Coye-la-Forêt

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Flag of France.svg Vila de França Flag of France.svg
Donadas
v · d · m
Coye-la-Forêt
Coye-la-Forêt
Comuna francesa
Blason COYE LA FORET.svg
COYE Vue.jpg
Vista aeriana del castèl e del centratz-vila
Geografia fisica
Localizacion de {{{tèxt}}}
{{{tèxt}}}
Coordenadas 49° 08′ 34″ N 2° 28′ 27″ E / 49.1427777778, 2.47416666667


Superfícia 6,96 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
126 m
40 m
31 m
Geografia politica


Region istorica
Estat Flag of France.svg França
Region
22
Picardia Logo Picardie.png
Departament
60
Oise Armas del Departament d'Oise
Arrondiment
Senlis
Canton
Chantilly
Intercom
246000764
de l'Aire Cantilienne
Cònsol

Philippe Vernier (2008-2014)

Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2010)
3 749 ab.
Evolucion de la populacion

3 985 ab.
Densitat 538,65 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Coyen(ne) (en francés)
Còde postal 60580
Còde INSEE 60172
Sit web www.coyelaforet.com


Identificacions d'autoritats
GND [1]
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Coye-la-For%C3%AAt?uselang=oc Coye-la-Forêt Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Coye-la-Forêt.

Coye-la-Forêt es una comuna francesa, situada dins lo departament d'Oise e la region de Picardia.

Somari

Geografia[modificar]

Comunas vesinas[modificar]

Distanças e posicion relativa
Map pointer black.svgCoye-la-Forêt
Comuna amb 9294 abitants (2000)Lamorlaye (2,6km)
Comuna amb 3275 abitants (2000)Chaumontel (3,4km)
Comuna amb 3255 abitants (2000)Orry-la-Ville (3,6km)
Comuna amb 4084 abitants (2000)Luzarches (4,6km)
Comuna amb 464 abitants (2000)Bellefontaine (4,9km)
Comuna amb 2570 abitants (2000)La Chapelle-en-Serval (5,2km)
Comuna amb 132 abitants (2000)Le Plessis-Luzarches (5,3km)
Comuna amb 172 abitants (2000)Lassy (5,3km)
Comuna amb 11096 abitants (2000)Chantilly (5,7km)
Comuna amb 1056 abitants (2000)Seugy (5,7km)


Istòria[modificar]

Modèl:Seccion a sourcer

Fichièr:Coye-lo-Bòsc (60), carrièra de Hérivaux, al centre del vilatge ancian.jpg
La carrièra de Hérivaux, al centre del vièlh pòble.

I a 45 milions d'ans, lo luòc actual de Coye-lo-Bòsc i aviá banhat per la mar Thanétienpas, #que ne demòra lo poudingue de Coye, barreja de sable e de galets de silex solidifiés per l'aiga.

D'après las trobalhas archéologiques, es probabla que la region a #èsser ocupada per l'òme dempuèi lo neolític, mas la primièra traça escricha #que se tròba en relacion amb Coye remonta pas #qu'a 797 : s'agís de la donation de proprietats apertenentas al comte Theudaldix, vassal de Charlemagne, al abbaye de Sant-Denis.

Cal esperar 1138 per trobar un segond document, relatiu al attribution d'intradas de la glèisa de Coye, al prieuré de Sant-Nicolas de Acy.

Del Modèl:Sp-, Coye es una dependéncia del castèl reial de Lamorlaye, de contunh dels Bouteiller de Senlis. La distincion es fòrça modèsta ; lo sòl paure compòrta tant de landes, de bruyères e de fougères que d'arbres maigrichons tròp sovent talhats e pauc de tèrras cultivables.

Jos Louis XIV, Coye a per senhor un òme per en un autre luòc situat a la cœur de la monarchie : lo « Secretari de la man ». Aquel i aviá per foncion de imitar perfièchament l'escritura reiala, en signant meteissa “ Louis ”, se o caliá. Aital, Toussaint Rosa (1611-1701), marques de Coye, #exercir aquela foncion de març 1661 en decembre 1678 (#çò qu'enebís d'identificar, amb una totala seguretat, l'autor autentic dels manuscrits atribuits a Louis XIV). « Aver la pluma, escrit Sant-Simon en las siás Memòrias, es imitar òc exactament l'escritura del rei #que se pòsca pas distinguir de #çò que la pluma contrefait, e escriure en aquela sòrta totas las cartas que lo rei dètz o vòl escriure de la siá man, e totun ne vòl pas pas prene la pena […]. Es pas possible de far parlar un grand rei amb mai dignitat #que fasiá Rosa, ni mai convenientament a cadun, ni sus cada matèria, que las cartas #qu'escriviá aital, e que lo rei signava totas de la siá man. » De lo sieu costat, lo abbé de Choisy escrich en las siás Memòrias que Rosa, "aviá de l'esperit, de la capacitat, escriviá facilament, e plaisoit a lo sieu mèstre. M'a contat #qu'el pas avoit jamai signat pel Rei #qu'unas fes en la siá vida".

