Bocona (selva)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Bocona
Forêt de Boucone
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Localizacion
Posicion Pibrac
Coordenadas 44° 01′ 56″ nòrd, 1° 45′ 16″ èst
País  Occitània
Region Occitània
Departament Nauta Garona e Gers
Geografia
Superfícia 2 700 ha
Altituds mini. 180 m — maxi. 292 m
Complements
Proteccion Selva de proteccion
Estatut Selva domaniala e selvas comunalas
Administracion Ofici national de las selvas
Esséncias Garrics, Pinastres

Bocona es un bòsc d'Occitània situat per partida dins lo parçan de Savés, dins lo departament francés de Nauta Garona e un pauc de Gers, a un vintenat de quilomètres à l'oèst de Tolosa.

Descripcion[modificar | Modificar lo còdi]

D'una superfícia de 2 700 ectaras, es gerit majoritariament per l'Ofici nacional de las forests (bòsc domanial de 2 000 ectaras). Compren tanben de partidas privadas e d'autras comunalas. S'i trapa una basa de lésers, gerida pel Sindicat mixte per l'amenatjament de la selva de Bocona.

Los plants locals mai espandits de Bocona[1] son de garrics (Quercus petraea e Quercus robur) mens sovent Quercus pubescens e Q. suber e lo pin maritim. D'autres fulhoses coma de castanhs, calpres, tilhs, e fraisses son tanben presents en mescla. De plants exotics coma los garrics roges d'America (Q. rubra) e los avets de Nordmann (Abies nordmanniana) son presents, mai sovent plantats.

Aquèl bòsc es lo sol grand massís boscat pròche del Grand Tolosa, mas malgrat de sa fòrta fraquentacion, conten de sanglars e cabròls. D'autras espècias mai discrètas i son presentas coma la geneta lo rainal e lo tais. Lo Circaèt Joan lo blanc caça sus las talvèras.

Per decret de l'11 de setembre de 2009, aquel massís es classificat forest de proteccion sus une superfícia d'unes 2 830 ectars (dque 300 en Gers), sul territòri de las comunas de Brats, Daus, La Sèrra Pradèra, Legavin, Levinhac, Merenvièla, Mondonvila, Montaigut de Sava e Pibrac (en Nauta Garona) e Pujaudran (en Gers)[2].

Formacion[modificar | Modificar lo còdi]

Lo massís s'apièja sus d'ancianas laissas alluvialas de Garona formadas dins lo 1èr interglaciari, de Günz-Mindel.

Activitats[modificar | Modificar lo còdi]

Una basa de léser s'i trapa amb una piscina, de terrens de tennis, un minigolf, un airal de picnic, de dralhas per l'escorreguda, coma lo Camin de Sant Jaume via Tolosana o pel BTT.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Estèla en memòria de François Verdier a Bocona

L'itinerari de l'Anonim de Bordèu passa dins la region e mencioan lo site de Bucconis.

François Verdier i foguèt tuat par la gestapo.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Article connèxe[modificar | Modificar lo còdi]

Ligam extèrne[modificar | Modificar lo còdi]