Atletisme
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| subclasse de | Espòrt | |||||||||||
| BNFC | 15667 | |||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Atletisme. | |||||||||||
L' atletisme, d'al grèc αθλος (çò es lucha) es un espòrt multiple e variat amai universal que se ne pòt devesir en 4 categorias màgers, a saber:
- corsas (d'als 100 m fins al maraton...)
- concorses (sauts e lançaments)
- espròvas combinadas (eptatlon & decatlon)
- marcha atletica... [1]
Se ne tracha tot parièr d'un espòrt de las originas enraiçadas fòrça en rèire dins l'Istòria de l'Umanitat amai quitament dins las siás legendas mai anticas e fondamentalas, çò es las que se ne fondamentan la quita esséncia dels èssers umans, la lor quinta...esséncia dins la lor umanitat pus prigonda, essenciala...
Gerit internacionalament per la Federacion Internacionala d'Atletisme / IAAF, id est International Association of Athletics Federations, creada en 1912,[2] las siás competicions planetàrias màgers son los Jòcs Olimpics que, dempuèi 1896, n'es l'espòrt pus important e universal, mai lo Campionat del Mond d'atletisme, creat en 1983.
Fòrça temps reservat als sols atlètas masculins amai als païses mai desenvolopats e los lors empèris colonials, se ne mudèt a partir de las annadas 1960 en espòrt del tot universal e que las atlètas femeninas, a dich de capuditge e volontat, malgrat tantas empachas e escarnis culturals, economics, ideologics, politics, religioses o socials, s'abastèron devèrs la fin de las annadas 1980 en lai a una gaireben totala egalitat dins las espròvas e lo programa atletics.
Istòria [modificar]
Originas legendàrias... [modificar]
Antiquitat [modificar]
D'a l'Edat Mejana fins al sègle XIX [modificar]
Sègle XIX [modificar]
Sègle XX [modificar]
Sègle XXI [modificar]
Citacions [modificar]
Atletisme e Civilizacion [modificar]
Atletisme & Filosofia [modificar]
Atletisme & Literatura [modificar]
Atletisme & Art [modificar]
Atletisme... etc [modificar]
Citacions [modificar]
Espròvas [modificar]
olimpicas [modificar]
Las espròvas dichas olimpicas actualas son al nombre de 47:
- 24 pels òmes
&
Corsas [modificar]
Las 14 corsas (12 comunas & 2 diferenciadas...) se ne pòdon devesir en 6 categorias màgers [4] :
Maraton (42,195 km)
- corsas d'obstacles:
-
- 100 m baranhas (femnas)
- 110 m baranhas (òmes)
- 400 m baranhas
- 3000 m obstacles
-
Concorses [modificar]
Los 8 concorses se ne pòdon devesir en 2 categorias [5]:
Sauts [modificar]
Lançaments [modificar]
Espròvas combinadas [modificar]
Marcha atletica [modificar]
non olimpicas [modificar]
Garatz-aicí las autras espròvas, non olimpicas, mas amb recòrds omologats per la Federacion Internacionala d'Atletisme:
corsas [modificar]
marcha atletica [modificar]
especificament de sala [modificar]
Franc las que ja citadas e comunas amb lo programa olimpic... [6]
corsas [modificar]
espròvas combinadas [modificar]
marcha atletica [modificar]
Legislacion & reglamentacion [modificar]
Estadis e installacions esportivas [modificar]
Atletisme d'estadi [modificar]
Atletisme en sala [modificar]
Atletisme sus rota [modificar]
Autras menas d'atletisme [modificar]
Equipament e material [modificar]
Entraïnament & tecnicas [modificar]
Organizacion [modificar]
Planetària [modificar]
Continentala [modificar]
Nacionala [modificar]
Problematicas essencialas [modificar]
Espròvas màgers del calendièr internacional [modificar]
Eròis & figuras màgers de l'atletisme universal [modificar]
Recòrds [modificar]
Estatisticas generalas [modificar]
Bibliografia [modificar]
Istòria generala [modificar]
- istòria de l'atletisme
- Robert Parienté & Alain Billouin: La fabuleuse histoire de l'athlétisme, París, edicions Minerva, 2003 (en francés)
- istòria de l'espòrt
- Jean-Paul Massicotte & Claude Lessard: Histoire du sport, de l'antiquité au XIXème siècle, id PUQ, 1984 (id)
- Thierry Terret: Histoire des sports, id L'Harmattan, 1996 (id)
- Wojcieh Liponski: L'Encyclopédie des sports, id Grund & UNESCO, 2005... (edicion francesa de l'edicion polonesa de 2003, Poznan, ed. Atena...)
- istòria de l'olimpisme
- B. Grandi: Grande enciclopedia dei giochi olimpici, Milan, ed. Ermes, 1992 (en italian)
- Robert Parienté & Guy Lagorce: La fabuleuse histoire des Jeux olympiques, París, ed. Minerva, 2004 (en francés)
e ca
Estatisticas [modificar]
Tecnica [modificar]
varia [modificar]
Filmografia [modificar]
Documents audiovisuals [modificar]
Vejatz tanben [modificar]
- Federacion Internacionala d'Atletisme
- Jòcs Olimpics
- Istòria dels Jòcs Olimpics
- Medalhièr general de l'atletisme olimpic
- Istòria de l'atletisme
- Campionat del Mond d'atletisme
- Campionat del Mond d'atletisme en sala
- Campionat del Mond d'atletisme junior
- Campionat del Mond d'atletisme de la joventut
- Campionat del Mond de cross-country
- Cross de las Nacions
- Campionat del Mond de mièg maraton
- Recòrds del mond d'atletisme
- Estatisticas generalas de l'atletisme
e ca
Ligams extèrnes [modificar]
Ligams videografics [modificar]
Nòtas & referéncias [modificar]
- ↑ Dins las siás modalitats olimpicas actualas...
- ↑ Amb 17 païses aderents... qu'a l'ora d'ara son 213 los sius sòcis afiliats...
- ↑ Id est al programa dels Jòcs Olimpics & dels Campionats del Mond d'atletisme...
- ↑ En italics, las espròvas comunas estadi & sala (al programa dels actuals Campionats del Mond d'atletisme en sala...)
- ↑ idem
- ↑ veire nòta 4 çai-sus...
