Dessenh

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
L'Òme de Vitruvi per Leonard de Vinci.

Lo dessenh es una tecnica consistissent a representar vision, en doas dimensions, personatges, païsatges o objècte. Lo mot implica la nocion d'intencion, de projècte, dins un trabalh de mai granda portada realizat en arquitectura, en pintura, en gravadura.

Lo dessenh lineari representa los objèctes per lors contorns e unas linhas caracteristicas; al delà d'aquesta limita, le dessenh se desvolopa representant las ombras, per exemple per las raiadas, apond de colors, e rejonh, sens transicion marcada, la pintura.

Lo tèrme dessenh designa a l'encòp l'accion de dessenhar, l'òbra grafica que'n resulta, e la forma d'un quin que siá objècte.

Lo vam de la produccion industriala al sègle XIX faguèt que se distriguèt plan lo dessenh artistic e lo dessenh tecnic, una forma fòrça codificada de dessenh lineari qu'a per objectiu de comunicar las informacions precisas necessàrias a la fabricacion o a l'utilizacion d'un objècte o d'un bastit d'un bâtiment puslèu que ne far una evocacion visuala.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Lo sens del tèrme dessenh evolua amb l'istòria dels arts visuals. Lo mot dessenh ven de l'italian disegno significant representacion grafica (1444). Lo tèrme italian significava a l'encòp la practica, e lo projècte o intencion.

Lo dessenh, coma projècte d'òbra, se trapa pertot dempuèi l'Edat Mejana dins los arts plastics, e tanben dins l'orfebrariá e la mòda. Resuma e desvolpa la pensada plastica de l'autor, e li permet de la presentar a sos clients. Los dessenhs èran pas destinats a èsser conservats.

Lo dessenh coma art autonòma nais de las discussions, al sègle XVII, dins lo mitan dels artistas e dels afogats sus las qualitats plasticas e los principis governant la pintura. Lo dessenh, dins aquestas discussions, depend ni de la tecnica, ni del supòrt. S'agís subretot de la linha de contorn dels subjèctes, opausada a la superfícia colorada e a sas modulacions, coma lo faguèt Leonardo da Vinci[1]. Aqueste sens restrench del dessenh, associat a la perspectiva lineària, contunha fins al sègle XX. Los rapòrts entre dessenh e pintura fluctuisson. L'impressionnisme[2] repròcha mai sovent al dessenh lo caractèr intellectual e constrenhent que li atribuisson los corrents picturals que lo precedèron. Le cubisme torna al dessenh, sens l'obligacion de presentar, par la perspectiva, un punt de vista unic[3].

Avec Flaxman comença une succession d'artistas que presentan pas que lo dessenh lineàri. Al sègle XIX, los dessehaires tròban amb la litografia e lo dessenh de premsa dels mejans de viure de lor activitat, sens necessàriament produire autra causa. Pasmens se las tecnicas de reproduccion constrenhon un pauc lor estil, tanben pòdon realizar de pinturas dessenhadas, fasent lo clarescur per de raiadas, que de purs dessenhs linearis, coma faguèron Picasso, Matisse o André Lhote.

Lo dessenh animat utiliza dempuèi son invencion dins las annadas 1920 de quantitats de dessenhaires.

Dins la segonda mitat del sègle XX, la benda dessenhada acaba de s'adreiçar especifcament als enfants e lo dessenh narratiu, noirís de tecnicas du dessenh de premsa, du cinèma, de la literatura, venon una de las brancas importantas de l'art del dessenh.

Dessenh e pintura[modificar | Modificar lo còdi]

Quand lo projècte grafic a per objectiu la durada, causissent son material coma cal, se parla de pintura. L'acte de dessenhar, sus pèira o sus gisp, sus fusta, sus tela pòt plan n'èsser a la basa: la pintura se definís, per oposicion al dessenh, coma per durar.


I a pas de diferéncia fondamentala entre lo dessenh e la pintura, mas, segon de teoricians de l'art, lo dessenh es monocròma dins son esséncia, la pintura colorada. Mas de dessenhs pòdon èsser de colors, que siá dirèctament dins lo traçat, p per coloriatge dins un segon temps. Una pintura pòt èsser lineària e pòt èsser monocròma. Gaireben totas las pinturas (subretot figurativas) son d'en primièr dessenhadas, o dessenhadas en cors de realizacio. Se parlarà donc de dessenh quand los contorns, los traçats, demoran aparents, al respècte de las òbras ont dominan las tacas coloradas, plants de color.

