Rio Grande do Sul

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Rio Grande del Sud)
Rio Grande do Sul
capitala
populacion (an)
Porto Alegre
1 416 000 abitants (2004)
Governador Yeda Crusius
Superfícia 281 734 km²
Populacion 10 845 087 (2005)
Densitat 38,49/km²
Pagina oficiala http://www.estado.rs.gov.br

Lo Rio Grande do Sul es un estat de la Region Sud de Brasil. Confronta Santa Catarina al nòrd, Argentina a l'oèst, e Uruguai al sud. A l'èst es bordat per l'Ocean Atlantic. Sa superfícia totala es similara a la d'Eqüator.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

En 1627, de jesuistas espanhòls fondèron de missions pròchas del riu Uruguai, mas foguèron expulsats de la region en 1680, quand los portugueses fondèron la Colonia del Sacramento. Los jesuistas portugueses fondèron, en 1687 los Sèt Pòbles de las Missions (en portugués, Sete Povos das Missões) e tanben foguèron expulsats, en 1737.


Venètz de demandar una traduccion de Rio Grande do Sul.

Creatz (exemple detalhat) la sospagina qu'assegurarà lo seguiment del processús de traduccion en clicant sus Projècte:Traduccion/Rio Grande do Sul.

Sent la regió punt estrategic per l'ocupacion portuguesa dins lo sud de Brasil, foguèt fondada en 1742 la vila de Porto dos Casais ("Pòrt dels Casals"), actuala ciutat de Porto Alegre, amb l'ajuda de colons venguts dels Açòres. Las luchas pel domini de la region cessèron en 1801, quand los gaúchos ocupèron los Sèt Pòbles de las Missions, incorporant lor territòri. El 1807, lo Rio Grande del Sud foguèt elevat a la condició de Capitania.

Après l'independéncia de Brasil, la llavors capitania es va tornar província. En 1824 arribèron los primièrs colons alemands dins la zona de l'actual municipi de São Leopoldo. El 1835 comencèt una rebel·lió contra lo govèrn de la regéncia de l'Emperi de Brasil, que durèt fins a 1845 i es va tornar coneguda com la Guèrra dels Farrapos. Aquesta rebel·lió foguèt lo pus long conflicte militar intèrne de Brasil. Puèi, en 1865, la província foguèt envasida per de tropas del dictador Francisco Solano López, durant la Guerra del Paraguai.

Ostal de pèira d'immigrants italians, en Caxias do Sul.

En 1875 arribèron los primièrs immigrants italians, que fondèron de vilas coma Caxias do Sul, Bento Gonçalves e Garibaldi. Amb la proclamacion de la republica el 1889, lo Rio Grande del Sud ven un estat.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Las vilas principalas del Rio Grande del Sud son Porto Alegre, Pelotas, Caxias do Sul, Canoas, Rio Grande e Santa Maria. Lo relèu se caracteriza per la preséncia d'una extensa plana, dominada al nòrd per l'altiplan de la Serra Gaúcha. Lo punt culminant de l'estat es la montanha Pico do Monte Negro, amb 1410 m d'altitud, dins la region de la Serra Geral.

Economia[modificar | Modificar lo còdi]

Torisme[modificar | Modificar lo còdi]

Fichièr:Parque do Caracol Canela in Oct 1997.jpg
Cascada del Caracol, a Canela.

Lo torisme es destaque en la region de la Serra Gaúcha (nomenament en las vilas de Caxias do Sul, Garibaldi e Bento Gonçalves, de poblament italian, e las vilas de Gramado, Canela e Nova Petrópolis, de poblament alemand). Lo païsatge natural de la region tanben es una atraccion, per exemple la Cascada do Caracol, a Canela.

I a tanben de vilas de plaja, coma Torres, Capão da Canoa e Tramandaí.

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]