Goma arabica
La goma arabica es una exsudacion de saba davalanta solidificada, producha naturalament o provocada per un talh, sus la camba d'arbres de la familha dels acacias. Comestible, es culhida subretot en Africa sahariana (Magrèb, Mali, Senegal, Chad, Egipte, Sodan, eca.).
La goma arabica es un polisacarid acid fortament ramificat que se presenta jos la fòrma de mesclas de sals de potassi, de magnèsi de calci. Los elements monomèrs de l'acid liure (acid arabic) son lo D-galactòsa, lo L-arabinòsa, le L-ramnòsa e l'acid D-glucuronic[1]. Se reconéis que las gomas arabicas se compausan al mens de doas fraccions de polisacarids d'estructuras diferentas. La fraccion de massa moleculara superiora conten una partida d'acids aminats modèste mas determinanta pels seus proprietaris. La massa moleculara mejana indicada varia entre 200 e 300 quilodaltons e son numero CAS est 9000-01-5[1].
Se trapa la goma arabica dins lo comerci jos forma de polvera o de cristals non molguts mai o mens redond de color jaune clar a jaune brunenc. La superfícia exteriora dels cristals es mata e asclada e lor fractura es veirenca; tanben son sovent traversada per de fendilhas primas. La goma es fada e inodòra. Es soluble dins l'eau, insoluble dins l'alcoòl.
Quitament en concentracion de 30 a 40 %, la goma arabica demora fòrça pauc vescosa. S'utiliza subretot d'emulsionant, especialament per las òlis d'agrums, de colloíd protector dins las emulsions e de supòrts pels aròmas. La goma arabica es utilizada dins l'industria agroalimentària. Son còdi ingredient europèu es E414.
Tipes de goma arabica[modificar | Modificar lo còdi]
- La goma arabica dura o Kitir (goma dura de 1a qualitat sul mercat mondial s'identificant al Kordofan sodanés e nigerian) es obtenguda per sagnada de l’Acacia Senegal e, a vegadas, de l’Acacia polyacantha. Segon la definicion del Codex Alimentarius, solas las gomas eissidas par l’Acacia Senegal e l'Acacia seyal prenon lo nom oficial de « goma arabica ». Las qualitats de goma mai apreciadas sul mercat son aquelas del Ferlo (Senegal) e del Kordofan (Sodan).
- Las autras gomas eissidas de l'exsudacion naturala de l’Acacia seyal e del Kitir, que designa a l'encòp l’Acacia laeta, l’Acacia mellifera, l’Acacia gourmensis e lo Sterculia setigera. La goma arabica gresca o talha producha per l’Acacia seyal e, a vegada, per l’Acacia sieberiana e lo Sterculia setigera.
- Fin finala la goma eissida de l’Acacia laeta.
Nota: la goma Karaya deu pas èsser assimilada a de goma talha, es una goma mucilag nomenada karaya en Índia o m'bepp al Senegal, sas caracteristicas fisicoquimicas son radicalament diferenaes de la goma talha (Acacia seyal e espècias pròches).
Istòria[modificar | Modificar lo còdi]
La goma arabica es de segur la mai anciana e coneguda de totas las gomas. Los Egipcians la coneissián jol nom de kami e l'aurián utilizada a partir de tresena dinastia (2650 AbC.) per realizar la coesion dels bendatges de la momias.
Lo papir d'Ebers (un papir medical redigit vèrs 1550 AbC) prepausa l'emplec de la goma d'acacia, o goma arabica, coma mejan de contracepcion en associacion amb de dàtils.
Al sègle XV, de navigators europèus descobrisson la goma arabica sus las còstas de Senegal e de la Mauritània d'ara. Al sègle XVIII, una « guèrra de la goma » sangnosa e acarnida permet a França d'obtenir le monopòli de son comerci sus la còsta oèst africana.
Al començament de sègle XX, l'Anglatèrra desenclava l'autra grand berç de la goma arabica fasent menar una linha de camin de fèrre entre El Obeid, al còr de la region de Kordofan, e Pòrt Sodan. Anglatèrra e França transforman en Euròpa la goma que lors flotas de merças mena dempuèi los seus establiment: la goma ven un produch d'iniciats, comercializat per las doas poténcias colonialas.
Fabricacion[modificar | Modificar lo còdi]
La metòda sodanesa de la sagnada (en anglés: tapping): los arbres son pelats amb una lama pichona avec que se fasiá dos talhs longitudinals parallèls pauc prigonds de 40 a 60 cm de long; enseguida la rusca es desrabada a la man. S'utiliza tanben un instrument en forma d'alabarda. Existís taben una autra metòde dicha « carrada », que consistís a far lo talh de tres o quatre carrats sus una branca o sus la camba, çò que permet d'obtenir una bona densitat del gemmatge e d'evitar lo deperiment de l'arbre. Tot aquò se fa dins l'estricte respècte del periòde de gommòsi que va de decembre fins a junh.
La goma raja naturalament per las ferridas fachas a la rusca dels arbres; amentant lor nombre, se pòt aisidament aumentat lo rendiment.
La produccion pòt èsser fòrça variabla segon los arbres, de 20 g a 2 000 g per subjècte; es en mejana de 250 g par arbre.