Lo dessenhaire Alfred Kubin, tractant del dessenh, non coma projècte, mas « coma una fin en se subta » escrich: « Aqueste art respond a una modèsta aviada. Rivaliza pas amb los fenomèns de la natura mas se contenta de'n produire de signes. Es simbolic » « Cet art répond à une modeste impulsion. Il ne rivalise pas avec les phénomènes de la nature mais se contente d'en produire des signes. Il est symbolique[4] ». Es, per el, aquesta modestia que destria lo dessenhaire, que lo mena a limitar son domèni d'exploracion al papièr e a Tinta de China, a la pluma e al pincèl, qu'estudia a fons. « Ma contemplacion interiora s'enlusiguèt: ma vision se desplacèt alara cap a un assemblatge de linhas tan rigorós qu'un sistèma economc » ((Kubin 2015, p. 37).

Conservacion dels dessenhs[modificar | Modificar lo còdi]

Los dessenhs son pas concebuts per èsser conservats e expausats; aquestes objectius engatjarián de procediments qu'empacharián la leugieretat e l'espontaneïtat ((Jacquet 2010). Pasmens la Renaissença, se conservèt coma de relíquias preciosas los dessenhs e nòtas d'artistas venerats coma Leonardo da Vinci[5]. Pels conservators, çò que caracteriza lo dessenh, es sa fragilitat. L'exposicion a l'aire e a la lutz fa venir jaune los papièrs e decolora las tintas; la flama lo destrusís, l'umiditat i favoriza la mosidura; solhat, lo dessenh es dificilament netejat; los pigments poderoses de gredons, carbons, gredas e sanguinas passan d'una pagina sus l'autra; lo papièr se plega definitivament en cas de mala manipulacion (([[#CITEREF|]], p. 1111sq). Los vernís dichs fixatius penetran lo papièr, e pòdon pas, s'an vengats jaune, èsser levats e remplaçats.

La conservacion dels dessenhs sus papièr implica en general un tractament biocid quimic o per rai ionizant (([[#CITEREF|]], p. 1129-1130). Dins las colleccions dels musèus, los dessenhs son conservats dis de luòcs especials, e son pas que pauc presentada, dins de salas pauc esclairada.

Dessenh e gravadura[modificar | Modificar lo còdi]

Lo dessenh es mai sovent mai que lo projècte d'una gravadura. Un mèstre coma Dürer podavan dessenhar sus la fusta, e daissar a un de sos companhs, anonime, lo pretzfach de cavar; mas aviá traçat caduna de las linhas de la gravadura.

L'aigafòrta reproduch dirèctament (inversats esquèrra-drecha) los trachs qu'un artista dessenhèt sul supòrt.

Al sègle XIX, la litografia sur pèira granada permet als artistas de dessenhar al gredon en vista de la reproduccion. Pasmens, la constrencha de l'inversion del subjècte, que serà reproduch la drecha a esquèrra, l'interdiccion de pausar la man sul supòrt, que lo marca, menan lo dessenhar a obrar d'en primièr sus papièr un projècte, e unes a daissar a d'especialistas l'interpretacion sus la pèira. La produccion de litogrfia coneis una primièra especializacion dels dessenhaires.

La fotogravadura afranquís lo dessenhaire de gaireben totas las dificultats tecnicas; sufís de conéisser las quita limitas a la tecnica d'estampar per que trabalha. En dessenh de premsa e en benda dessenhada, l'artista produch mai sovent un dessenh lineari « al trach », de tinta negra sus papièr blanc; la reproduccion fotografica lèva l'estapa de la mesa en plaça al gredon e los reparis pausat en blau. Los dessenhs originals, amb totas aquestas marcas ont de vei « la man e l'engenh de l'autor »[6], son venguts de pèças de colleccion.

