Senta Aulària
Senta Aulària pòt èsser :
[modificar | Modificar lo còdi]Lo nom de sentas crestianas
[modificar | Modificar lo còdi]- Senta/Santa Aulària de Barcelona
- Senta/Santa Aulària de Mèrida
De noms de lòcs
[modificar | Modificar lo còdi]- Senta Aulària de Sarnon en Roergue
- Senta Aulària d'Òlt en Roergue
- Senta Aulària comuna de Corresa
Autres noms de lòcs derivats de Sancta Eulalia (tèrras occitano-romanicas)
[modificar | Modificar lo còdi]- Santa Aulària (Aude)
- Senta Aulaia (Perigòrd)
- Santa Aulalha (Vivarés)
- Santa Eulàlia (Cantal) : forma convencionala o sabenta, foneticament, en grafia non AFI [santo agàrio/augàlio], donc Santa Alària o Aulalha (fòra de las formas sabentas, l'evolucion -lia en -lha es regulara e la grafia l'accèpta en occitan [1] ; -l- intervocalica es alterada en Naut Auvèrnhe)
- Senta Eulàlia (Gironda) (forma convencionala o sabenta : la forma autentica es pas coneguda; formas graficas ancianas en occitan Sancte Eulaye en 1273-1289, Sancte Euladie en 1311 [2])
- Sent Auglari, anciana comuna d'Òlt
- Senta Alàusia, anciana comuna d'Òlt
- Senta Aulàsia, comuna de Losera
- Senta Alausiá, anciana comuna de Tarn e Garona
- Senta Eulàlia d'Ans, en realitat Senta Aulaia d'Ans [ʂɛ̃ntɔw’lajɒ] [dɑ̃m], comuna de Dordonha
- Senta Eulària d'Aimet, d'un biais graficament pus rigorós Senta Aulària d'Aimet, comuna de Dordonha
- Senta Aulàdia de Bòrn o Senta Aulària (segon la prononciacion [səntaw'laði/səntaw'lari]) [3]
- Santa Eulàlia de Roians (forma de precisar : l'abséncia de dissimilacion e de palatalizacion de -li- es suspècta)
- Lòrp e Senta Aralha, comuna d'Arièja
- Senta Aralha (Òlt e Garona), en realitat Sentralha [seŋ'traʎə] [4]
- Sentralha (nom supausat), comuna de Barcunhan (Gers)
- Senta Aralha, comuna de Nauta Garona
- Senta Aralha, comuna de Gers
- Santa Eulària des Riu, a Eivissa
- Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona (la grafia catalana nota pas la dissimilacion atestada en Santa Eulària [5])
- Santa Eulàlia, vilatge d'un centenat d'abitants del municipi de Santa Maria d'Oló (Moianés)
- Santa Eulàlia, dins lo municipi de Begues (Bas Llobregat)
- Santa Eulàlia, caplòc del municipi de Palau de Santa Eulàlia (Aut Empordan)
- Santa Eulàlia de Banyeres, glèisa de Banyeres del Penedès (Bas Penedés)
- Santa Eulàlia de Pardines, glèisa e vilatge (?) del municipi de Prats de Lluçanès (Osona)
- Santa Eulàlia de Puig-oriol, caplòc del municipi de Lluçà (Lluçanés, Osona)
- Santa Eulàlia de Ronçana, municipi del Valés Oriental (Vallès Oriental)
- Santa Eulàlia de Provençana, glèisa de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonés)
Per mai d'informacions, consultar tanben Senta Eulàlia (omonimia) e Santa Eulàlia.
Autres noms de lòcs
[modificar | Modificar lo còdi]- Pels toponimes en lenga espanhòla, cercar a Santa Eulalia e a Santa Olalla (forma d'evolucion populara)
- Pels toponimes en lenga portuguesa, cercar a Santa Eulália
Apondi lingüistic
[modificar | Modificar lo còdi]Dissimilacion
[modificar | Modificar lo còdi]La preséncia de doas -l- successivas dins Eulalia fa que la dissimilacion es gaireben obligatòria dins l'evolucion fonetica (la segonda se muda en una autra consonanta). Exemples : Eulària (forma mai que mai catalana [5], Aulària (-l- se càmbia en -r-), Aulàsia (-l- se càmbia en -z-, benlèu indirèctament); Eulàdia (-l- se càmbia en -d-, benlèu indirèctament ; veire a Senta Aulàdia de Bòrn e a Senta Eulàlia (Gironda)).
Dins un segond temps, la consonanta qu'a remplaçat -l- pòt quitament s'amudir (venir muda, desparéisser): Aulaia (forma occidentala, lemosina o gascona); las formas ancianas de Senta Eulàlia (Gironda) fan supausar, sense certitud, que Aulaia succedís a Aulàdia; cal pas imaginar que Aulaia venga de la iodizacion (pèrda de l molhada) de *Aulalha : la iodizacion en occitan es generalament pus recenta que lo nom Aulaia.
En naut auvernhat, l intervocalica s'altèra. A Santa Eulàlia (Cantal), las prononciacions son [santo agàrio/augàlio] (transcripcions non conformas a l'AFI); se la primièra -l- es modificada, la segonda pòt demorar -l- (en realitat, l- palatalizada jos l'efècte de -i-). Pr'aquò, la dualitat de las formas fa puslèu pensar que la segonda es influenciada per la forma sabenta Eulàlia e que la forma d'origina èra [augàrio].
