Haussà (lenga)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Haussà, Haossà
Hausa
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Parlat en Nigèria, Cameron, Nigèr, Ghana, Sodan, Benin, Burkina Faso, Tògo
Parlat per de 40 duscas 70 millions de personas
Tipologia SVO, Lenga tonala
Estatut oficial
Lenga oficiala de Flag of Nigeria.svgNigèria (lenga officiala), Flag of Niger.svgNigèr (lenga nacionala)
ISO 639-1 ha (en)
ISO 639-2 hau (en)
ISO 639-6 hau (en)
Parent hsar (en)
Tipe lenga vivanta
Mòstra
Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme

Mataki na farko

Su dai yan-adam, ana haifuwarsu ne duka yantattu, kuma kowannensu na da mutunci da hakkoki daidai da na kowa. Suna da hankali da tunani, saboda haka duk abin da za su aikata wa juna, ya kamata su yi shi a cikin yan-uwanci.

Hausa language niger.png
Afro asiatic peoples nigeria.png

La lenga haussà (Hausanci dens la lenga Hausanci) es una lenga afroasiatica, del grop chadic, parlada en Africa occidentala e centrala. Es la principala lenga del grop chadic e una de las lengas majoras d'Africa.


Classificacion[modificar | modificar la font]

Lo haussà fa partida de la larga familha de las lengas afro-asiaticas, ramificacion chadica.

Las lengas chadicas an tres brancas: occidentala, centrala e orientala. Lo haussà fa partida del grop occidental. Cal notar que tot ben que las lengas chadicas compten mai d'un centenat de lengas, lo haussà sol representa gaireben 80% del nombre total de locutors de la ramificacion chadica.


Estatut[modificar | modificar la font]

Es una de las tres lengas africanas majoras oficialas de Nigèria e la mai importanta.

Es una lenga nacionala de Nigèr e es parlat per la majoritat de la populacion.

Es tanben una de las lengas nacionalas dins qualques autres païses (Benin, Chad, Cameron).

Es tanben una lenga veïculara largament utilizada en Africa occidentala e centrala (de Ghana a Sodan).

Dialectologia[modificar | modificar la font]

Lo haussà a un vintenat de dialèctes. Es lo de Kano (Kananci) que sèrv de referéncia e de basi a la lenga estandarda.


Nombre de locutors[modificar | modificar la font]

Als 50 000 000 de locutors de lenga mairala (que representa mai o mens lo nombre de Haussàs), cal ajustar un nombre desconegut de locutors qu'utilizan lo haussà coma lenga segonda. Cal pasmens reconéisser que lo nombre de 70 000 000 (sovent donat) es del tot possible vist que la lenga domina lo nòrd de Nigèria e Nigèr tot.

Los paises que comptan lo nombre mai grand de Haussàs son:

- Niger: al recensament de 2001 55,4% se declarèt haussà (en 1988 èran 53%). Amb una populacion de 18 000 000 en 2015 se pòt estimar a gaireben 10 000 000 los Haussàs d'aqueste país.

- Nigèria: 22% de la populacion ( 40 000 000 sus una populacion totala de 180 000 000 en 2015) se declara haussà.

De minoritats haussàs vivon de Ghana duscas Sodan e lor lenga es tanben sovent utilizada coma lenga franca.