Tecnica[modificar | Modificar lo còdi]

La tecnica du dessenh evolua amb los supòrts e las aisinas. Los òmes preïstorics dessenhan sus de parets, sus de ròcas, d'òsses, utilizant d’un costat l’incision e de l’autre los pigments colorats aplicats al mejan d’aisinas rudimentàrias. Lo dessenh mai pròche de concepcions actualas apareis amb los supòrts coma lo papir, lo pargamin, puèi le papièr, e las aisinas de traçatge coma lo calame (canavèra), la pluma d’aucèl talhada. En Orient predomina lo pincèl. Los Romans utilizan las puntas de metal, aujòls de la mina de gredon modèrne sus un supòrt preparat, enduch d'una mescla, mai sovent constituit de pigments, de blanc d’Espanha, de goma arabica e de polvera d’òs.

A la fin del sègle XIX, Adeline 1900 definís lo dessenh coma representacion dels objèctes amb de trachs de pluma o de gredon, d'entre que se destrian los dessenhs de dos e als tres gredons, que son la pèira negra, la grada blanca e la sanguina, mas tanben lo carbon ((Adeline 1900, p. 215). Se cal citar tanben los instruments annèxes del dessenh coma règles e compàs.

Lo desseh fa benefici del material e de logicial informatics que, l'afranquissent de la realizacion materiala, permeton de traçats lices e de possibilitats de correccion infinidas — del moment qu'es l'objectiu de l'artiste.

Elements materials[modificar | Modificar lo còdi]

Lo supòrt pòt èsser de papièr, de la tela, o tota autra matèria: los primièrs dessenhs coneguts foguèron realizats sus las parets de ròcas.

Las aisinas son constituidas per tot çò qu'es susceptible de daissar una traça, per depaus de matèria (greda, gredon, etc.) o tanben per cavament de matèria del supòrt (graffiti, sgraffito, gravadura). Son don plan variats, a començar pels dets, puèi d'aisinas especifics coma las gredas, los carbons, los gredons, las plumas, los pincèls, los estilografs (de bilha, de pluma, tubulars), los feutres, fins a l'aisina informatica. D'entre lo material de dessenh mai comun, i a lo gredon, lo carbon, lo pastèl, la pèira negra, la sanguina, la greda blanca e tanben la pluma e la tinta de China. Totes los materials de dessenh son pas realizats a basa d'aiga o d'òli: unes s'aplican a sec sul supòrt, sens pas cap de preparacion.

La matèria depauzada sul supòrt es o un pigment sec (greda, grafit) o mesclat a un ligant quimic, òli, aiga, solvants per las pinturas e las tintas.

Sistèmas de representacion[modificar | Modificar lo còdi]

Lo dessenh de talhièr a partir d'un modèl vivent: acorchit

Segon una concepcion classica, dessenhar consistís subretot a limitar per de trachs los contorns de l'objècte de representar. Es una de las diferéncias essencialas que Heinrich Wölfflin destria dins sos Principis fondamentals de l'istòria de l'art entre lo grafic (dessenh) e lo pictural (pintura).

Aquò implica un caminament d'interpretacion e de sintèsi: passar d'un objècte en volum a un dessenh plan demanda una causida de representacion. O l'articulacion dels elements grafics pòt evitar la perspectiva, o aquesta pòt èsser empiric e espontanèu, o aquesta obesís a un sistèma de plaçament de las linhas: perspectiva cavalièra, perspectiva « italiana » confòrma a una vision basada sus la projeccion, coma se lo dessenh èra una fenèstra sus l'objècte representat coma escriviá Alberti. L'aplicacion de las règlas de la perspectiva a de figuras umanas o animalas se nomena l'acorchit (([[#CITEREF|]], p. 66).

Jean Fouquet, Arribada dels crosats a Constantinòble: Perspectiva empirica.

Lo dessenh pòt obesir a de nocions que prenon pas en compte las leis geometrcas de l'optica o que las considèran pas coma primordialas. Representar un mont mai pichon qu'un personatge pòt paréisser totalament illogic, pasmens se la perspectiva l'exigiriá. Los personatges son a vegadas presentats al respècte de lor importància dins la societat. Las diferentas civilizacions utilizèron de convencions de representacion qu'ensajan de conciliar los aspèctes que se considèra primordials. La representacion pòt pas correspondre a una realitat geometrica. Lo dessenh obesís a de convencions e de còdes: pels Egipcians, un uèilh es representat de fàcia, mas un visatge de perfil, un tòrse de fàcia e las cambas de perfil. Jean Fouquet dessenha l’Arribada dels crosats a Constantinòble vist per un espectator central: a esquèrra los cavalièrs de fàcia, al centre de perfil, e a drecha d'esquina, coma se l'espectator virava lo cap, la carrièra essent estrecha. Mai près de nosaltre, calguèt esperar l'aparicion de la fotografia per representar corrèctament un caval al galaup, totas las representacions passadas essent « falsas » anatomicament, mas pasmens expressivas.

