Sextius Michel

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Retrach de Sextius Michel cap a 1902

Sextius Michel (en francés: Sextius Ucher Etienne Charles Michel ; Senàs,  Provença, lo 16 d'octobre de 1827París, lo 22 de març de 1906) foguèt un felibre, un poèta de lenga occitana, un professor, pedagòg, director d'escòla e tanben un cònsol dau XVen Arrondiment de París.

Coma per leis escrivans occitans Frederic Mistral e Jansemin, una carriera de la capitala francesa pòrta totjorn son nom.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Naissèt a Senàs dins lei Bocas de Ròse Armas dau Departament dei Bocas de Ròse, fiu de Charles Edouard Frederic Michel, un proprietari d'ostalariá, e de Julienne Suzanne Senès. Aguèt una sòrre (Théotiste) e quatre fraires (Frédéric, Joseph, Joachim e Auguste).

Caricatura de Sextius Michel dins Les Hommes d'Aujourd'hui ambé sei pupils de l'escòla maçonica

Faguèt seis estudis as Ais e en 1849 davalèt vers París onte foguèt jornalista. S'installèt a Grenelle coma poèta, publiquèt dos volums en francés : Gallerie de la Gloire e Galleris de l'Amour.

En 1867, après que lo Segond Empèri tanquesse l'orfelinat maçonic, Sextius Miquèu, de conviccions republicanas, aparèt sei pupils.

Après la creacion dau Felibritge, Sextius Michel fondèt sa mantenença parisenca e tanben una revista, La Petite Patrie, onte, au costat d'autors occitans, publiquèt nòtas d'amics sieus fòrça prestigiós coma Anatole France ò Émile Zola.

Fichièr:Sceaux Félibres Sextius Michel 1.jpg
Bust de Sextius Miquèu dins lo Jardin dei Felibres a Sceaux

Foguèt tanben professor a La Sorbona. Coma pedagòg, insistiguèt subre l'accès dei fremas a l'educacion.

Durant la Guèrra de 1870, ambé París assetjada, foguèt enrotlat dins la Garda Nacionala onte, sargent, se destaquèt per seis accions per anar cercar sus lo frònt d'aliments per lei populacions de son arrondiment.

La mesma annada foguèt adjonch dau cònsol dau XVen Arrondiment puei cònsol eu-mesme en 1871 quand aqueu venguèt deputat e fin finala elegit en 1874 fins a la fin de sa vida. Foguèt president de la Societat dei Felibres de París a partir de 1886.

Aguèt d'obsèquias oficialas ambé preséncia d'un còrs d'infantariá.

Òbra[modificar | Modificar lo còdi]

Fònt[modificar | Modificar lo còdi]

  • Debonne, Michel. Sextius Michel (1825 - 1906). Bulletin de la Société historique et archéologique du XVème Arrondissement de Paris, n°19, Primtemps 2002.