Dieus olimpians

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Los dius olimpians son las divinitats grègas que, segon la mitologia, demòran sul mont Olimp.

Se noirisson d'ambrosia e de nectar, e engendron d'autres dieus. Davalon a vegada sus Tèrra d'entres los mortals, per los ajudar, los punir, mas tanben per s'unir, engendrant atal de miègdieus o eròis.

Tradicionalament, lo canon olimpian es limitat a dotze, sièis dieus e sièis divessas. La lista d'aqueles pasmens varièt segon las epòcas, e son al total quatorze diferents. Zèus, Èra, Poseidon, Arès, Ermès, Efèst, Atena, Apollon e Artèmis son totjorn comptats dins los dotze. Son completats per Estia, Demetèr, Afrodita, Dionís e Ades, que lor preséncia es variable.

Omèr, entre autres al cant I de l’Iliada, fa allusion a un lengatge dels dieus diferent d'aquel dels mortals, quora explica que l'Ecatonquire Briarèa se nomena Egeon dins la lenga dels dieus[1].

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Omèr, I, 401-406.

Article connèxe[modificar | modificar la font]