Pruna

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Prunas maduras sul prunièr

La pruna es lo fruch del prunièr. S'agís d'un fruch de clòsc (en botanica, es una drupa), de pèl fina, veire transparenta dins qualques varietats, de popa sucrada e chucosa. Sa forma es sovent esferica, mas o mens alongada, sa color va del jaune clar cap al violet escur (color pruna).

Sovent sus la pruna se vei un pichon vel blanc o translucid, que rebaja la lutz. Es la "pruina". Son de pampalhetas de cira que lo fruch produch per s'aparar de las agressions exterioras, coma la calor. Sa preséncia es doncas un signe de qualitat. Mas, qualques espècias de prunas n'an pas.

Produccion per país[modificar | modificar la font]

La China es de luenh lo primièr productor mondial de prunas, al sens larg, P. domestica e P. salicina ensems e lors ibrides.

Produccion de prunas, en 2008-2009, tonas (t)
dsegon la FAO[1]
País 2008 2009
China 5 223 001 5 373 015
Serbia 606 767 662 631
Estats Units d'America 493 055 561 366
Romania 475 290 533 691
Turquia 248 185 245 782
Espanha 198 904 200 100
Itàlia 183 955 194 100
Bòsnia e Ercegovina 132623 155 767
França 161 048 150 000
Ucraïna 135 500 136 700

Aquelas valors per França, donadas per la FAO, son inferioras a la donadas de la Federacion Nacionala dels Productors de Fruiches (FNPF). Per aquela[2], França, amb une produccion de 235 000 t de prunas (tendéncia 2002-2007) es lo segon productor en Euròpa darrièra Romania (550 000 t).

Las prunas son culhidas dins tres bacins de produccion sus une superfícia de 18 000 ectars:
- las prunas d'ensèrt qu'un còp secada donan los prunèls d'Agen, son cultivadas subretot en Gasconha, sus una superfícia de 11 500 ectars, per una produccion annala de 150 000 t - 160 000 t
- las prunas de taula reinas-claudas, dos tèrç de la proccion francesa se fa dins la region Miègjorn-Pirenèus, per una superfícia cultivada de 2 000 ha e una produccion de gaireben 22 000 t
- las mirabèlas e las questches son cultivadas subretot dins en Alsàcia e Lorena

Existisson dos labèls roges en França: la reina-clauda Doret en Miègjorn-Pirenèus e la mirabèla de Lorena.

Valeur nutricionala[modificar | modificar la font]

Las prunas crudas son una bona font de vitamina A e de vitamina K e una fòrça bona font de vitamina C.

Pruna Reina-Clauda, fraîche
(quantitat per 100 g d'aliment comestible, segon ANSES[3])

aiga: 81 9 g cendras totaleas:  g fibras: 2 3 g valor energetica: 180 kJ
proteïnas: 0 8 g lipids : 0 1 g glucids : 9 6 g sucres simples: 9 6 g
oligoelements
potassi: 243 mg magnèsi: 7 33 mg fosfòr: 25 7 mg calci: 5 3 mg
sòdi: 0 75 mg coire: 0 08 mg fèrre: 0 3 mg zinc: 0 1 mg
vitaminas
vitamina C: 5,4 mg vitamina B1: 50 µg vitamina B2: 40 µg vitamina B3: 60 µg
vitamina B5: 200 µg vitamina B6: 50 µg vitamina B9: 10 µg vitamina B12: 0 µg
vitamina A: 35 UI retinòl: 0 µg vitamina E: 55 µg Betacarrotèn: 95 µg

Sa riquesa en fibras alimentàrias li dona de vertuts laxativas.

Composicion fenolica[modificar | modificar la font]

Las prunas frescas contenon d'acids clorogenics, flavanòls e lors oligomèrs (procianidòls), d'eterosids d'antocianidòls (o antocianosids o antocianes, pigments colorats) e d'eterosids de flavonòls.