Lo dessenh pòt reportar los contorns de biais precís e fidèl (considerant qu'es vist per un sistèma optic coma la cambra clara o l'aparelh fotografic), o lo trach pòt subir de deformacions e de distorsions qu van accentuar de caractèrs del modèl, possiblament fins a la caricatura, o exprimir simplament los gosts e la sensibilitat del dessenahire.

La representacion del volum se fa mai sovent per l'acorchir, enforçat per las modulacions de la lutz e donc las ombras localas del modèl e las ombras portadas sul fons e l'entorn. Aquestas modulacions de luminositat, que se nomena « valor » dins lo contèxte del dessenh e de la pintura, s'obtenon per trachs successius formant de raias, parallelas o crosadas, per emplissatge amb de variacion de la pression segon l'intensitat desirada, estompament en frejant a la man o amb una aisina, gomatge per enlusir, etc. ; unas tecnicas essent adoptadas per unes e rebutadas per d'autres.

Tipologia[modificar | Modificar lo còdi]

Dessenh d'art[modificar | Modificar lo còdi]

Lo dessenh d'art utiliza totas las tecnicas graficas possiblas dins un caminament e una intencion artisticas, aquestas òbras totalament o pinturas dessenhadas; aquòse deu comprene dins una nocion non utilitara del dessenh, qu'exclusiriá donc lo dessenh tecnic, arquitectural, etc. La compreneson pel grand public devant l’idèa d'una òbra dessenhada pòt être contestada per la definicion admesa de biais corrent e convencional que pòt s’aplicar a tot tipe de dessenh, quina que siá l’intencion primièra. Lo dessenh d'art a pasmens sos artistas.

Crocadís[modificar | Modificar lo còdi]

Crocadís, per un membre de la familha Lines, sègle XIX.

Lo dessenh es utilizat per la rapiditat de realizacion. Se pòt parlar d'esquèma, de crocadís, d'esbòç, per exprimir aquesta primièra fasa d'un trabalh mai important o mai prigond.

Lo crocadís mai sovent se fa segon una natura, aviadament, de biais a sasir l’essencial sens s’arrestar suls detalhs. Lo crocadís servís de notacion, d’exercici, e la rapiditat d’execucion es partida integranta de son caractèr, comparable a un « gèst » calligrafic.

Dessenh segon las diferentas aisinas[modificar | Modificar lo còdi]

Dessenh al gredon[modificar | Modificar lo còdi]
Dessenh de trompeta sus una particion de musica, mina grafita sus papièr per Robert J. Blanchette.

Lo greon es l'aisina de dessenh mai simpla, amb una gama de possibilitats plan espandida, segon lo tipe de mina, son afustatge, lo gran del papièr e las tecnicas possiblas, del contorn simple a la nuanças de degradats realizadas per de raias, frejaments, estompaments. Pòt èsser aisidament esfaçat a la goma. Un dessenh al gradon es gaireben sempre a la basa d’un dessenh realizat enseguida amb de mejans diferents, coma la tinta amb una pluma o un pincèl: una còp lo tintatge sec, lo dessenh preliminari al credon pòt èsser escafat.

Dessenh al carbon[modificar | Modificar lo còdi]

Mai que lo gredon, la pèira negra, la sanguina, lo carbon son mai adaptats als plats e a tornar lo modelat[7]. A l'inconvenient d'èsser plan fragil, al mens d’utilizar un fixatiu aplicat mai sovent amb un pulverizador.

Dessenh a la pluma[modificar | Modificar lo còdi]

La pluma es un instrument de dessenh tant que d'escritura al mens dempuèi la Renaissença. Dona un trach prim o gras segon la pression exercida. Los trachs de pluma traçats a  la tinta indelebila se combinan tanben amb lo lavats e l'aquarela, que las perturban pas[8].

Es utilizada tant pel crocadís de terren, qu'a l'avantatge de produire un dessenh rapid e contrastat, solide après que la tinta sequèt, que pels projèctes realizats, ont la raias pòdon indicar las valors. Sus un dessenh o un crocadís al gredon, la pluma pòt marcar lo trach fòrt; s'escafa a vegada lo gradon per gardar pas qu'aquesta decision finala.