Produccion[modificar | Modificar lo còdi]
L'Acacia senegal dona 90 % de la goma arabica mesa sul mercat. Passa en qualitat totes los autres acacias. La goma es un produch d’exportacion plan important. Las quantitats vendudas dependon fòrça del clima. Lo rendiment varia fòrça d’un arbre e d’una annada a l’autra e varia entre 100 e 1 000 g (fins a 10 kg al Sodan), mas amb una mejana de 250 g al mens dins un bon poblament (al kordofan 500 a 2000 pes per ha).
La goma gresca es de mendre qualitat e donc pagada mens car (4 a 5 còps mens car que la goma de l’Acacia senegal en 1995, mas sonque 50 % mens car en 2001), çò qu'explica en partida perque sa produccion se desvolopa pas (Muller, 1995).
Pasmens, un nòu interés dels industrials per la goma gresca tornèt, a la seguida de l'evolucion de las tecnicas per la valorar, per exemple sus de mercats ont la goma dura ven pas mai competitiva.
Unas 900 espècias d'acacias son susceptiblas de donar de goma arabica; se repartís sus la cencha tropicala de la planeta. La mai granda produccion se concentrèt lèu en Africa, li valent lo chafre de goma senegal, secrecion de diverses acacias. 80 % de la produccion ven de l'Acacia senegal (al Sodan), lo rèste se partetja per mitat entre l'Acacia laeta e l'Acacia seyal.
Utilizacion[modificar | Modificar lo còdi]
Dins los païses de produccion[modificar | Modificar lo còdi]
Al Chad, la goma se trapa dins las regions de Kanem, Batha, Biltin e Oaddaí. Es utilizada jos mai d'una formas:
Alimentacion[modificar | Modificar lo còdi]
Utilizat coma espessissent, per exemple dins las dragèas, normalizat en Euròpa coma espessissent alimentari E414
Dins l'Oaddaí, los païsans produson una mescla a basa de goma arabica e de fruchs dels Balanitis. Los comerciants del grand mercat Katako lo vendon coma una lecariá de masticar.
A çò nòstre, pòt se trapar dins la composicion de bevendas coma lo siròp d'ordiat o lo Pastís que dona un gost fresc e sucrat.
Es utilizat la fabricacion dels locoms.
Textil[modificar | Modificar lo còdi]
En Africa de l'Oèst, la goma arabica es utilizada coma agent de solidificacion e de brilhança dels bazins, teissuts de coton damassat fòrça amat per la confeccion de vestits d'aparat.
Capelièrs e modists l'utilizan coma d'aprèst per donar de tenguda als capèls de feutre.
Cura[modificar | Modificar lo còdi]
De goma arabica bolhida se sèrv a la femna just après la jasilha; per curar los floroncs; per tractar de malautiás de la pèl, las ferridas, de la lèpra, de la disenteriá, eca. Tanben s'utiliza d'excipient dins la fabricacion d'unes medicaments.
Construccion[modificar | Modificar lo còdi]
Los teulaires l'utilizan per assegurar l'impermeabilitat dels teulats (a basa d'argila e de palhas).
Los pintres la mesclan a la calç (1/10n de la quantitat de calç utilizada) per pindre las parets dels ostals.
Pintura[modificar | Modificar lo còdi]
En pintura la goma arabica es un element de la fabricacion del pastèl sec, de l'aquarèla e de la goacha. Es tanben utilizat jos forma liquida coma ligant.
En litografia, las proprietats idrofilas de la goma arabica son utilizadas per crear e mantenir una capa d'aiga sus las partidas non tintada de la pèira.
Fotografia[modificar | Modificar lo còdi]
La goma arabica es tanben emplagada dins lo procediment fotografic amb goma bicromatada.
Parpièr gomat[modificar | Modificar lo còdi]
La goma arabica es utilizada per empegar las etiquètas, envelòpas o sagèls après lecatge.
Toxicitat[modificar | Modificar lo còdi]
La goma arabica es un fòrt allergèn podent causar de crisis d'astme s'es inalada (jos forma de vapor).
Economia[modificar | Modificar lo còdi]
En 9 ans, de 1991 a 2000, lo mercat mondial de la goma arabica passèt de 32 000 a 45 000 tonas, siá una progression de 40 %, calculada en mejana mobila sus 3 ans, per lisar los escarts de comanda e de liurason d'una annada calendària a l'autra. Chad passèt de 10 % a 30 % del mercat e gaireben absorbèt lo potencial de desvelopament d'aqueld 10 darrièrs ans. Sodan consèrva una mitat del mercat e Nigèria un cinquen. Lo rèste (5 %) se repartís entre una desena de païses. Chad contunha de prene de partidas del mercat e desvolopa de relations comercialas amb 14 païses tèrç, alara que Sodan fa comerci amb 26 païses e Nigèria 9 païses. França demora lo líder mondial dels païses importators e reexportators de goma arabica. En detz ans, aquel país a passèt la Grand Bretanha qu'ocupa pas nai d'1/10n del mercat. Índe e los EUA, e de païses d'Euròpa de l'Èst e d'America del Sud, impòrtan totjorn mai de goma arabica.
Notas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]
- ↑ 1,0 et 1,1 (en) GUM ARABIC COMPENDIUM OF FOOD ADDITIVE SPECIFICATIONS - Addendum 7 - Joint FAO/WHO Expert Committee on Food Additives 53rd session - Rome, 1-10 June 1999
Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]
Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]
Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]
- Geneviève Désiré-Vuillemin, Essai sur le gommier et le commerce de la gomme dans les escales du Sénégal, Dakar, Clairafrique, 1962, 102 + XIII p. (Thèse secondaire soutenue à Montpellier en 1961)