Acacia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Acacia es un genre d'arbres e arbrilhons qu'apartenon a la familha dels Fabacèas (sosfamilha dels Mimosoidèas). Dins lo lengatge corrent, las espècias d'aqueste genre prenon, segon los cases, l'apelacion d'acacia, cacièr, mimòsa, mulga o encara tamarin. En França, se designa sovent amb lo nom commun « acacia » un arbre entièrament diferent, lo robinièr fals cacièr de l'espècia Robinia pseudoacacia.

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

Branca de cacièr
Grana de cacièr

Se compta mai de 1 500 espècias de cacièrs a travèrs lo mond dont prèp de 1 000 unicament en Austràlia. D'alhors es un cacièr o mimòsa, lo mimòsa daurat (Acacia pycnantha) qu'es la flor nacionala d'Austràlia. Los cacièrs se rencontran dins una granda varietat de condicions ecologicas, que van de las zònas litoralas, a las zònas fòrtament aisagadas o a las regions submontanhosas en passant per las zònas aridas o subaridas. Pasmens, es dins aquelas darrièras que n'i a lo mai.

Las flors son regularas, generalament pichonas, gropadas en tèstas globulosas o en espigas cilindricas. Segon las spècias las inflorescéncias pòdon comportar de qualques flors a mai d'un centenat. En general, florisson long de l'annada amb una espelida principala a la prima e una florason de mendra importància la rèsta de l'annada. Las flors son en general jaunas, quitament s'existisson qualques espècias de flors ròsas.

Los fruches son de tecas.

Las fuèlhas son compausadas de fòrça paras de foliòlas, mas certanas espècias desvolopan de fillòdis. Qualques-unas, mai raras, an pas cap de fuèlhas e possedisson de tijas transformadas en cladòdas. Lor posicion verticala assegura una proteccion contra la desidratacion e la tròp granda insolacion.

Simbiòsi[modificar | modificar la font]

Mantun genre de formigas, de Tetraponera[1], los Crematogaster mimosae[2] e Crematogaster nigriceps[3], vivon en simbiòsi amb l’Acacia drepanolobium dins d'estructuras apeladas domàcias.

Lo cacièr produsís de cavitats dins de grandas espinas, que son utilizadas per las formigas coma nis e font de noiridura.

Importància[modificar | modificar la font]

Acacia Negev.JPG

Dins las regions semi-aridas, los Cacièr son fòrça importants autant d’un punt de vista economic coma ecologic. Aqueste genre provesís d’ombra als òmes e als animals amai de procurar (amb sos fruches en teca) de noiridura pels animals (per exemple, per las crabas e los dromadaris, doas espècias animalas sovent domesticadas per la populacion locala). Tanben es utilizat coma energia pels fuòcs e coma material de construccion. Aquel arbre tanben pòt servir a bastir de barrièras de proteccion a l'entorn dels vilatges e dels camps (aquò gràcias a las espinas ponchudas que se retròban sus las brancas del Cacièr)[4].

Amai, aquel genre a tanben una granda importància ecologica en essent un fogal per mantuna espècia d’ausèls. Tanben crèa un endrech propici per que d’autras espècias de plantas se vengan establir a proximitat en fixant l'azòt (gràcias a un trabalh de simbiòsi amb de bactèris) e en enriquissent lo sòl d’autres nutriments, gràcia a las rasigas que los van anar quèrre mai en prigondor e los remontar a la surfàci[5].

Utilizacion per l'òme[modificar | modificar la font]

aòrça espècias produsisson de goma. La vertadièra goma arabica proven de l'espècia Acacia senegal comuna tan plan dins las regions tropicalas d'Africa de l'Oèst coma en Africa de l'Èst. En Índia, Acacia arabica produsís de goma mas de qualitat inferiora a la vertadièra goma arabica. En Índia tanben Acacia concinna es utilizat tradicionalament per suenhar los cavals.

Un medicament astringent, apelat catechon, es obtengut en fasent bolhir la fusta de l'espècia Acacia catechu puèi per evaporacion.

Enfin, lo cacièr es utilizat per las membruras de batèu.

Principalas espècias[modificar | modificar la font]

Flòra australiana

Flòra africana

Flòra indiana

Flòra americana

Flòra de las illas oceanicas

Reparticion geografica[modificar | modificar la font]


Lista de las espècias[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (en) Truman P. Young et coll (1997) Ants on swollen-thorn acacias : species coexistence in a simple system, Oecologia 109, p. 98-107.
  2. (en) Truman P. Young, Maureen L. Stanton, Caroline E. Christian (2003) Effects of natural and simulated herbivory on spine lengths of Acacia drepanolobium in Kenya. Oikos April 2003, 101 (1), 171–179. (DOI:10.1034/j.1600-0706.2003.12067.x)
  3. (en) Stapley L (1999) Physical worker castes in colonies of an acacia-ant (Crematogaster nigriceps) correlated with an intra-colonial division of defensive behaviour. Insectes sociaux 1999, vol. 46, n°2, p. 146-149.
  4. Legesse, K. et Van der Maarel, E. 1990, « Population Ecology of Acacia tortilis in the Semi-Arid Region of the Sudan », Journal of Vegetation Science, vol.1 n°3:419-424
  5. Midgley, J.J. et Bond, W.J. 2001, A Synthesis of the Demography of African Acacias, Journal of Tropical Ecology, vol. 17, n° 6:871-886
  6. Catalogue of Life, consultat lo 13 de junh de 2012

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Podètz tanben consultar los articles seguents suls autres projèctes Wikimedia :

Ressorsas multimèdia sus Commons.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]