La pluma foguèt l'instrument màger del tintatge en benda dessenhada fins a dins las annadas 1970.

Dessenh al pincèl[modificar | Modificar lo còdi]

Lo pincèl es l’aisina de basa del dessenh en Orient Extrèma, mas es largament utilizat tenben en Occident. Sa soplesa permet al dessenhaire de realizar de desligats pro fins e de plats impossibles de reproduire amb d'autras tecnicas coma la pluma.

Lo pincèl es sovent l'aisina de tria pel tintatge en benda dessenhada. Es fòrça utilizat per d'artistas d'estils pro diferents, coma André Franquin, o Milton Caniff que jogava suls contrastes del negre e del blanc.

Dessenh al boligraf[modificar | Modificar lo còdi]
Lo dessenh al boligraf de color.

Lo boligraf, difusat a partir de 1950 pòt venir una aisina d'art[9]. Del simple esbòç eur capturar un movement fins a l’illustracion precisa e al dessenh d’arquitectura, lo bilgraf s'adapta a totes los genres.

Dins lo dessenh artistic, lo boligraf se destria pel fach que s'escafa pas; le trach es a quicòm près unifòrme, e pal leuguèr. Lo trach fòrt s'obten en passant mai d'un còp.

Dessenh als feutres[modificar | Modificar lo còdi]

Los estilo feutres son declinats dins de fòrça largas gamas de colors e d’espessors de trach. De gamas professionalas permeton de crear las sieunas nuanças a partir de tintas liquidas e de solvants. Se trobèt una aplicacion epecifica dins lo layout o rough utilizat en publicitat per realizar de simulacions de fotografias de realiser mai tard. S'utiliza un papièr especial, sens granh e semitransparent, que ne difusa pas los solvants e permet de trabalhar per transparéncia. Los especialistas, o « roughmen », pòdon aténher de resultats de qualitat picturala.

Dessenh d'escultor[modificar | Modificar lo còdi]

Estudi, per Miquelangelo, 1503.

Lo dessenh servís a l'escultor per realizar sas recercas. Son epecificitat es deguda au fach qu’es pas al quita fin, mas una estapa de son trabalh, per li permetre de visualizar sos proèctes en vista d’una realizacion en tres dimensions: lo rendut del volum es donc essencial, per de zonas ombradas amb o sens degradats, e l’abséncia o la neutralitat del fons. Totes los dessenhs d'escultors son pas de cap d’òbre al vejaire de la qualitat del dessen, mas son sempre los tesmònis fidèls del trabalh de lor autor, e quitament unes son d'òbras d’art.

Dessenh d’arquitectura[modificar | Modificar lo còdi]

Glèisa de Sant-Agustin a París, auçada de la faciada principala, per Victor Baltard, en 1868-1871. Pluma e tinta, reauçat d'aquarela e d'aur.

Lo dessenh es a la basa du meètier d’arquitècte, quitament se son ensenhament a mens d’importança amb l’utilizacion de l’aisina informatica. Es en dessenhant, d’en primièr jos forma d'esbòç, puèi de dessenhs mai elaborats, que l’arquitecta tròba e precisa son projècte. Aquesta estapa primièra de dessenh a man levada es puslèu universalament practicda. L’estapa seguenta, que consistís a traçar de plans jos totes los angles necessaris, se fasiá al mejan de las aisinas tradicionalas, primièr lo gredon o lo pòrtamina de mina dura, la règla, l’escaire, lo te, sus una taula de sessenhar dotada d’una règla parallela e d’un aparelh de dessenhar (permetent de traçar de trachs rigorosament parallels e dins quin angle que siá), e tornant passar los trachs al gredon amb un tiralinha e tinta de China, mai tard amb un estilo tecnic de punta tubulara. Aqueste procediment es ara remplaçat per la PAO e los logicials d’arquitectura.

