Albucassis
Albucassis qu'ei la version occitanizada de Abu'l Qasim Khalaf ibn Abbas, (en arabi: أبو القاسم بن خلف بن العباس الزهراوي), que ho un mètge arabi qui viscó aus sègles X e XI de l'era crestiana a Còrdoa. Albucassis que ho l'autor d'una sòrta d'enciclopèdia medicau en trenta libes titolada Kitab Al-Tasrif: (Lo Metòde de medecina), e qu'ei considerat com lo pair de la çurgeria modèrna. Lo trentau volum d'aquera òbra qu'ei un tractat çurgicau (La çurgeria d'Albucassis) que ho arrevirat en occitan per iniciativa de Gaston III de Foish-Bearn (Gaston Fèbus) e qui demora, uei lo dia, un manescrit en la bibliotèca de l'Universitat de Montpelhièr[1].
Albucassis que vadó a Madinat az Zahara, près Còrdoa en lo Califat de Còrdoa, a sègle IV de l'Egira e X de l'era crestiana. La soa òbra que ho en purmèr arrevirada a Toledo en latin per Girard de Cremona. L'escrivan e erudit occitan Robèrt Lafont que soslinha qu'aqueth tractat qu'ei mentavut dens las edicions venecianas de la Cyrurgia Parva (fin deu XVau sègle) deu mètge clapassièr Gui de Chaulhac e dens la Chirurgia de Pietro d'Argellata. Lafont que tornè editar lo texte occitan febusian (en lo qualicar de "pirenenc") dab las soa rica iconografia. L'origina dialectala e febusenca (lo manuscrit de Montpelhièr que porta las armas e la devisa de Fèbus) que he pensar a Lafont qu'aqueth texte non pòt pas estar d'origina clapassièra a maugrat qui lo son tèma qu'èra de grana actualitat per l'Universitat de Montpelhièr en ua tempora de desenvolopament de la çurgeria, mei que mei dens lo lo tribalh de Gui de Chaulhac e deu mètge reiau d'origina normanda Henri de Mondeville.
Extracts
[modificar | Modificar lo còdi]L'òbra que s'obreish atau:
YSSI COMENSAN LAS PARAULAS DE ALBUCASSIM O fil, pus yeu he a vos complit aquest libre, lequal es le derier de la sciencia de medicina, per le compliment de lu so consequit la fe en lu, e per las exposicion de lu, e per las declaracios de lu, es a mi vist que yeu complesca aquela a vos am aquest tractat, lequal es partida de la operacio am ma, so es cyrurgia. Quar la operacio am ma es prostrada en nostre religio e en nostre temps de tot privada, entro que fort leu peric la sciencia de lu, e le vistigi de lu es ostat ; e no romasero de lu sino alcunas petitas descripcios en les libres dels Anics, lesquals mudero las mas, e endevenc ad aquels error e heyssitacios entro que son clausas las entencios de lu e es elonguada la forsa de lu e l'art. E es vist a mi que yeu vivifique aquela am ordenacio de aquest tractat en aquela segon la via de eposicio e de declaracio e de abreviacio e per que venga am las formas dels ferramentz de cautheri e dels autres instrumentz de la obra cum sia per addicio de la declaracio, e per preparacio de lu, laqual causa es necessaria. [...]
Mei luenh que podem léger:
COMENSA LA SEGONDA PARTIDA. DE INSCIZIO E PERFORACIO E VENTOZAS E DE FLEUBOTOMIA E DE PLAGUA E DE LOR SMBLANTZ. AQUESTAS SON PARAULAS DE ALBUCAZIS: Ja havem dit en le primier capitol tota malautia en laqual cauteri am foc es convenient e am medicina comburent e las occasios e las causas de lu e les instrumentz en aquels necessaris, am las formas dels cauteris, e he ordenatz les capitols de la subiranitat del cap entro als pes. E yeu procesire en aquest capitol per aquela meteysa guisa, per que sia alliviat lo querent aquo, lahoras sobre aquo que aura demandat. E denant que ieu comense aquo, cove, fils, que aprenguatz que en aquest capitol es per terror aquo que es en le capitol primier de cauterizacio, e per aquo cove que sia en lu gran cautela, quar en la operacio laqual es en aquest capitol motas veguadas catz evacuacio laqual es am sanc a lequal esta la vida deves las aspersio de la vena o inscisio sobre l'apostema o aspercio de exsitura o puracio de la plagua o extraccio de sageta o incisio de peyra e a lor semblant.
Edicion modèrna
[modificar | Modificar lo còdi]- Lafont, Robèrt. La chirurgie d'Albucassis. Montpelhièr : Centre d'Études Occitanes, 1985.