Après la mòrt de Toussaint Rosa, Henri-Jules de Borbó, senhor de Chantilly, aquerís la distincion de Coye en 1701. Per ocupar la populacion coyenne, particularament paura, e evitar #que passa pas lo sieu temps a braconner en los sieus bòsques, fa installar d'entrepresas industrialas dins lo castèl : impression de tela, fabrica de contunh de mapas e filature de coton #que comptarà fins a 200 obrièrs al començament de la Modèl:S-.

La Modèl:S- serà lo sègle d'aur de las indústrias coyennes : après la filature de coton, una fabrica d'impression sus tela emplega fins a 300 obrièrs. La creacion de las margotins (pichons fagots de bòsques) ocupa a partir de 1850 un centenat d'obrièrs, de meteis que la fabricacion dels ligams e còrdas en tilles. Una fabrica de fabricacion d'objèctes en acièr educat cessa la siá activitat l'an 1914, en metent final a l'activitat industriala de Coye.

Lo nom de Coye es unic a França. S'anòta successivament los appellations seguents : Caugia (799), Coie (1138), Couaye (1548), Coye (1667), Coye-lo-Bòsc (1929).

Modèl:Section à sourcer

La rue d'Hérivaux, au centre du vieux village.
La Grande Rue de Coye.

Il y a 45 millions d'années, le site actuel de Coye-la-Forêt était baigné par la mer Thanétienne, dont il reste le poudingue de Coye, mélange de sable et de galets de silex solidifiés par l'eau.

D'après les trouvailles archéologiques, il est probable que la région a été occupée par l'homme dès le néolithique, mais la première trace écrite que l'on retrouve concernant Coye ne remonte qu'à 797 : il s'agit de la donation de propriétés appartenant au comte Theudaldix, vassal de Charlemagne, à l'abbaye de Saint-Denis.

Il faut attendre 1138 pour trouver un second document, relatif à l'attribution de revenus de l'église de Coye, au prieuré de Saint-Nicolas d'Acy.

Du Modèl:Sp-, Coye est une dépendance du château royal de Lamorlaye, puis des Bouteiller de Senlis. La seigneurie est très modeste ; le sol pauvre comporte autant de landes, de bruyères et de fougères que d'arbres maigrichons trop souvent coupés et peu de terres cultivables.

Sous Louis XIV, Coye a pour seigneur un homme par ailleurs situé au cœur de la monarchie : le « Secrétaire de la main ». Celui-ci avait pour fonction d’imiter parfaitement l’écriture royale, signant même “ Louis ”, s’il le fallait. Ainsi, Toussaint Rose (1611-1701), marquis de Coye, exerça cette fonction de mars 1661 à décembre 1678 (ce qui interdit d’identifier, avec une totale sûreté, l’auteur véritable des manuscrits attribués à Louis XIV). Modèl:Citation De son côté, l'abbé de Choisy écrit dans ses Mémoires que Rose, "avait de l'esprit, de la capacité, écrivait facilement, et plaisoit à son maître. Il m'a conté qu'il n'avoit jamais signé pour le Roi qu'une fois en sa vie".

Après la mort de Toussaint Rose, Henri-Jules de Bourbon, seigneur de Chantilly, acquiert la seigneurie de Coye en 1701. Pour occuper la population coyenne, particulièrement pauvre, et éviter qu'elle ne passe son temps à braconner dans ses forêts, il fait installer des entreprises industrielles dans le château : impression d'étoffe, puis fabrique de cartes et filature de coton qui comptera jusqu'à 200 ouvriers au début du Modèl:S-.

Le Modèl:S- sera le siècle d'or des industries coyennes : après la filature de coton, une usine d'impression sur étoffe emploie jusqu'à 300 ouvriers. La création des margotins (petits fagots de bois) occupe à partir de 1850 une centaine d'ouvriers, de même que la fabrication des liens et cordes en tilles. Une usine de fabrication d'objets en acier poli cesse son activité en 1914, mettant fin à l'activité industrielle de Coye.

Le nom de Coye est unique en France. On note successivement les appellations suivantes : Caugia (799), Coie (1138), Couaye (1548), Coye (1667), Coye-la-Forêt (1929).


Administracion[modificar]


 Donadas
v · d · m
 
Lista deus cònsols successius
French politic personality icon.svg
Periòde Identitat Partit Qualitat
2008 2014 Philippe Vernier
març de 2001 2008
Las donadas anterioras son pas encara conegudas.

Demografia[modificar]


 Donadas
v · d · m
 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2010): 3749, totala: 3985
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
675 570 687 756 872 852 860 918 929
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
948 1 042 1 032 1 122 1 183 1 218 1 298 1 271 1 199
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 340 1 463 1 580 1 512 1 581 1 671 1 641 1 663 1 813
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 075
2 509
3 048
3 094
3 199
3 516
3 760
3 757
3 755
2009 2010
3 752
3 986
3 749
3 985

Fonts
Picto infobox character.png
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar]

Véser tanben[modificar]

Ligams extèrnes[modificar]

Nòtas[modificar]