Saragossa

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Zaragoza)

Saragossa
Zaragoza
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Bandièra
Armas
Geografia fisica
Coordenadas 41° 38′ 00″ N, 0° 53′ 00″ O
Carte de localisation de Saragossa Zaragoza
Superfícia 1 062,64 km²
Altituds
 · Mejana
 
199 m
Geografia politica
País Bandièra d'Espanha Espanha
Comarca Comarca de Saragossa
Municipalitat Saragossa
Zaragoza

Primièr cònsol
Mandat en cors
Juan Alberto Belloch, PSOE
2003
Geografia umana
Populacion (INE)
(2021)
675 301, ab.
Densitat 690 ab./km²
Autras informacions
Gentilici saragossan -a
saragostan -a
Còde postal 50.001 - 50.018
Còde INE [1]
www.zaragoza.es
Catedrala de Sant Salvador de Saragossa

Saragossa, o pus rarament Saragosta (prononciat [sa.ɾaˈɣu.s(t)o̞] -[s(t)a]; en castelhan, aragonés e oficialament: Zaragoza), es la capitala d'Aragon[1] aital coma de la província eponima. La populacion èra de 675 301 abitants lo 1r de genièr de 2021,[2] estant lo cinquen municipi d'Espanha per populacion.

Toponimia[modificar | modificar la font]

Ancianament s'i trapava l'establiment d'un pòble iberic sonat Salduie o Salduba,[3] e mai tard una ciutat romana pròcha de la localitat sonada Caesaraugusta, fondada per l'emperaire Cesar August en 24 aC. Los arabis la nomenèron Saraqusta (سرقسطة), que venguèt Zaragoça, Zaragoza en aragonés, Zirigoza en alguns dialèctes aragoneses e baturra,[4][5] Zaragoza en castelhan e Saragossa en occitan e catalan.

Geografia[modificar | modificar la font]

Saragossa se situa dins la val inferiora de l'Èbre, a l'embocadura dels rius Huervan e Gállego, que traversan la ciutat. Es distanta de 300 km de Tolosa, Barcelona, Valéncia, Bilbao e Madrid.

Istòria[modificar | modificar la font]

De 1018 a 1110 foguèt la capitala de la Taifa de Saragossa, tanben sonada reialme moro de Saragossa, que sa residéncia reiala, lo palais de l'Aljaferia, es actualament lo sèti de las Còrts d'Aragon.

Lo rei Anfós I d'Aragon conquistèt Saragossa en 1118, que venguèt la capitala del reialme d'Aragon. La ciutat foguèt partejada en quartièrs jusieu, musulman e crestian.

Tre 1164 a 1707 venguèt una de las ciutats principalas de la Corona d'Aragon (qu'aviá pas de capitala).

Un tractat important foguèt signat a Saragossa (Tractat de Saragossa) en 1529 entre espanhòls e portugueses per lo partatge de las descobèrtas del Mond Nòu.

Pendent l'invasion d'Espanha per Napoleon, Saragossa sofriguèt dos sètges e foguèt practicament destruita.

Foguèt lo sèti d'EXPO-2008.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (es) Ley 10/2017, de 30 de noviembre, de régimen especial del municipio de Zaragoza como capital de Aragón [Lei 10/2017, del 30 de novembre, de regim especial del municipi de Saragossa coma capitala d'Aragon]. 
  2. (es) Instituto Nacional de Estadística [Institut Nacional d'Estatistica] [Consulta: 2 novembre 2023]. 
  3. Smith, William. A Dictionary of Greek and Roman Geography. Walton and Maberly London. ISBN 978-1-845-11001-7. 
  4. (es) Mobilitat en la vila d'Òsca-Diario del Alto Aragón. servicios3.aragon.es. 
  5. (es) Acordanzas de San Pelegrín-Prefaci-Migalánchel Martín Prados. dialnet.unirioja.es. 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Saragosse.