Evencs

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche


Los Evencs o Evenkis (rus : эвенков ; chinés simplificat : 鄂温克族 ; chinés tradicional : 鄂溫克族 ; pinyin : Èwēnkè Zú, autrescòps coneguts jol nom de Tongoses o Tongozes), son un dels pòbles tongozes mai importants de Russia e de China. Son un pauc mai de 69 000 en 2015. En 2010, èran 37 843 en Russia e 30 875 en China segon las donadas dels recensaments d'aquestes países. 535 Evencs mongolozats vivián tanben en Mongolia a la meteissa data.

En Russia son reconeguts coma un dels pòbles minors indigènas del Nòrd, de Siberia e d'Extrèm-Orient ((Rus: коренные малочисленные народы Севера, Сибири и Дальнего Востока) mentre qu'en China son reconeguts coma una de las 56 etnias oficialas del país.

Los Evencs parlan tradicionalament l'evenki mas sonque 36% tot al mai l'aurián servat coma lenga mairala. Parlan tanben lo rus, lo mandarin estandard e lo mandarin del Nòrd-Èst. D'unes que i a parlan tanben lo daur o lo mongòl.

Istòria[modificar | modificar la font]

Origina[modificar | modificar la font]

Segon las recèrcas mai recentas[1] los Evencs aurián viscut a l'entorn del lac Baikal dempuèi lo neolitic. Se respandiguèron a partir d'aquest territòri cap al Nòrd de Siberia e a Manchoria.


Istòria medievala[modificar | modificar la font]

Los Evencs son de còps que i a restacats al pòble shiwei qu'abitava dins lo Grand Khitan entre los sègles 5 e 9. Los Evencs de las vals de Ienisei e de Lena èran en 1600, abans l'arribada dels Russes, un pòble nomadizant que viviá de l'elevatge dels rèns.


Reparticion actuala[modificar | modificar la font]

En China[modificar | modificar la font]

En 2000, i aviá 30 505 Evencs en China demest los quales 25 418 (83,3%) vivián dins la Prefectura de Hulunbuir, en Mongolia Interiora[2] e 2648 dins Heilongjiang (8,5%), lo demai essent escampilhat dins las regions vesinas e mai dins d'autras províncias luènchecas de China.

Dins la Prefectura de Hulunbuir son concentrats dins la Bandièra Autonòma Evenca (31,9% dels Evencs de China e 6,6% de la populacion de la bandièra autonòma), dins la Bandièra Autonòma Daur de Morin Dawa (16,8% dels Evencs de China e 1,7% de la populacion de la bandièra autonòma) e dins la Bandièra Autonòma Oroqina (10,3% dels Evencs de China e 1,1% de la populacion de la bandièra autonòma). Dins totas aquestas regions representan de minoritats reduchas en nombre. Los Hans son dominants dins la prefectura de Hulunbuir tota.

Unitat administrativa Populacion Proporcion
China 30.960 100,00 %
Mongolia Interiora 26.139 84,43 %
Heilongjiang 2.648 8,55 %
Liaoning 448 1,45 %
Beijing 433 1,40 %
Shandong 220 0,71 %
Hebei 172 0,56 %
Tianjin 130 0,42 %
Jilin 104 0,34 %
Guangdong 92 0,30 %
APL 85 0,275 %
Shanghai 63 0,20 %
Jiangsu 49 0,16 %
Guangxi 46 0,15 %
Zhejiang 40 0,13 %
Sichuan 30 0,10 %
Shanxi 26 0,08 %
Xinjiang 26 0,08 %
Chongqing 25 0,08 %
Hubei 24 0,08 %
Shaanxi 24 0,08 %
Henan 23 0,07 %
Yunnan 23 0,07 %
Jiangxi 19 0,06 %
Fujian 16 0,05 %
Hainan 14 0,05 %
Gansu 13 0,04 %
Anhui 11 0,04 %
Ningxia 7 0,02 %
Qinghai 5 0,02 %
Hunan 4 0,01 %
Guizhou 1 0,003 %
Tibet 0 0,00 %

En Russia[modificar | modificar la font]

En Russia, los Evencs son escampilhats en petits grops espandits sus un territòri plan vast, de Sakhalin a la region occidentala de Siberia. Benefician d'un district, lo District Evenc dins lo Krai de Krasnoyarsk. Lor lenga es ensenhada.

Son majoritaris dins lo district d'Oleniosk en Iakotia.

Evenki en Russia
Division territòriala Evenkis, segon lo recensament de 2002
Republica Sakha 18,232
Krai de Krasnoyarsk 4,632
District Evenc 3,802
Krai de Khabarovsk 4,533
Oblast d'Amor 1,501
Oblast de Sakhalin 243
Republic de Boriatia 2,334
Oblast d'Irkutsk 1,431
Krai de Transbaïkalia 1,492
Oblast de Tomsk 103
Oblast de Tyumen 109
Reparticion dels Evencs en Russia segon lo recensament de 2002

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Vasilevich, G. M., and A. V. Smolyak. "Evenki." The Peoples of Siberia. Ed. Stephen Dunn. Trans. Scripta Technica, Inc. Chicago: The University of Chicago, 1964.
  2. Recensament de 2000, donadas oficialas