Haussà (lenga)
| Locutors | de 40 duscas 70 millions de |
|---|---|
| Tipologia | SVO, Lenga tonala |
| Classificacion lingüistica | |
Haussà (lenga) | |
| Estatut oficial | |
| Oficial de |  Nigèria (lenga officiala),  Nigèr (lenga nacionala) |
| Còdis lingüistics | |
| ISO 639-1 | ha |
| ISO 639-2 | hau |
| ISO 639-3 | hau |
| Ethnologue | hau  |
| Glottolog | haus1257 |
| ASCL | 9222 |
| IETF | ha |
| Mòstra | |
| Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme Mataki na farko Su dai yan-adam, ana haifuwarsu ne duka yantattu, kuma kowannensu na da mutunci da hakkoki daidai da na kowa. Suna da hankali da tunani, saboda haka duk abin da za su aikata wa juna, ya kamata su yi shi a cikin yan-uwanci. | |
 | |
Lo haussà (Hausanci dens la lenga Hausanci) es una lenga afroasiatica, del grop chadic, parlada en Africa occidentala e centrala. Es la principala lenga del grop chadic e una de las lengas majoras d'Africa.
Classificacion
[modificar | Modificar lo còdi]Lo haussà fa partida de la larga familha de las lengas afro-asiaticas, ramificacion chadica.
Las lengas chadicas an tres brancas: occidentala, centrala e orientala. Lo haussà fa partida del grop occidental. Cal notar que tot ben que las lengas chadicas compten mai d'un centenat de lengas, lo haussà sol representa gaireben 80% del nombre total de locutors de la ramificacion chadica.
Estatut
[modificar | Modificar lo còdi]Es una de las tres lengas africanas majoras oficialas de Nigèria e la mai importanta.
Es una lenga nacionala de Nigèr e es parlat per la majoritat de la populacion.
Es tanben una de las lengas nacionalas dins qualques autres païses (Benin, Chad, Cameron).
Es tanben una lenga veïculara largament utilizada en Africa occidentala e centrala (de Ghana a Sodan).
Dialectologia
[modificar | Modificar lo còdi]Lo haussà a un vintenat de dialèctes. Es lo de Kano (Kananci) que sèrv de referéncia e de basi a la lenga estandarda.
Nombre de locutors
[modificar | Modificar lo còdi]Als 50 000 000 de locutors de lenga mairala (que representa mai o mens lo nombre de Haussàs), cal ajustar un nombre desconegut de locutors qu'utilizan lo haussà coma lenga segonda. Cal pasmens reconéisser que lo nombre de 70 000 000 (sovent donat) es del tot possible vist que la lenga domina lo nòrd de Nigèria e Nigèr tot.
Los paises que comptan lo nombre mai grand de Haussàs son:
- Niger: al recensament de 2001 55,4% se declarèt haussà (en 1988 èran 53%). Amb una populacion de 18 000 000 en 2015 se pòt estimar a gaireben 10 000 000 los Haussàs d'aqueste país.
- Nigèria: 22% de la populacion ( 40 000 000 sus una populacion totala de 180 000 000 en 2015) se declara haussà.
De minoritats haussàs vivon de Ghana duscas Sodan e lor lenga es tanben sovent utilizada coma lenga franca.