Una autra estapa consistís a fornir de dessenhs del bastit projectat de tal biais que lo comanditari pòca n'aver una vision tna detalhada e justa que possible: s’agís donc de presentar de plans de las faciadas realistas, en color, amb d'ombras qu'indican lo relèu,  los elements de decòrs que van donar vida a l’ensemble: plantas, personatges, veïculs, etc. Cal tanben presentar de vistas que son pas mai de plan geometral, mas de perspectiva, mostrant donc lo bastit jos un angle particular. L’arquitècte deviá donc aver una coneissença prigonda de la perspectiva, rigorosament menada. Segon lo gra de precision d'aquestes dessenhs, los accessòris podavan èsser tractas d’un biais simplificat, per far pas lo pas sus l’essencial, l’arquitectura. Cada arquitècte podavan aver son biais personal de tractar arbres, veïculs e personatges. Los arquitèctes realizèron de veraias òbras d’art amb lors dessenhs, sovent realizats a l’aquarela. Ara, se pòt obténer totas las perspectivas possiblas amb de logicials 3D.

Lo dessenh d’arquitectura, realizat per d'illustrators especializats segon los plans o perspectivas provesits pels arquitèctes, servís sempre a presentar los projèctes non encara realizats per la publicitat e per informar los crompaires potencials. Aquí encora aqueste tipe de dessenh es sovent remplaçat per la creacion infografica.

Dessenh de mòde[modificar | Modificar lo còdi]

Lo dessenh dich de mòde es utilizat dins totes los domènis de la creacion, dels vestits als accessòris: cauçaduras, capèls, sacs, jòiels. Lo dessenh servís a precizar l’idèa generala puèi a l’afinar al nivèl de la concepcion, abans de passar a la quita realizacion. Lo dessenh de mòde demanda une coneissença minimala de l’anatomia basada sus l'esquelet, que determina las posicions e posturas del còrs, e a vegada sus un tractament particular de las matèrias (textilas e autras). Un autre aspècte del dessenh de mòde es la representacion dels modèls segon l'estil pròpre al dessenhaire, sens que siá d'esperel lo creator, çò que pòt èsser alara una de las formas du dessenh de premsa.

Lo dessenh es tanben a la basa de las creacions de motius pels teissuts, imprimats o jacquards.

Dessenh de premsa e caricatura[modificar | Modificar lo còdi]

Caricatura de Gustave Eiffel. Publicada dins Le Temps, lo 14 de febrièr de 1887.

A la seguida de las Caricaturas de Mahomet en 2006, Kofi Annan, alara Secretari general de l'ONU, organizèt una conféréncia de dos jorns, lo 16 d'octobre de 2006, al sèti de l'Organizacion de las Nacions unidas a Nòva York, reünissent 12 dels dessenhaires de premsa mai coneguts al mond per « desaprene l'intoleréncia ». Pendnet aquesta conferéncia, lo dessenhaire francés Plantu, del jornal Le Monde, lancèt un movement qu'aviá per objectiu paradoxal una melhora compreneson e un respècte mutual entre de populacions de diferentea cresenças o culturas, amb lo dessenh de premsa, que professa la simplificacion et l'exageracion, coma mejan d'expression d'un langatge universal. Projectava de reünir de dessenahores de premsa de diferents païses e de promóure la libertat de la premsa en matèria de caricatura pel mond. Lo 26 de mai de 2008, l'associacion Cartooning for peace es nascuda d'aquesta initiativa e qu'amassa uèi diferents dessenhaires de diferents jornals pel mond.

Benda dessenhada[modificar | Modificar lo còdi]

La benda dessenhada combina l'art de racontar d'istòrias a aqueste de los representar pel dessenh. Sovent un scenarista s'associa amb un dessenhaire. Un ostal d'edicion de benda dessenhada pòt tanben confiar lo dessenh  l'escenari de diferents artistas. Dins aqueste cas, los dessenhaires respèctan un estil grafic, e los scenaristas lo caractèr de las istòrias e de lors personatges[10]. Una seria pòt tanben durar pendent de generacions[11].

A partir del darrièr tèrç de sègle XX, que siá en Euròpa ((Duc 1981) o la Japon o lo manga es pla popular[12], los dessenhaires de benda dessenhada cerquèron a produire un estil grafica personal e caracteristic, que contrasta amb l'amagada de l'artista per la produccion d'un estil definit pels editors, frequent de per abans.

Dessenh animat[modificar | Modificar lo còdi]

Lo dessenh animat consistís a reproduire lo movement fasent se succedar d'imatges representant cadun un instant successiu d'una accion, coma la cinèma, a la diferéncia qu'aquestes imatges son dessenhats[13].

