Piscina

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Una piscina.
Panorama, Piscina (Galapagos Cottages) Santa Cruz, Puerto Ayora Galapagos.


Una piscina es una construccion artificiala destinada a nadar o i practicar d'esports aquatics. Las dimensions d'aquela pòden èsser fòrça variablas:[1] la mai gran es la talha olimpica, de 50 metres. Pòt èsser bastida amb diferents elements: metals, plastics o beton. Lo mot piscina ven del latin[2] e dén primièr s'utilizava per designar de poses per de peissons d'aiga doça o salada.[3]

Ara las piscinas subiguèron un cambiament tecnologic significatiu, sobretot dins la purificacion. S'utilizan de derivats de clòr per que demoran netas, e se contraròtla lo pH e a vegada la temperatura.

Istòria[modificar | modificar la font]

Existís una longa tradicion de construccions artificialas desitinada al banh, que se destacan los nombrosos sites de tèrmes romans, com aqueles trobats dins la vila anglesa de Bath, que donèt lo nom.

Construccion[modificar | modificar la font]

Alara, existisson diverses modalitats, coma las fixas, las portablas e las desmontablas. E son de diferents materials, coma acièr inoxidable, poliester, de beton armat, recobèrtes de mosaic, etc.

Dimensions de la piscinas esportivas[modificar | modificar la font]

Dins lo domèni esportiu podèm diferenciar tres grans tipes de piscinas:

Los usatges esportius son fòrça variats, s'utilizan dins lo camp de la natacion, lo waterpolo, la natacion sincronizada o los salts acrobatics.

Elements per l'entreten[modificar | modificar la font]

Per mantenir neta e en condicions normalas una piscina, es necessitan los paràmetres seguents:[4][5]

Lo clòr es un element basic per l'entreten de la piscina.
Paramètres normalas
Percentatge de clòr liure 1,5 - 2,0 mg/L (1,5 - 2,0 ppm) Se pòt apondre directament, o se realizar amb idrolisi de sals.
Salinitat 4 g/L (4 kg/m³) De temps en temps, es necessari d'apondre de sal.
pH 7,2 - 7,6 (ideal 7,2 - 7,4) Se pòt reduire amb l'addicion d'acid, e s'aumentar amb l'addicion d'una basa (pH +), coma lo bicarbonat de sòdi, amb la formula NaHCO3.
Alcalinitat totala 8 - 15 °F (80 - 150 ppm) Una alcalinitat elevada se pòt menar a un nivèl de pH instable.
Dureta < 40 °F (<400 ppm) Per reduire la dureta de l'aiga, se realiza un procediment de descarbonatizacion, amb l'addicion de carbonat de sòdi.

Referéncia[modificar | modificar la font]

  1. (ca)Diccionari 62 manual de la llengua catalana. Edicions 62. ISBN 84-297-4653-6.
  2. piscina, Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Edicions 62
  3. {{ Error d'escript : la foncion « còdeLenga2 » existís pas. }} <cite lang="Error d'escript : la foncion « còdeLenga2 » existís pas.">Diccionario de Arte II, Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), Barcelona (ISBN 84-8332-391-5) 
  4. Entreten de la piscina (es)
  5. entreten de la piscinas (es)

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Piscina.