Discussion Utilizaire:Henriku

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

WikiLettreMini.svg Benvenguda sus Wikipèdia, Henriku !

Esites pas a consultar las primièras indicacions per modificar e redigir de paginas dins Wikipèdia.
Pòdes tanben consultar la fièra de las questions (FAQ), la sintaxi de Wikipèdia e far tos ensages dins lo Nauc de sabla. Totes aquestes aspèctes son presentats dins una guida per començar sus Wikipèdia.

Per completar la presentacion, t’aconselhi un pichon torn per las recomandacions de seguir (règlas de neutralitat, d'admissibilitat dels articles, copyright...) e las paginas projèctes ont i a sens dobte un subjècte que t'interessarà.

Per signar tos messatges (unicament sus las paginas de discussion), pòdes picar ~~~ ; amb un quatren tilde, en mai de ta « signatura », seràn afichadas la data e l'ora (~~~~). Cal pas signar los articles enciclopedics. Es possible de trobar la lista dels autors en visitant lor istoric.

Utilizam de siglas de còps misteriosas: poiràs trobar lor explicacion sus la pagina girgon.

Se vòles, pòdes tanben nos dire d'ont venes e tos centres d'interès. Pòdes per aquò modificar ta pagina personala. Se venes d'una autra Wikipèdia, doblides pas de metre los ligams vèrs tas autras paginas perso. Pòdes tanben te venir presentar sul jornal dels novèls venguts.

Per facilitar la comunicacion interlingüistica entre utilizaires, pòdes indicar las lengas que practicas — e a quin nivèl — en inclusent dins ta pagina personala un dels modèls que trobaràs sus Wikipèdia:Babel.

Pòdes aisidament decorar ta pagina d'utilizaire en i indicant quinas lengas parlas, d'ont venes, quins son tos centres d'interès e tas activitats sus Wikipèdia, e d'autras causas encara amb las bóstias d'utilizaire: Ajustar de boitas d'utilizaire a sa pagina personala

E s'as de questions de pausar, esites sustot pas a me contactar, a consultar Ajuda:Pausar una question. Per seguir la vida de la comunautat, pòdes donar una ulhada als anoncis o far un torn a la tavèrna.

Bona continuacion demest nosautres!

Cedric31 (d) 12 abr 2009 a 17:54 (UTC)

Adiu Henriku,

i a d'escolas privadas (pr'aquo a gratis) ont los mainatges aprenen l'occitan coma se foguesse lor primiera lenga (mas aquo vol pas totjorn dire que lors paires los parlin occitan a l'ostal). Aquestas escolas se sonan calandretas. I a força Calandreta en França mas pas pro e, se son pro mediatizadas (se'n parla sovent a la television e a la radio), lo fenomen de l'escolarizacion en calandreta demora marginal.

I a força pauc de Collegis Calandreta (2, Montpelhier e Pau) donc a partir de 11 ans, los mainatges, e quitament los qui son estats en escolas calandretas, deven seguir una escolarizacion en frances amb, dins lo melhor cas, un cors de tres oras d'occitan per setmana.

Aquo vol dire que en França i a pauc de monde qui parla occitan e mai que mai a la campanha e los vielhs. En vila l'occitan es parlat dins un mitan jove e militant o unversitari, ço qui vol dire qu'om a pauc de chança de l'ausir per carriera.

I a endrets ont la lenga es melhor conservada que non pas endacom mai (benleu - mas o podi pas illustrar amb d'estudis scientifics - Peiregord, Bearn, Roergue e d'autres). I a de segur cap loc ont totom o parla mas dins los endrets ont melhor se conserva la lenga, mantun la pot comprene.

Sai pas s'aquo te pot servir, coma totjorn quora me demandan de parlar de l'occitan, soslinhi qualques especificitats del patrimoni de la lenga d'oc ; en oc avem: _Romans medievals (Flamenca, Roman de Jaufre _Obras scientificas medievalas (Compendion del Abaco, Albucassis) _Opera coma Dafnís e Alcimadura _Poetas barrocs coma Pèir de Garròs _Teatre del sègle XVII en alexandrins coma Sancho Pança, al Palais dels Ducs _Poeta (Jansemin) del sègle XIX qui foguet tan famose qu'una estacion del Metro de Paris porta son nom. _Un premi Nobel Frederic Mistral

Diga me s'aquo es ço qui te caleva,

a bel leu,

--Lembeye (d) 26 abr 2009 a 19:44 (UTC)