Vejatz lo contengut

Aubergina

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

L’aubergina (var. merinjana, vièch d'ase, vièt d'ase) (Solanum melongena L.) es lo nom d'una planta d'òrt anadièra de la familha de las Solanacèas, e de son fruch consomat coma un legum.

Lo nom ven del catalan albergínia, aqueste meteis eissit de l'arabi al-bâdinjân, empruntat al persan bâdengân ( بادنجان ), que designava ja aquela planta.

Es derivada d'une espècia salvatge, Solanum incanum, vivent en Africa del Nòrd e Orient Mejan[1]. Sa domesticacion pòt èsser traçada mercé a d'ancians escrichs chineses[2]: la premièra mencion de la cultura de la planta data de -59. Per seleccion dels plants, lo legum grossiá de contunh, puèi s'alonguèt a partir del sègle XIV.

Flor d'aubergina

Planta cultivada coma anadièra dins los païses temperats, perque patís del gèl. Dins los païses tropicals, es una planta perenna. Aquela espècia es originària d'Asia miègjornala (Índia, Birmania).

La planta, de portada rècta, atenh 50 cm fins a 1,2 m de naut. Las flors, de color blanca o violeta, solitària, son plaçadas a l'aissèla de las fuèlhas. Los fruches de la varietat mai comuna son alongats e de color violeta escura, mas existisson de varietats de formas (redondas cap a fòrça longas) e de colors diferentas (blancas, tigradas...).

La cultura de l'aubergina demanda de calor (la creissença s'arrèsta en dejós de 12°C) e d'aiga. La plantacion se fa per tansplantacion de joves plants de 6 a 7 setmanas. Ara, la cultura se fa sovent per idroponia jos abric. La culhida se fa prèp de 5 meses aprèp semenar. Comença a partir del mes de març en Occitània, e subretot dins la val de Durença e a Cavalhon.

Aubergina

Las auberginas son de grands fruches penjant violets o blancs. Lo fruch crud a la textura d'una esponga e un gost pro desagradable, degut a la preséncia de saponinas. Cuèch, venon tendres e desvolopan un gost ric e complèxe, comparable a aquel dels mycotas Agaric, veire de cep.

Remarca: En fasent d'empèuts sus un pè de tomata, s'obten de fruches mai grosses. La pèl de las varietats rojas conten fòrça d'antociana, per aquò l'aubergina es un excellent antioxidant, si se'n manja la pèl.

Una trabalhadora agricòla contraròtlant la qualitat de las auberginas en Índia

Los primièrs païses productors d'aubergina al nivèl mondial son China,Índia e Turquia. En Euròpa, los principals productors son Itàlia, Espanha e Grècia. En França, la produccion es concentrada en Occitània (vals de Ròse e de Garona). Los rendements son en mejana de 25 t/ha.

Produccion en tonas. Chifras 2003-2004
Donadas de FAOSTAT (FAO)

Bandièra de la Republica populara de China China 16 029 929 56 % 16 529 300 56 %
Bandièra: ÍndiaÍndia 7 830 000 27 % 8 200 000 28 %
Bandièra: TurquiaTurquia 970 000 3 % 970 000 3 %
Bandièra: EgipteEgipte 710 000 2 % 710 000 2 %
Bandièra del Japon Japon 395 000 1 % 400 000 1 %
Bandièra d'Itàlia Itàlia 376 553 1 % 385 000 1 %
Bandièra: IndonesiaIndonesia 301 030 1 % 301 030 1 %
Autres païses 1 984 858 7 % 1 966 653 7 %
Total 28 597 370 100 % 29 461 983 100 %

Notas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. (fr)Mangin L, L'épopée de l'aubergine sauvage, Pour la Science, genièr de 2009, p94-95
  2. (en)Jin-Xiu Wang, Tian-Gang Gao, Knapp S, Ancient chinese literature reveals pathways of eggplant domestication, Annals of Botany, 2008;102:891-897

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Aubergina.

  • (fr)Normas de comercializacion PDF