Aferèsi
[modificar | Modificar lo còdi]A de Santa/Senta es en contacte ambe E de Eulàlia. Es un cas de fonetica sintactica. E despareis per aferèsi (pèrda d'un fonèma al començament d'un mot). Lo resultat es Santaulà(li)a o Sentaulà(li)a e lo nom de la santa es comprés coma Aulà(li)a. Ex : Santa/Senta Aulària, Aulàsia, Aulàdia, Aulaia, Aralha, Alàusia... La santa pòt èsser presa per un sant, pr'amor de la despareguda aparenta de la vocala femenina de santa, desplaçada dins lo pichon nom; d'aquí Sent Auglari e dins la grafia francesa Saint-Aulaye, per Senta Aulaia.
En catalan oriental, l'oposicion de [e] e de [a] atòns es neutralizada e ne demòra un [ə] neutre, foneticament intermediari entre [e] e [a]; la grafia nòta convencionalament Eulària/Eulàlia, mès lo nom d'ostal Santaulària existís (escriure e o a es una pura question de causida e la prononciacion es la meteissa). Se tròba que totis los noms de lòcs donats dins lo DCVB (Diccionari català-valencià-balear) son de la Catalonha orientala (centrala o baleara) [5]; se pòt pas saber se la forma dels toponimes equivalents seriá diferenta en catalan occidental. En gascon occidental, i a esquematicament la meteissa neutralizacion, probablament anciana. Çaquelà, aquí la vocala finala de Senta es en [ə]. Aquí perqué a Senta Eulàlia (Gironda) i a de formas graficas ancianas Sancte Eulaye e Sancte Euladie, e pas *Sancte Aulaye e *Sancte Auladie.
NB. Maurici Romieu, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié [4], explica lo passatge de Eulalia a Aulalia per una assimilacion (al son -a- de la segonda sillaba). L'assimilacion vocalica es pus rara dins los toponimes occitans que la dissimilacion. De mai, tot eu- pretonic a tendéncia a se mudar en au-, sense parlar de l'efècte de SanctA.
Metatèsi
[modificar | Modificar lo còdi]Dins un tipe Aulà(li)a, au- e -a- pòdon permutar. Per exemple, Aulàsia ven Alàusia. La rason es que cal mai d'energia per articular un diftongue qu'una vocala simpla; lo diftongue, per recèrca inconscienta d'estalvi, se desplaça ont l'articulacion a mai de fòrça, sus la tonica. Es una metatèsi vocalica. Autra possibilitat : Au-, demorat en posicion febla, a la pretonica, se reduís (se simplifica), totjorn per estalvi, en A-. Exemple : la prononciacion notada [agàrio] a Santa Eulàlia (Cantal).
La metatèsi pòt tanben èsser consonantica. Dins los noms gascons Senta Aralha, venguts de Senta Aulària, l'evolucion seriá Eulalia > Aulalia (assimilacion vocalica [discutable, s'agís puslèu de l'aglutinacion de a de Senta]) > Aularia (dissimilacion consonantica) > Auralia (metatèsi) > Aralia (reduccion del diftongue en posicion febla) > Aralha (palatalizacion de -l- jos influéncia de i-) [4]; la plaça de la palatalizacion dins l'òrdre dels eveniments es arbitrària.
Senta/Santa Eulàlia ?
[modificar | Modificar lo còdi]Dins una evolucion fonetica normala, la forma Eulàlia es impossibla : a data anciana, -li- se palataliza en -lh- (en mai d'aquò, (E/A)ulàlia se muda plan sovent en (E/A)ulària). Eulàlia es donc una forma sabenta, manlevada dirèctament al latin o influenciada pel francés Eulalie. Pr'aquò, dins l'immensa majoritat dels parlars occitans, i a pas mai de diferéncia fonetica entre (E)ulàlia e (E)ulalha : la prononciacion de la forma sabenta Eulàlia es donc [ew'laʎɔ], [ew'laʎa] o [ew'laʎə]. N'es pas atal en catalan, e la prononciacion [əwláliə]/[ewlália] e [əwláɾi(ə)]/[ulári(ə)] es normala.
En catalan, la prononciacion dins los toponimes d'evolucion populara, totis en Catalonha orientala segon lo DCVB (Diccionari català-valencià-balear), es sovent [əwláɾiə] o [əwláɾi] ; coma la grafia en usatge dins lo Principat obliga a escriure Eulàlia[5], se pòt pas saber formalament se la dissimilacion concernís totis los toponimes; sense reaccion culta, es probable çaquelà. En occitan, la forma sabenta Eulàlia sèrv de solucion de secors quand la prononciacion autentica es pas coneguda; de segur, seriá un artificialisme de l'impausar en remplaçament de la forma d'evolucion populara, quand la prononciacion es coneguda. Quand una prononciacion populara en (-aʎ-], benlèu deguda a una influéncia sabenta anciana, o quina que siá la rason, es atestada, la grafia es logicament -lh- e non pas -li- : Senta Aralha, Santa Aulalha (prononciat coma se foguèsse Santa Augalha).
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ MULIERE > molhèr, FILIA > filha, TALIARE > talhar, ALLIU > alh [aʎ], vengut sovent [al]
- ↑ Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 285-286
- ↑ Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 203-204
- ↑ 4,0 4,1 et 4,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 295-296
- ↑ 5,0 5,1 5,2 et 5,3 https://web.archive.org/web/20040826061207/http://dcvb.iecat.net/ , a Eulàlia