1110
1110 | |
---|---|
Ans : 1107 1108 1109 1110 1111 1112 1113 Decennis : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1110 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Començament d'una politica de Loís VI destinada a favorizar lo desvolopament dei vilas. Plusors ciutats obtenguèron dins lo corrent de son rèine de privilègis fiscaus e lo drech de s'administrar amb un premier cònsol. Dins lo corrent de l'annada, menèt tanben una campanha punitiva victoriosa còntra son frairastre Felip de Mantes que rançonava lei marchands a partir de son castèu de Montlhéry.
Euròpa[modificar | modificar la font]
Africa[modificar | modificar la font]
Almoravides[modificar | modificar la font]
En Al Andalús, important succès deis armadas almoravidas que capitèron de conquistar Saragossa. Pasmens, l'importància d'aquela victòria suscitèt l'inquietud de plusors estats crestians au nòrd dei Pirenèus. Ansin, a partir deis annadas seguentas, un nombre important de chivaliers catolics venguèron de França ò d'Occitània per participar ai guèrras còntra lei musulmans (→ 1118).
Asia[modificar | modificar la font]
Principat d'Antioquiá[modificar | modificar la font]
Contuniant de dirigir lo Principat en causa de la fatiga de Boemond de Tarent, Tancred de Galilèa s'ocupèt d'ajudar lo Comtat d'Edessa tornarmai menaçat per lei Turcs. Deguèt tanben luchar tornarmai còntra l'emir d'Alèp durant son retorn de campanha. Venceire, Tancred obtenguèt la somission deis emirs d'Alèp, de Chaysar e de Hama que deguèron pagar un tribút. Enfin, per completar aquela victòria, s'ocupèt de renfòrçar lei frontieras dau principat gràcias a la bastida ò a la crompa de castèus poderós coma lo Krak dei Chivaliers.
Reiaume de Jerusalèm[modificar | modificar la font]
Participacion a la contuniacion dei conquistas crosada lòng dau litorau de la Mar Mediterranèa ambé lei conquistas de Beirot e de Sidon ambé l'ajuda dei tropas norvegianas e dei fòrças crosadas dau Comtat de Trípol. L'objectiu d'aquela ataca èra de melhorar lei liasons entre la mar e Jerusalèm.
Comtat de Trípol[modificar | modificar la font]
L'annada marquèt la fin dau periòde de formacion dau Comtat de Trípol ambé l'assassinat de Guilhèm II de Cerdanha. Aquò permetèt a Bertran de Trípol de tornar unificar lo comtat gràcias a l'integracion dei fèus perduts après l'acceptacion de l'arbitratge de Baudoïn Ièr de Jerusalèm. La vila de Trípol foguèt tornarmai partejada entre Bertrand (dos tèrç) e lei Genoès (un tèrç). Au nivèu militar, lei fòrças de la Crosada Norvegiana ajudèron lei tropas dau comtat per conquistar la region de Sidon après un sètge dau 19 d'octòbre au 5 de decembre e la vila de Beirot. Lei tropas de Trípol participèron tanben a la defensa d'Antioquiá còntra una ataca musulmana.