Region Nòrd-Èst (Brasil)

Estats	Alagoas, Bahia, Ceará, Maranhão, Paraíba, Piauí, Pernambuco, Rio Grande do Norte e Sergipe
Superfícia	1 558 196 km²
Populacion	53 078 137 habitants (cens de populacion del 2010)
Densitat	32 ab./km²

La Region Nòrd-èst (en portugués Região Nordeste) es una region de Brasil formada pels estats de Alagoas, Bahia, Ceará, Maranhão, Paraíba, Piauí, Pernambuco, Rio Grande do Norte e Sergipe. Aviá 53 078 137 abitants segon lo cens de populacion 2010 e una superfícia totala de 1 558 196 km².

La Região Nordeste (Region Nòrd-èst) es pas una subdivision politica o administrativa del territòri de Brasil; solament es una subdivision amb fins d'estatistica e estudis geografics e economics.

Istòria

Lo Nòrd-èst foguèt originalament abitat pels òmes de la Preïstòria, posteriorament per pòbles indigènas - en la siá majoritat de la familha tupí-guaraní. Aqueles grops avián en la tapioca (Manihot esculenta) la siá principala noiridura. Abans la colonizacion ajudavan los europèus a extraire arbres de pernamboc en escambi d'espècias; mas anèt pendent lo periòde de colonizacion que foguèron en essent exterminats, a causa de las constantas batalhas contra los senhors dels engenhos (proprietaris d'isèndas sucreras).

La region foguèt scenari de la descobèrta del qu'es uèi Brasil. Los primièrs portugueses arribèron en l'an 1500, al comandament de Pedro Álvares Cabral, dins l'actuala vila de Porto Seguro, dins l'estat de Bahia.

Foguèt en lo litoral nordestin que debanèt la primièra activitat economica del país, l'extraccion de pernamboc. Païses qu'èran pas signataris del Tractat de Tordesillas (coma per exemple França), realizavan de constants atacs al litoral amb l'objectiu de panar aquela fusta tan procurada en Euròpa. Per aquela rason los franceses al començament del sègle XVI s'installèron dins la zòna, en prenent los estats actuals de Alagoas, Pernambuco, Paraíba e Rio Grande do Norte. Foguèron rapidament expulsats de Pernambuco pels portugueses e qualques ans apuèi en 1535 d'Alagoas. Malgrat tot atenguèron se manténer per mai de temps en Paraíba e Rio Grande do Norte en realizant d'alianças amb los indigènas. Après quatre expedicions de reconquista falhidas, los portugueses al comandament de Diogo Flores de Valdes e Filipe de Moura atenhon recuperar Paraíba en 1584. Lo darrièr bastion francés, Rio Grande do Norte, es reconquistat en 1597. Los franceses se transpòrtan alavetz cap a Maranhão, amb la fin de conquistar lo territòri e en fondant la vila de Saint Louis, actuala São Luís. Los franceses foguèron finalament expulsats en 1615.

A la començança del sègle XVII lo Nòrd-èst foguèt ocupat dos còps pels neerlandeses. En 1624 comença l'invasion olandesa del nord-èst de Brasil amb la conquista de la vila de Salvador, la que seriá recuperada per una flòta ispanoportuguesa en 1625. Malgrat aiçò en 1630 los Païses Basses atenh conquistar la vila d'Olinda, amb lo passatge dels ans los olandeses conquistarián tota la capitania de Pernambuco (estats actuals de Pernambuco, Paraíba, Rio Grande doo Norte (1634), Ceará (1637) e Maranhão (1641)). Los portugueses atenhon expulsar als invasors en 1654 en la segonda batalha dels Guararapes.

Durant lo periòde colonial, al sègle XVI, la resisténcia dels esclaus que fugissián de los sieus senhors e formavan quilombos s'inicièt a Brasil, amb la fugida de esclaus cap al Quilombo dos Palmares, dins la region de la Serra da Barriga, actual estat de Alagoas. En los divèrses mocambos de Palmares arribèron a s'amassar mai de 20 000 personas. Mas anèt recentament en 1694 que la capitala de Palmares, "Macaco", foguèt fin finala presa e destruida. Après una intensa persecucion, Zumbi dos Palmares, lo cap, foguèt fin finala capturat e degolat. Lo sieu cap foguèt expausat dins la plaça publica de Recife.

La vila de Salvador foguèt la primièra sedença del govèrn general en lo Brasil, doncas èra estrategicament localizada en un punt mejan del litoral. Lo govèrn general foguèt una temptativa de centralizacion del poder para auxiliar a las capitanias, que passavan per un moment de crisi. L'activitat sucrera es fins a uèi la principala activitat agricòla de la region.

Geografia

Vegetacion de la region del sertão en la Chapada Diamantina.

L'aira del nòrd-èst es d'aperaquí 1 558 196 km², çò qu'equival a 18% del territòri nacional brasilièr e es la region que possedís lo màger litoral. Un fach interessant es que la region possedís los estats amb la màger e la mendre còsta, respectivament Bahia, amb 932 km de litoral e Piauí, amb 60 km de litoral.

Es situada entre los parallels de 01° 02' 30" de latitud nòrd e 18° 20' 07" de latitud sud e entre los meridians de 34° 47' 30" e 48° 45' 24" a l'oèst del meridian de Greenwich. Limita al nòrd e a l'èst amb l'Ocean Atlantic; al sud amb los estats de Minas Gerais e Espírito Santo e a l'oèst amb los estats de Pará, Tocantins e Goiás.

Relèu

Una de las caracteristicas importantas del relèu nordestin es l'existéncia de dos ancians e vastes altiplans, l'Altiplan de Borborema e l'altiplan de la conca del riu Parnaíba e de qualques airals nauts e plans que forman las nomenadas chapadas, coma la Diamantina e la Chapada do Araripe. Entre aquelas regions existisson qualques depressions, que se localiza l'anomenat sertão, qu'es una region de clima semiàrid.

Clima

Vista del mont Morro Pai Inácio, en la Chapada Diamantina-BA. Region ont la temperatura es pus doça.

Lo nòrd-èst de Brasil presenta de temperaturas elevadas, que la siá mejana annala vària de 20 °C a 28 °C. dins los airals situats per dessús 200 m e en lo litoral oriental las temperaturas oscillan entre 24 °C e 26 °C. Las mejanas annalas inferioras a 20 °C se tròban dins los airals pus elevats de la Chapada Diamantina e de la Altiplà de Borborema. L'indèx de precipitacions annalas vària de 300 a 2 000 mm. Tres dels quatre tipes principals de climas qu'existisson a Brasil pòdon se trobar en lo Nòrd-èst:

• Eqüatorial umid — Present en una pichona part de Maranhão, en la devisa amb Pará;
• Umid del Litoral — Present del litoral de Bahia fins al de Rio Grande do Norte;
• Tropical — Present dins los estats de Bahia, Ceará, Maranhão e Piauí. Coïncidís amb las zònas de vegetacion de cerrado e de la Mata de Cocais, ont predominan los palmièrs;
• Semiarid — Present en tot lo sertão.