Consonanta fricativa glotala sorda

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Consonanta fricativa glotala sorda
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Simbòl AFI h
Numèro AFI 146
Unicode U+0068
X-SAMPA h
Kirshenbaum h
{{{Ogg}}}
Identificants
BNF [1]. 
SUDOC [2]. 
BNE [http:// ]. 
GND [3]. 
VIAF [4]. 
ULAN
ISSN [http:// ]. 
ZDB [http:// ]. 
DOI
Joconde [http:// ]. 
RKDimages
Rijksmonument
Mérimée [http:// ]. 
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz
IMDb [5]. 
NOR [http:// ]. 
Legislator
ISO standard . 
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Consonanta fricativa glotala sorda.

La consonanta fricativa glotala sorda, que son simbòl dins l'Alfabet Fonetic Internacional es [h], es un son consonantic pro espandit dins l'ensems de las lengas del mond. En occitan es presenta mai que mai en gascon, qu'i es generalament l'evolucion de la F latina coma es estat tanben lo cas, mens general pr'aquò, en espanhòl.

latin occitan gascon espanhòl
FILIA hilha hija
FOLIA huelha hoja
FOCUS huec fuego

Existís tanben en fonetica sintactica dins mantun parlar septentrional, e mai esporadicament en gascon o en provençal maritim, qu'i representa una realizacion particulara de -s-, subretot quand se tròba en contacte amb una consonanta velara, valent a dire [k].

localizacion escritura prononciacion
grop consonantic escòla [ehˈkɔlo]
art. plural + nom los còls [luhˈkɔls]
fonetica sintactica tres còls [trehˈkɔls]

Dins qualques parlars gascons, coma en espanhòl, aquela consonanta s'es amudida, mas de còps que i a l'anciana preséncia d'aquesta se fa notar dins l'emplec de l'article coma dins mantuna varietat d'Aran ont se ditz generalament eth huec e er òme.

La consonanta dins d'autras lengas[modificar | modificar la font]

[h] dins las lengas romanicas[modificar | modificar la font]

Aquesta fricativa se retròba dins mantuna lenga del mond mas es pas gaire espandida dins las lengas latinas. Es absenta per exemple dels estandards de l'italian, de l'espanhòl. La trobam pr'aquò dins qualques varietats dialectalas coma l'andalós per l'espanhòl qu'i representa una prononciacion particulara de [x], e tanben en toscan per l'italian (part d'un fenomèn sonat gorgia toscana), qu'i es l'evolucion de la [k] en debuta de mot o en posicion intervocalica. Es tanben lo cas del francés, manca dins qualques interjeccions coma (ha) ha! e hop!.

La transformacion de [s] en [h] se pòt trobar tanben dins divèrsas varietats lombardas, mai que mai dins las Vals Camonica e Cavallina e mai en posicion iniciala. Dins mantuna varietat del galèc, es la [g] que se vei transformada en un son mai posterior que recep lo nom de gheada e pòt èsser prononciat coma una [h], una faringada sorda [ħ] o mai rarament [x].

Aquesta consonanta es tanben un fonèma del romanés actual. Per explicar aquesta preséncia doas teorias s'afrontan, la primièra que fa intervenir una influéncia de las lengas eslavas vesinas, e l'autra qu'invòca un substrat dacian.

[h] dins las lengas germanicas[modificar | modificar la font]

Contràriament a las lengas romanicas aquesta consonanta es utilizada abondosament dins las lengas germanicas coma l'anglés o l'alemand.