europèu de la politica de vesinatge e de l'alargament | Ongria | Independent[4] |
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Segon lo tractat de Lisbona, lo naut representant es, de drech, vicepresident de la Comission.
- ↑ Dubravka Šuica dirigirà egalament las activitats de la Comission dins l'encastre de la conferéncia sus l'avenidor d'Euròpa.
- ↑ Los eurodeputats de l'Union dels agricultors e dels Verds de Lituània son membres del grop Verds/Aliança liura europèa, mas lo partit es pas membre de cap de partit politic europèu.
- ↑ Es considerat coma plan pròche del Primièr ministre ongrés Viktor Orbán e de son partit Fidesz.