Lo dessenh animat es un procediment fòrça long e industrial, qu'implica mai sovent fòrça grafistas especializats. Unes definisson los personatges e lors movements per d'esboces al gredons, net coma cal per la superposicion necessària amb de traçaires-goachaires[14] sus de fuèlhas transparentas. D'autres se consacran al dessenh dels decòrs.

Lo dessenh animat utiliza, al sègle XXI, las tecnicas de dessenh assistit per ordinator.

Dessenh tecnic[modificar | Modificar lo còdi]

Lo dessenh tecnic, o dessenh industrial, es una disciplina transversala fondament de la comunicacion tecnica, de la concepcion e de l'analisi sistemic. Es utilizat subretot en engenh mecanic (burèl d'estudis, burèls dels metòdes) e en engenh civil (arquitectura).

Drech[modificar | Modificar lo còdi]

Proprietat intellectuala[modificar | Modificar lo còdi]

Lo dessenh es somés, coma las autras òbras de l'èime a la règlas de la proprietat intellectuala.

En França, deui obesir, s'es publicat e representa una persona, a las règlas de drech a l'imatge[15]. La caricatura   « constituís una toleréncia tradicionalament admesa al vejaire d'aquestes que la profession o l'activitat permet de supausar de lor part una autorizacion tacita »[16], mas aquesta excepcion al drech a l'imatge es pas sempre reconegur ((Pierrat 2002, p. 115-119).

Dessenhs e modèls[modificar | Modificar lo còdi]

En drech dels afars, lo mot « dessenh » designa pas un objècte material, mas la forma, reconeissabla pel consomator, d'un object (concepcion de design en anglés).

En drech francés que transpausa una directiva comunautària del 13 d'octobre de 1998 relativa a la proteccion dels dessenh e modèls: « […] tot dessenh novèl, tota forma plastica novèla, tot objècte industrial que se destria de sos similars, o per una configuracion distincta e reconaissabla li conferissent un caractèr de novelum, o per un o mai efièch exteriors li donant una fisionomia pròpra e novèla ».

Ten alara una proteccion d'una durada maxim de 25 ans per periòde de 5 ans jos resèrva qu'i « aja novelum e presente un caractèr propre »[17].

Una proteccion comunautària existís tenben al benefici de tot dessenh original. Un reglament comunautari de 2001 balha una proteccion opausabla a l'escala de l'Union europèa. Pels dessenhs registrats a l'Ofici de l'Union europèa de la proprietat intellectuala (EUIPO), la proteccion es dins lo temps la mèsma qu'en França (de 5 a 25 ans). Pel dessenh (o modèl) non registrat, aquesta proteccion naís de la primièra mòstra per una durada de tres ans.

E a l'escala internacionala existís una proteccion qu'es opausabla a partir de l'enregistrament internacional dels dessenhs e modèls industrials A l'Ofici mondial de la Proprietat intellectuala[18].

Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  •  {{{títol}}}. 
  •  {{{títol}}}. 
  • Fernand Jacquet, « Dessin », dans Anne Souriau, Vocabulaire d'esthétique, par Étienne Souriau (1892-1979), Paris, PUF, coll. « Quadrige », , 3e éd. (1re éd. 1990) (ISBN 9782130573692), p. 595-597Modèl:Chapitre
  •  {{{títol}}}. 

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1.  {{{títol}}}. , Chap. 47, Division de la peinture. En italien, le texte porte figura et non disegno Modèl:Citation étrangère édition de 1651.
  2. Sauf Degas et quelques autres (Valéry 1965).
  3.  {{{títol}}}. .
  4. Alfred Kubin, Le travail du dessinateur, Paris, Allia, , p. 33-34 « Le dessinateur ». Texte publié en 1924.
  5.  {{{títol}}}. .
  6.  {{{títol}}}. 
  7.  {{{títol}}}. .
  8. Kubin 2015, p. 68-75 « Le dessin à la plume ». Texte de 1927.
  9.  {{{títol}}}. .
  10.  {{{títol}}}. .
  11. Error en títol o url..
  12.  {{{títol}}}. .
  13. Trésor de la langue française.
  14. Fiche métier ROME 32212.
  15.  {{{títol}}}. .
  16. Cour d'Appel de Versailles, 1991, cité par Pierrat 2002, p. 114.
  17. art. L. 511-2 CPI
  18. OMPI.