  • Los antocianosids son de pigments naturals responsables de la coloracion roja, porpra o blava dels fruchs. Tanben se trapan dins los abajons o las cerièras. Lo madurament dels fruchs se traduch per una aumentacion de la concentracion dels pigments antocianosids[4] e de sucres e tanben qu'una diminucion de la concentracion dels acids. Los pigments antocianosidics diminuisson la permeabilitat dels capillaris e augmentan lor resisténcia[5] e coma fòrça de compausats fenolics, son de tendeires de radicals liures.
  • Los flavonòls (quercetòl e kaempferòl) e lors eterosids son de metabolits secondaris de las plantas que se trapa tanben a quantitat semblabla dins lo cassís o l'abajon. Lo quercetòl es un anti-enflamatòris e un excellent antioxidant. Una activitat antiproliferativa d'extrachs de prunas (e de persecs) contra de linhadas de cellulas cancerosas del sen foguèt provada in vitro, fa pauc[6]. Lo compausat bioactiu responsable d'aquela activitat es lo quercetòl 3-glucosid.
Composicion fenolica de la pruna fresca (Prunus domestica), segon Phenol-Explorer[7]
ACIDS FENÒLS, en mg/100g MF
ACIDS CLOROGENICS (acid idroxicinnamics + acid quinic)
Acids cafeilquinics ACQ, Acids ferulilquinic AFQ,
Acids p-comarilquinics APQ
3-ACQ : 75,88 4-ACQ : 1,40 5-ACQ :8,40
3-AFQ : 1,85 5-AFQ : 0,05 3-APQ : 1,49
FLAVONOÍDS, en mg/100 g MF
FLAVANÒLS
(+)-catechòl : 4,60
(-)-epicatechòl : 2,22
ANTOCIANIDÒLS
(instables)
Cianidòl, Paenidòl
FLAVONÒLS
Quercetòl
Kaempferòl
PROANTOCIANIDÓLS
Oligomèrs de flavanòls, astringéncia
Procianidòl dimèr B1 : 8,84
Procianidòl dimèr B2 : 5,20
Procianidòl dimèr B3 : 1,00
Procianidòl dimèr B4 : 1,02
Procianidòl dimèr B5 : 1,59
Procianidòl dimèr B7 : 4,69
Procianidòl trimèr C1 : 10,01
Procianidòl trimèr EEC : 7,73
ANTOCIANOSIDS
Eterosids d'antocianidòls, pigments roge, blau
Cianidòl 3-O-glucosid : 8,63
Cianidòl 3-O-rutosid : 33,85
Peonidòl 3-O-glucosid : 0,46
Peonidòl 3-O-glucosid : 4,85
.
.
.
.
ETEROSIDS DE FLAVONÒLS
apara dels UV
quercetòl 3-glucosid : 0,54
quercetòl 3-O-galactosid : 0,27
quercetòl 3-O-rutosid : 5,90
.
.
.
.


I a pas de mesura absoluda de l'activitat antioxidanta dels aliments mas divèrses metodes quand s'aplican a de listas de produchs, permetent de far des comparasons. Atal, lo Nutrient Data Laboratory de Beltsville[8] dona dins sa taula de 2010, lo classament segent l'indici ORAC :

Activitat antioxidantat ORAC de qualques fruchs
total ORAC μmol TE/100 g, segon USDA database
Produch T-ORAC
pansarilha
dorats sens grana
10 450
Prunèl 8 059
Prune, black diamond,
crud amb pèl
7581
Fraga cruda 4302
lycium barbarum, goji, cruda 3290
Nectarina, cruda 919

Las prunas frescas an una excellenta activitat antioxidanta, plan segur mendre que los prunèls o los pichons fruchs negres (sabuc, cassís) mas melhora qu'aquelas dels presecs, peras, pomas o iranges[9].

Utilizacions[modificar | modificar la font]

  • Alimentària

Las utilizacions de la pruna son nombrosas. Se la manja coma fruch crud de taula, mas tanben de dessèrt, en còca, per acompanha de viandas e de plats, en confitura, e en fruch secat (prunèl). Se pòt la servar en bocals per la manjar mai tard.

Se fa tanben una licor, l'aigardent de pruna.

  • Medecinala

La pruna a vertuts laxativas, tan mai fòrtas que pas madura.

Galariá de fotos[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. faostat
  2. FNPF
  3. anses
  4. (en)Quality changes during ripening of plums (Prunus domestica L.article); Valentina Usenika, Damijana Kastelecb, Robert Veberiča and Franci Štampar; rev: Food Chemistry; vol:111; n°4; 2008
  5. (fr)Bruneton, J., Pharmacognosie - Phytochimie, plantes médicinales, 4a ed., revista e augmentada, París, Tec & Doc - Éditions médicales internationales, 2009, 1288 p.
  6. (en)Identifying Peach and Plum Polyphenols with Chemopreventive Potential against Estrogen-Independent Breast Cancer Cells; GIULIANA NORATTO, WESTON PORTER, DAVID BYRNE AND LUIS CISNEROS-ZEVALLOS; rev: Journal of agricultural and food chemistry; vol:57; 2009
  7. Phenol-explorer
  8. (en)USDA Database for Oxygen Radical Absorbance Capactity (ORAC) of Selected Foods, release 2; Nutrient Data Laboratory; rev:Nutient Data; 2010}}
  9. la taula referéncia la varitat de pruna Black Diamond d'un Prunus salicina

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]