Forma (geometria)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La forma d'un objècte situat dins un espaci es una descripcion geometrica de la partida d'aqueste espaci ocupat per l'objècte, tal que determinada per sa frontièra extèrna — abstraccion facha de l'emplaçament e l'orientacion dins l'espaci, la talha e d'autras proprietats coma la color, lo contengut e los materials constitutius.

Lo mathématician e estatistician David George Kendall escrich.

Forma geometrica simpla[modificar | modificar la font]

Formas geometricas planas.
Formas geometricas solidas.

Una forma geometrica simpla pòt èsser descricha per un objècte geometric de base tal qu'un ensems de dos o mai punts, una linha, un corba, un plan, una figura plana (per exemple carrat o cercle), o una figura solida (cube o esfèra, per exemple).

Gaireben totas las figuras geometricas que se produson dins lo mond fisic son complèxes. Unas, coma las estructuras vegetalas e los penjals, pòdon èsser tant arbitràrias que desfisan la descripcion matematica tradicionala — alara pòdon èsser analizadas per la geometria diferenciala, o coma fractala.

La forma geometrica o la figura geometrica es l'entitat abstracha primitiva a l'entorn de que s'articula la geometria e d'autras brancas similàrias de las matematicas, coma la trigonometria.

Una forma geometrica elementària se pòt definir coma un ensemble continú de punts e de las relacions entre los mèsmes punts, caracterizat per la pertinéncia quantitativa e per la pertinéncia dimensionala.

Referéncias[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

  • Figura de la Tèrra