Pincèl

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Pincèls de diferents pèl, talhas e formas.

Le pincèl (del latin peniculus, coa pichona) es un instrument de pintura, de dessenh e d'escritura compausat d'un margue (de fusta o plastic) amb a son tèrme una tufa de pels ligada amb una una viròla. Abans l'aparicion de la viròla de metal, los pèls èran mantenguts amb una pluma ligaturada per fil de laton.

Lo pincèl servís a espandre de matèria picturala (pintura e tinta) sul supòrt (papièr, tela, fusta, paret, etc.). Es tanben util per aplicar un enduch o un vernís suls mèsmes supòrts.

Es utilizat en pintura, illustracion, dessenh e calligrafia, europèa o chinesa. Lo nome chinés de pincèl en mandarin es máobĭ, literalament « gredon de pèls ».

Composicion[modificar | modificar la font]

1. Mangue 2.Viròla 3.Tufa

Un pincèl es compausat de 3 elements:

  • Lo margue: de fusta, pluma, metal o plastic;
  • La viròla: de metal, plastic o pluma e fil;
  • La tufa: en poils naturels ou en fibres synthétiques.

Los pels[modificar | modificar la font]

La qualitat e especificitat d'un pincèl depend de la natura dels pels de sa tufa. Aquestes pels presentan diferentas caracteristicas (duretat, soplesa, nerviositat, absorpcion…) e son apropriats a d'usatges diferents. Uèi, las fibras sinteticas ensajan d'imitar las qualitats dels pels naturals o de ne prepausar de novèlas.

Pels fins[modificar | modificar la font]

Pincèls de marta Kolinsky
  • Lo pincèl de « marta »
    • Lo marta Kolinsky, mai agradada que resistenta, elastica e sopla. Sa punta est perfiècha e sa trempa excellenta. Se destria la marta Kolinsky siberiana (Tobolsky) de la marta Kolinsky chinesa (Harbin), mai corta e mens prima. S'agís en realitat de vison (Mustela sibirica) e non pas de marta[1].
    • Lo marta roja, performanta mas de qualitat inferiora.
  • Lo pichon gris (pels d'esquiròl nordic), dòç e d'una fòrça bona trempa donc agradada a l'aquarela.
  • Lo pel de mangosta, reconeissable a sas rajas, nerviós e prim.

Autres pels naturals[modificar | modificar la font]

  • Lo martrata, una mescla de pels prims
  • Le pel de catpudre, resistent e d'una bona retencion en aiga mas cort e mancant d'elasticitat
  • Lo pel de tais, long e de bèla punta
  • Lo pel d'aurelha de buòu, long, resistent e soples, per totes tipes de pintura, a vegada utilizats per realizar las 'imitacions marta'
  • Lo pel de pòni o caval, per traçar en calligrafia chinesa o per l'aquarela.
  • Lo pel de cabra dòç e prim, pels pincèls de vernir e la calligrafia chinesa (bon mercat)
  • Los plumas de pola (sus de pincèls chineses), las plumas an l’avantatge d'èsser longas e punchudas un còp banhada, mas tanben de poder far de motius mai caotics l'utilizant de biai mai aviat.
  • Lo pel de dam (calligrafia japonesa).
  • Lo pel d'ors d'Alaska, brun escur e lusent, per pausar las lacas.
  • Lo pel de lèbre.
  • Lo pel de lop per la calligrafia chinesa.
  • Las mesclas lop e cabra per la calligrafia chinesa tanben.

Las sedas de pòrc[modificar | modificar la font]

Se caracterizan per lor fermesa, lor elasticitat e lor resisténcia.

Al contrari del pels prims, lo tèrme d'una seda es a flor multipla (coma una forca) e non pas unica. Va donc plan téner la matèria pastosa e l'espandre de biais unifòrme, d'ont son utilizacion frequenta dins las tecnicas amb òli o acrilica.

La seda es naturalament corbada o arcada, çò que permet tanben una bona presa e un bon contraròtle de la pasta.

Fibras sinteticas[modificar | modificar la font]

Los primièrs pincèls de fibras artificialas èran los pincèls de nilon blanc, plan fèrmes e pauc elastics. Dempuèi, d'autras fibras, sempre derivadas de poliamid, apareguèron. Se dispausa ara d'una granda varietats de fibras en tèrmes de soplesa e de fermesa. Los fabricants prepausan tanben de mesclas sintetic/naturals.

  • Avantatges: a basa de poliamid, las fibras sinteticas son mai resistentas a l'usadaura e als produchs descapants que los pels naturals. Son agradats per la pintura acrilica que seca avidament e demanda un netejatge rapid e meninós. Son tanben mai economics.
  • Inconvenient: mancan a vegada de finesa e per las tecnicas aquosas, de trempa.

Los pincèls de calligrafia[modificar | modificar la font]

Pincèls chineses

Lo pincèl de calligrafia, quina que siá, reténer plan la tinta, alara que lo pincèl de pintura chinesa es plan mai adaptat a de mesclas d'aiga amb de tinta de China pels lavats, o de pinturas a l'aiga en color tipicament chinesas, pròches de las caracteristicas de la goacha o de l'aquarela e aiga. Son utilizats dins las arts tradicionalas d'Orient Extrèma.

Las talhas[modificar | modificar la font]

Existís diferentas classificacions de talhas segon los fabricants, segon lo diamètre de la tufa.

  • per numèro: 10/0, 6/0 (1,1mm), 5/0, 4/0, 3/0 (1,7mm), 2/0, 0, 1, 2, 3, 4, 5..
  • per talha: 15 (15mm), 25, 30, 40, 50, 60, 70, 80, 100, 120, 200
  • en poces (inches): de 1/2" (12mm) à 7"

Las formas[modificar | modificar la font]

D'esquèrra a drecha: redond, plat long, plat cort o carrat, usat bombat o lenga de cat, ventalh, biselat, trempador, rag

Los pincèls an diferentas talha e formas segon l'utilizacion que se'n vòl far: plats, redonds, en ventalh, etc.

Variantas[modificar | modificar la font]

Fude pen, estilò pincèl japoneses

D'autras aisinas pòdon servir, a la plaça del pincèl, per espandre la matèria picturala:

  • Los pincèls amb capças de silicòn (Colour shapers) utilizats per escultar la matèria espessa
  • L'esponga sintetica (utilizada per la calligrafia chinesa amb aiga)
  • L'estilopincèl, mai soven provesit per de cartochas de tinta, que a la plaça place de la pluma an un pincèl de pels sintetics, e a vegada, pel mai luxosos, de marta.
  • L'estilopincèl de sèrva d'aiga, pensat per aquarelar son dessenh en exterior. Existís doas variantas, la japonesa, de pels sintetics que s'emplís metent lo trauc de la sèrva cap al naut, e la chinesa, de pels natureas, que s'emplís amb una vitz d'Arquimèdes contenguda dins lo pincèl e produsent un efièch d'aspiracion.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. S'agís en realitat de pel venent de la coa de l'espècia Mustela sibirica que la forradura èra autrecòps nomenada de Kolinsky. Veire page 114 en (en) Henry Poland, Fur-bearing animals in nature and in commerce, ed. Gurney & Jackson, Londres, 1892.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]