Vejatz lo contengut

Saragossa

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Zaragoza)

Infotaula d'entitat administrativaSaragossa
Nom oficialZaragoza ((es))[1] Modifica el valor a Wikidata
Administracion
EstatEspanha
Comunautat autonòmaAragon
ProvínciaProvíncia de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
CapitalaCiutat de Saragossa (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Politica
 • Cònsol màger Modifica el valor a WikidataJorge Azcón Navarro (ca) Traduire (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Carte
Coordenadas41° 38′ 00″ N, 0° 53′ 00″ O
Superfícia973 780 000 m² Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana211 m[2] Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00
UTC+02:00 Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala682 513[3] Modifica el valor a Wikidata ab. (2023 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat700,89 ab./km²
Gentilicisaragossan -a
saragostan -a
Istòria
PairinatgeValeri de Saragossa (ca) Traduire e Verge del Pilar Modifica el valor a Wikidata
Autras informacions
Còdi postal50.001 - 50.018
Prefix telefonic976 Modifica el valor a Wikidata

Sit webwww.zaragoza.es
Catedrala de Sant Salvador de Saragossa

Saragossa, o pus rarament Saragosta (prononciat [sa.ɾaˈɣu.s(t)o̞] -[s(t)a]; en castelhan, aragonés e oficialament: Zaragoza), es la capitala d'Aragon[4] aital coma de la província eponima. La populacion èra de 675 301 abitants lo 1r de genièr de 2021,[5] estant lo cinquen municipi d'Espanha per populacion.

Ancianament s'i trapava l'establiment d'un pòble iberic sonat Salduie o Salduba,[6] e mai tard una ciutat romana pròcha de la localitat sonada Caesaraugusta, fondada per l'emperaire Cesar August en 24 aC. Los arabis la nomenèron Saraqusta (سرقسطة), que venguèt Zaragoça, Zaragoza en aragonés, Zirigoza en alguns dialèctes aragoneses e baturra,[7][8] Zaragoza en castelhan e Saragossa en occitan e catalan.

Saragossa se situa dins la val inferiora de l'Èbre, a l'embocadura dels rius Huervan e Gállego, que traversan la ciutat. Es distanta de 300 km de Tolosa, Barcelona, Valéncia, Bilbao e Madrid.

De 1018 a 1110 foguèt la capitala de la Taifa de Saragossa, tanben sonada reialme moro de Saragossa, que sa residéncia reiala, lo palais de l'Aljaferia, es actualament lo sèti de las Còrts d'Aragon.

Lo rei Anfós I d'Aragon conquistèt Saragossa en 1118, que venguèt la capitala del reialme d'Aragon. La ciutat foguèt partejada en quartièrs jusieu, musulman e crestian.

Tre 1164 a 1707 venguèt una de las ciutats principalas de la Corona d'Aragon (qu'aviá pas de capitala).

Un tractat important foguèt signat a Saragossa (Tractat de Saragossa) en 1529 entre espanhòls e portugueses per lo partatge de las descobèrtas del Mond Nòu.

Pendent l'invasion d'Espanha per Napoleon, Saragossa sofriguèt dos sètges e foguèt practicament destruita.

Foguèt lo sèti d'EXPO-2008.

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Afirmat dins: Relacion de Municipis e los sieus Còdis per Províncias lo 1r de genièr de 2019. Data de publicacion: 8 de febrièr de 2019. Ostal d'edicion: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha.
  2. URL de la referéncia: https://it-ch.topographic-map.com/map-frjckl/Saragozza/?zoom=19&center=41.65605%2C-0.87737&popup=41.65625%2C-0.87729.
  3. Afirmat dins: Registre municipal d'Espanha de 2023. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2023.
  4. «Ley 10/2017, de 30 de noviembre, de régimen especial del municipio de Zaragoza como capital de Aragón» (en espanhòl).
  5. «Instituto Nacional de Estadística» (en espanhòl).
  6. Smith, William. A Dictionary of Greek and Roman Geography. Walton and Maberly London. ISBN 978-1-845-11001-7. 
  7. «Mobilitat en la vila d'Òsca-Diario del Alto Aragón» (en espanhòl). servicios3.aragon.es.
  8. «Acordanzas de San Pelegrín-Prefaci-Migalánchel Martín Prados» (en espanhòl). dialnet.unirioja.es.

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Saragosse.