Turcomans dau Moton Negre

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Extension territòriala dau Moton Negre.

Lei Turcomans dau Moton Negre ò Qara Qoyunlu son una confederacion tribala turcomana que se formèt en Orient Mejan après l'afondrament e la fragmentacion de l'Ilkhanat en 1336. Aguèt lo contraròtle d'un territòri situat en Anatolia Orientala e en Mesopotamia Auta de 1375 a 1468. Foguèt destrucha per la confederacion rivala dei Turcomans dau Moton Blanc.

Istòria[modificar | modificar la font]

Pèça de moneda batuda durant lo rèine de Jihan Shah.

Lei tribüs a l'origina de la confederacion son eissidas deis Oghuzs, un ensemble de pòbles turcs occidentaus qu'avián egalament format una confederacion tribala entre la mar Caspiana e la mar d'Aral entre lei sègles X e XII. Èran probablament de lenga azèri coma l'indica l'òbra poetica de Jihan Shah, sobeiran de la confederacion de 1438 a 1467, qu'es considerat coma una figura importanta de la literatura azèri[1]. Après la fragmentacion e la disparicion de l'Ilkhanat, lei Turcomans dau Moton Negre installèron sa capitala a Herat sota la senhoriá de la dinastia dei Jalayiridas[2]. Se dirigiguèron rapidament vèrs l'oèst e se revoutèron còntra lei Jalayiridas vèrs 1375. La conquista de Tabriz per Kara Yussuf (1389-1420) li permetèt de dispausar d'una vila importanta. Fondèron ansin un Estat pron poderós per mantenir son independéncia dins lo contèxte trebolat de l'Orient Mejan dau periòde.

En 1402 ò 1403, Kara Yussuf foguèt batut per lei fòrças de Tamburlan a la batalha deu canau Algami e obligat de s'enfugir en Egipte[3] . Pasmens, tre 1406, reconquistèt Tabriz e annulèt leis efiechs d'aquela desfacha a la batalha de Nakhchivan en octòbre de 1406. Puei, accelerèt lo declin dei Jalayiridas en ocupant Bagdad e Tabriz. Ansin, en despiech de conflictes de succession a la mòrt de Kara Yussuf, la confederacion capitèt de gardar sei possessions e de trobar un acòrdi de patz amb lo Timurida Shah Rukh. En 1447, lo Moton Negre annexèt una partida d'Iraq e de la còsta orientala de la Peninsula Aràbia. En parallèl, lei Timuridas ocupèron la Pèrsia Orientala.

Lo rèine de Jihan Shah (1438-1467) correspònd a l'apogèu de la confederacion, mai son declin foguèt rapid. D'efiech, son rèine foguèt trebolat per lei rebellions frequentas de sei fius e dei caps de Bagdad. En 1466-1467, intrèt en guèrra còntra lei Turcomans dau Moton Blanc per prendre la vila de Diyarbakir. La campanha s'acabèt per una desfacha catastrofica e Jihan Shah foguèt tuat durant lei combats. Sa succession foguèt malaisada e lo Moton Blanc aprofichèt l'afebliment de son rivau per véncer definitivament lo Moton Negre en 1469.

Annèxas[modificar | modificar la font]

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (fr) Clifford Edmund Bosworth (trad. Y. Thoraval), Les dynasties musulmanes, Arle, Éditions Actes Sud, coll. « Sinbad », 1996.
  • (fr) E. van Donzel, Bernard Lewis e Charles Pellat, Encyclopédie de l'Islam, t. IV, París, G. P. Maisonneuve & Larose SA, 1978, pp. 607-611.
  • (fr) René Grousset, L’Empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, París, Payot, 1938.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (en), V. Minorsky, « Jihān-Shāh Qara-Qoyunlu and His Poetry », Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London, 1954.
  2. (en) Patrick Clawson, Eternal Iran, Palgrave Macmillan, 2005, p. 23.
  3. (tr) Ismail Aka, Shahrukh's campaigns against Kara Koyunlu , E.Ü. Tarih İncelemeleri Dergisi, 1989, p. 4.