Evenki

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Evenki
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Parlat en China, Russia
Regions Asia de l'Èst Asia del Nòrd
Parlat per 25 000 personas
Familha lingüistica tongoza
Estatut oficial
Lenga oficiala de lenga reconeguda regionalament en China (Bandièra Autonòma Evenca) e en Russia (District Evenc)
ISO 639-3 evn (en)

L' evenki es una lenga tongoza parlada en Russia e China per 25 000 personas tot al mai.Èra coneguda autrescòps jol nom de Tongoz e a donat son nom a la familha lingüistica. Es una lenga escricha. En Russia s'escriu amb l'alfabet cirillic mentre qu'en China, l'alfabet mongòl es utilizat experimentalament. Entre 1931 e 1937 foguèt tanben escrich amb l'alfabet latin en Russia. L'alfabet latin es encara utilizat en China.

Classificacion[modificar | modificar la font]

Dialèctes[modificar | modificar la font]

En China[modificar | modificar la font]

L'evenki de China a 4 dialèctes:

lo haila’er (tanben sonat solon) que representa aperaquí 80% dels locutors de l'evenki en China.

l'aoluguya (o olguya)

lo chenba’erhu (o vièlh bargu)

Lo morigele (o mergel)

En Russia[modificar | modificar la font]

Bulatova[1] a enumerat 14 dialèctes e 50 jos-dialèctes en se basant subre la fonologia d'aquestas lengas:

  1. Lengas septentrionalas (spirantas)
    1. Ilimpeya: ilimpeya, agata e bol'shoi, porog, tura, tutonchany, dudinka/khantai
    2. Yerbogachon: yerbogachon, nakanno
  2. Lengas meridionalas (sibilantas)
    1. Mudas
      1. Sym: tokma o nepa superior, lena superior o kachug, aangara
      2. Baikal septentrional: baikal septentrional, lena superior
    2. Sonoras
      1. Tunguska peirós: vanavara, kuyumba, poligus, surinda, taimura or chirinda, uchami, chemdal'sk
      2. Nepa: nepa, kirensk
      3. Vitim-nercha/Baunt-talocha: baunt, talocha, tungukochan, nercha
  3. Orientalas (sibilantas-spirantas)
    1. Vitim-olyokma: barguzin, vitim/kalar, olyokma, tungir, tokko
    2. Aldan superior: aldan, amur superior, amga, dzheltulak, timpton, tommot, khingan, chul'man, chul'man-gilyui
    3. Uchur-weya: uchur, zeya
    4. Selemdzha-bureya-urmi: selemdzha, bureya, urmi
    5. Ayan-mai: ayan, aim, mai, nel'kan, totti
    6. Tugur-chumikan: tugur, chumikan
    7. Sakhalin (cap de subdialècte)

Situacion sociolingüistica[modificar | modificar la font]

En 2010, en Russia[2] se trobèt 4 802 locutors de l'evenki. Aquesta chifra es de comparar amb los 7 580 recensats en 2002. L'evenki es amenaçat en Russia amb mai de 85% dels Evencs (37 843 en 2010) qu'an adoptat lo rus coma lenga mairala. En China, lo recensament trobèt 30 875 Evencs. S'estima que mens de 20 000 pòdon parlar la lenga.


Estatut en Russia[modificar | modificar la font]

L'evenki es oficial en Russia dins lo Krai de Krasnoiarsk, dins lo district Evenc (tanben sonat de còps que i a Evenkia). Lo territòri es plan espandit, amb una superfícia de 763 200 km². La populacion es estimada a 15 414 per 2016[3] de comparar amb 24 409 en 1989. La proporcion d'Evencs èra de 21.5% en 2002[4] e es en augmentacion (14% en 1989) a causa de l'emigracion dels Russes e de la feconditat mai nauta dels Evencs. En 2002, los Russes representavan 61.5% de la populacion ( proporcion en baissa, en 1989 representavan 67,5% de la populacion). Lo rus es la lenga dominanta de la region e es la lenga oficiala del district Evenc amb l'evenki. Malgrat son estatut l'evenki es amenaçat dins aquesta region.


Estatut en China[modificar | modificar la font]

L'evenki es una de las lengas reconegudas de la Bandièra Autonòma Evenca (Mongolia Interiora) amb lo daur, lo mongòl e lo mandarin estandard.Totun, la lenga mairala dominanta de la region es lo mandarin del Nòrd-Èst tot ben que lo mandarin estandard siá de mai en mai respandit demest los joves. Dins aquesta bandièra los Evencs son plan minoritaris (6,63% de la populacion). La lenga i es tanben amençada, los Evencs s'assimilant al mandarin. D'unes que i a parlan tanben lo mogòl e lo daur. La bandièra cobrís un territòri de 19 111 km².

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Boldyrev, B. V. (1994), Русско-эвенкийский словарь: около 20 000 слов, Novosibirsk: Institute of Philology, Russian Academic of Sciences
  2. Recensament de 2010
  3. Estimacion oficiala del govèrn rus
  4. Recensament oficial