Bacin Mediterranèu

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Lo Bacin Mediterranèu

Los concèptes de Bacin Mediterranèu e de mond mediterranèu (var. monde mediterranèu) designan las regions se trobant a l'entorn de Mediterranèa. Aquelas regions mediterranèas s'espandisson del sud d'Euròpa, a l'Orient Mejan e l'Africa del Nòrd. Lo limit del bacin o del monde mediterranèu se referís subretot al clima mediterranèu e pus particularament lo limit de la cultura de l'olivièr. D'autres critèris culturals o istorics permeton tanben de delimitar la region mediterranèa. La cultura o la civilizacion mediterranèa es alara definida per un eretatge antic o medieval fòrt, ligat a las civilizacions grècoromana, islamica e de la cristianitat. Aquela cultura se materializa dins l'alimentacion per la predominància dels legums, dels fruches, del peis, del pan, de l'òli d'oliva e del vin.

Lo Bacin Mediterranèu es marcat per d'iniciativas politicas recentas coma lo procèssus de Barcelona, l'Union Mediterranèa e la Zona Euromediterranèa de Libre Escambi. De Jòcs Mediterranèus existisson dempuèi 1951.

Geografia[modificar | modificar la font]

La partida mediterranèa d'Euròpa compren las tres grandas peninsulas australas: la Peninsula Iberica, la Peninsula Italica e una partida de la Peninsula Balcanica amb per tèrmes los Pirenèus, los Alps, los Alps dinarics, los Balcans e los monts Rodòpes.

La partida mediterranèa d'Asia compren l'oèst e lo sud de la peninsula d'Anatolia, lo Levant, amb per tèrme los monts de l'Anatolia coma lo Taurus e lo desert de Neguèv.

La partida mediterranèa d'Africa comprend la region de Magrèb, la peninsula Cirenaïca, la broa libiana e egipciana e una partida de la val de Nil amb per tèrme principal lo desèrt de Sahara e los monts d'Atlas.

La mar Mediterranèa es, ela, devesida en dos bacins, oriental e occidental, dempuèi l'Estrech de Gibartar fins al Bacin del Levant e aculhís cada an prèp de 200 milions de toristas e 30 % de las naus mercandas del monde, o prèp de 120 000 naus, amb las consequéncias economicas e ecologicas qu'aquò provòca[1].

Environament[modificar | modificar la font]

Es una de las regions del monde que l'urbanizacion, la periurbanizacion e l'agricultura consoman mai de ressorsas naturalas, amb d'impactes sus l'artificializacion, la fragmentacion de l'abitat, l'erosion e destruccion dels mitans naturals. Las zonas umidas perdèron prèp de la mitat de lor superfícia en un sègle (de 1900 a 2000) segon l' Observatòri de las zonas umidas mediterranèas[2]. Alara que los efèctes de l'escalfament global s'apondon, demòra pas que 18 500 000 d'ectaras per tota la region (o en mejana 2 % de la superfícia totala dels 27 païses del bacin en zonas umidas; estuaris e lagunas saladas inclusits)[3][4]. Los países que n'an lo mens son Espanha (1 % del territòri), Bulgaria (0,9 %), Chipre (1,1 %), Malta (0,1 %). Al Magrèb, l'Argeria abriga quant a ela 0,6 % de las zonas, Marròc (0,7 %), Libia (0,2 %). Alara qu'a l'Orient Mejan, Siria compren sonque 0,8 % de las zonas umidas, Jordània (0,5 %), Liban (0,1 %), Israèl e Palestina (1,3 %). Segon l'observatòri, las superfícias asagadas son ara estabilizadas dins l'UE, en Israèl e en Egipte, mas son fonts d'una granda consomacion d'aiga[5].
Las mesuras de proteccion de la biodiversitat semblan de donar de resultats per qualques aucèls d'espècias protegidas (pelicans, becaruts e gruas) que sos efectius aumentèton dins la zona mediterranèa. Los mamifèrs, anfibians, reptils e peisses an al contrari mermèron de prèp de 40 % dempuèi 1970[6]. 30 % dels amfibians, 25 % dels reptils e 15 % dels mamifèrs, contra 5 % "soque" dels aucèls, son menaçats d'atudament dins la zone mediterranèa segon la Lista roja de l'UICN. Los peisses d'aiga doça merman encara mai aviat dins la zona mediterranèa qu'a l'escala mondiala (39 % son menaçada d'atudament en Mediterranèa contra 15 % dins lo monde). Las causas son entre autras la destruccion e pollucion dels abitats, coma pels engraisses, pesticidas e l'invasion d'espècias exoticas[7].

