Camin de Sant Jaume : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
ArthurBot (discussion | contribucions)
SieBot (discussion | contribucions)
m robot Modifie: lt:Šv. Jokūbo kelias
Linha 68 : Linha 68 :
[[la:Peregrinatio ad Compostellam]]
[[la:Peregrinatio ad Compostellam]]
[[lb:Jakobswee]]
[[lb:Jakobswee]]
[[lt:Jokūbo kelias]]
[[lt:Šv. Jokūbo kelias]]
[[nl:Pelgrimsroute naar Santiago de Compostella]]
[[nl:Pelgrimsroute naar Santiago de Compostella]]
[[pl:Droga św. Jakuba]]
[[pl:Droga św. Jakuba]]

Version del 2 genièr de 2011 a 04.47

Rotas dau Camin de Sant Jaume en Euròpa
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Patrimòni Mondial de l'UNESCO

Lo Camin de Sant Jaume (var. Chamin de Sant Jaume, Camin de Sant Jacme) (en galèc: Caminho de Santiago; en castelhan: Camino de Santiago; en basco: Done Jakue bidea; en aragonés SLA: Camin de Sant Jaime; en aragonés GO: Camín de San Chaime; en francés: Chemin de Saint Jacques) es un ensems de rotas d'Euròpa Occidentala que lei romieus lei percorron (crestians catolics mai que mai) per arribar a la vila de Compostèla, en Galícia. Aquí fan un romavatge en onor de Sant Jaume.

Certaneis estapas dau Camin de Sant Jaume son vengudas de luòcs de raionament religiós e culturau, sustot en Occitània, en Aragon, au Bascoat, en Espanha e en Galícia.

Mentre que lo percorrián fòrça a l'Edat Mejana, l'oblidèron un pauc puei mai a l'ora d'ara lei romieus li tornan donar una granda importància.

Segon Robèrt Lafont, lo Camin es un dei grands ais de circulacion que contribuisson a faire d'Occitània un espaci de relacions coerent dins l'istòria, amb una plaça essenciala entre la Peninsula Iberica e la rèsta d'Euròpa[1].

Dins la cultura populara, se ditz que de seguir la direccion de la Via Lactèa, dins lo cèu, de nuech, aquò mena a Compostèla. Aquò explica que la galaxia a recebut tanben lo nom de "Camin de Sant Jaume".

Los camins

Los Camins de Sant Jaume son sus la Lista dau Patrimòni Mondiau de l'UNESCO.


Vejatz tanben

Nòtas

  1. LAFONT Robèrt (2003) Petita istòria europèa d’Occitània, coll. Istòria, Canet: Trabucaire.