Istòria[modificar | modificar la font]

Situacion de las Espanhas medievalas e de la corona catalanoaragonesa en 1360.
Icòna de detalh Article detalhat : Istòria de la Mediterranèa.

Lo Bacin Mediterranèu es lo brèç de la civilizacion occidentala. L’Antiquitat coneguèt un fum de civilizacions divèrsas coma las egipcianas o las mesopotamianas. Puèi, de grands empèris prenguèron lo contraròtle de las broas de la Mare Nostrum. Grècia, Cartage e Roma èra atal conegudas per èsser de talassocracias a causa de lor dominacion del Bacin Mediterranèu per mejan del comèrci maritim e de las guèrras navalas.

Economia[modificar | modificar la font]

Sector primari[modificar | modificar la font]

L'agricultura mediterranèa es tradicionalament definida a l'entorn de tres culturas (dichas trilogia mediterranèa): del blat, de l'olivièr e de la vinha. La viticultura dins la region remonta a l'antiquitat, coma Grècia antica en Egipte antica e en Fenicia.

Mas la region fan tanben d'importantas produccions de fruches e de legums dins los òrts lo long de las valadas dels flums. L'agricultura mediterranèa es atal caracterizada per fòrça asagatge afin de suportar la secada estivala. La produccion arboricòla es dominada per la produccion de persec, d'albricòts, de melons, de cerièras e de prunas e mai al sud, pels agrums e de dàtils. Los legums son subretot de tomatas, d'auberginas, de carchòfas, de pebrinas e de cauls. D'autras cerealas son tanben fortament presentas coma lo ris (plana de , o encara lo milh o lo milh menut (Africa del Nòrd).

La pesca es tanben un sector important en Mediterranèa. La consomacion de peisses per abitant es plan nauta. Las varietats de peisses pescats tradicionalament son lo ton, la merluça, la sardina e l'anchòia.

Lo sector de la silvicultura a perdut de son importància. Mas de produccions de qualitat son encara presentas dins la region coma en Espanha e Portugal, onte se concentra gaireben tota la produccion mondiala de siure e de surrièr. La region mediterranèa es tanben coneguda per la cultura de rabassa.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. "Linde" (fr)Pablo Linde, « Méditerranée. La mer la plus polluée du monde », in Courrier international del 27 de julh de 2007, en linha
  2. Mediterranean Wetlands Observatory !
  3. ActuEnv2012 (fr)Actu environnement, Bacin Mediterranèu: pèrda de la mitat de la superfícia de las zonas umidas al respècte de 1900 22 de febrièr de 2012
  4. (en)Rapport (2012-02-02) e synthèse (Synthesis for decision makers + Factsheets) (2012-02-02)
  5. ActuEnv2012
  6. ActuEnv2012
  7. ActuEnv2012

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (fr)Jacques Bethemont (et aL;), Le monde méditerranéen : thèmes et problèmes géographiques, Sedes, Paris, 2001, 320 p.
  • (fr)Maurice Rieutord S.J. e Loïc Tribot La Spière (dir.), Le bassin méditerranéen : un espace en quête de sens ?, Publisud, París, 2000, 85 p. ISBN 2866006143
  • (fr)René Teboul, L'intégration économique du bassin méditerranéen, L'Harmattan, Paris, Montréal, 1997, 264 p. ISBN 2738452981
païsatges del Bacin Mediterranèu