Arpa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Arpa de Salvi

L'arpa qu'ei un instrument de musica de la familha de las còrdas puntejadas on las còrdas e son alinhadas en òrdi creishent de la mei aguda a la mei grava, tant vau díser de la mei corta dinc a la mei longa.

Dens l'espaci occitan, que cau soslinhar que bèras garbas d'arpas espeleishen dins lei Valadas Occitanas, au Peasc, en cò de Salvi e que las mei petitas de las arpas que son aperadas trobadors.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Antiquitat[modificar | Modificar lo còdi]

Arpista egician
Arpa d'Ur
Arpa egipciana, Empèri Navèth, British Museum

L'istòria de l'arpa qu'ei longa e shens nat interrupcion, e d'un certe biais, la soa evolucion b'ei dilhèu pas acabada autant com la diversitat de las fòrmas e deus registres d'estiles qui l'incluseishen qu'ei grana.

L'istòria de l'arpa que comença entà nosauts dab instruments en Egipte antica e en Mesopotamia de cap au viraplèc deu Vau au IV milèni. En Egipte, l'arpa que sembla omnipresenta dens l'iconografia, de tot escantilh, de totas talhas, e de tota tessituras ; que mancam totun d'exemplars conservats e de traça escrita de las òbras musicaus. Sia com sia, las arpas egipcianas que son arcadas e ubèrtas, shens nada colomna entà las barrar.

Chang sus ua mosaïca de Bishapur, Palais de Shapur, Dinastia Sassanida, IIIau sègle

En Mesopotamia, l'arqueologia que ns' proveseish 4 exemplars de Liras (en tot saber qu'ua arpa que's destria d'ua lira, qui demòra son tanhent, en bèth estant assimetria) o arpas conservats e que s'an podut copiar e reconstituir de las arpas d'Ur . Aquesta mena d'arpa que sembla remanar dinc au dia de uei devath lo fòrma de la beguena etiopiana. A l'entorn de Pèrsia, qu'espelí e que's devolopè lo chang, ua arpa que la soas caisha de resonància b'ei verticau e on las còrdas e son tienudas a partir de la soa basa.

Grécia, Roma que l'empleguèn de segur sota la fòrma de liras.

Moneda osetnatant lo Rei Somadragupta jogant la veena, sègle IVau

Dins l'Empèri Gupta (soscontinent indian) qu'avèm representacions ancianas de veenas, arpas jogadas a l'orisontau con se hossen guitarras.

Konghou

L'Extrèm Orient antica que conegó de segur las soas arpas, en aprticular de China que s'espandí lo Konghou mantun sègle aban l'Èra Cristiana.

Etat Mejana[modificar | Modificar lo còdi]

Eluminadura medievala representant lo Rei David jogant la soa arpa

L'Etat Mejana en Euròpa tanben que sembla estar estada hèra presenta, sia dens las esculturas o las enluminuras.

D'aquesta epòca sembla puja l'origina de l'arpa celta, simbòl d'Irlanda.

Renaishença e epòca barròca[modificar | Modificar lo còdi]

Arpa tripla barròca italiana
Arpa dobla

A la Renaishença e a l'epòca barròca que s' a ensajat de melhorar las possibilitats de l'instrument e de conquistar la possibilitats de jogar sus un reguistre cromatic.

La purmièra solucion qu'ei estada de provesir l'instrument de dos o tres rengadas de còrda (ua - o dos, entà que siin ambs accessiblas entà las doas mans - exteriora(s) entà las nòtas diatonicas de la gama de Do major - equivalent de las tòcas blancas deu piano, e ua au dedins entà los mieis tons que manquin - equivalents de la tòcas negras deu piano).

Tant vau díser qu'aquó miè entà l'arpa dobla, on las duas rengadas de còrdas e son crotzada aquesta que ho generaument adoptada en Espanha ; En Italia, entà tornar a la simetria deu jòc e entà tornar a ambs mans l'egalitat de possibilitat e l'independència dens lo jòcs, que's causir de hornir ua rangada de còrdas diatonicas de l'aute costat (las còrdas equivalentas de la tòcas negras deu piano que demoran atau au dedins, la còrdas equivalentas a la tòcas blancas au dehòras sus sengles costats) ; aquò que dè l'Arpa tripla barròca italiana. L'arpa galèsa foclorica e modèrna qu'ei tripla e atau hilha de l'arpa barròca italiana (la soa istòria que puja en ehèit sonque dinc ad aquesta).

Maria Antonieta a la Cort de França jogant d'arpa de pedala

Fin finala la solucion de l'arpa tripla que ho abandonada au prohèit deus mecanismes de las pedalas entà l'arpa classica e deus lhevaders entà las arpas ditas celtas.

Que ho Jacob Hochbrucker (se considera que Jean-Henri Naderman tanben) eth qui desvolopè lo mecanisme de las pedalas, desempuish la Cort de Viena a partir de 1728. Sons hilhs, arpistas deus màgers, que hèn la pròva de la soa eficacitat e Maria Antonieta d'Àustria que favorisè la soa exportacion a la Cort de França. La laûtier de la Reina Georges Cousineau, qu'enssagè de hornir mei de pedala o de provesir l'instrument d'ua cavilha viradissa mès la solucion que dauneja desempuish, que ho perpausada per Sebastian Erhard que desvolopè l'arpa de doble moviment.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

En Etiopia que s' manten ua version locala pròcha de l'arpa mesopotamina : la beguena

En euròpa, la musica irlandesa qu'emplega l'arpa celtica. En Galles que s' mantien l'arpa tripla inventada iniciaument en Italia.

En America latina l'arpa qu'ei arrivada deu temps de la colonisacion espanhòla, e mei que mei dab los jesuitas. Qu'ei intrument nacionau de Paraguai on dauneja donc l'arpa paraguaiana. Instrument deu joropo veneçolan, aqueth país que compta donc tanben dab la soa arpa. Peró qu'ostenta l'arpa andina de bèth endom.

Modèls corrents[modificar | Modificar lo còdi]

Arpa classica, trobador e celtica

Lo modèle mei academic qu'ei de segur l'arpa classica de concert.

Per estudiar, com aquesta b'ei hèra cara e de gran endom, lo musician amator que hè sovent l'aquesida d'ua arpa celta d'uas 34 còrdas e lhevadèrs que permetèn (en tot interrompre lo jòc totun) de cambiar de tonalitat.

Un modèl, generaument hèra petit, qu'ei aperat arpa trobador.

Tecnica[modificar | Modificar lo còdi]

Mans de l'arpista Martine Géliot

L'arpa e s' joga dab las duas mans : la dreta sobiron sus la còrdas mei agudas e l'esquèrra juson sus las nòtas mei gravas. Los dits poç quilhats e los autes dits entrats au dehens de la pauma après aver puntejadas ua còrda.

Tipicament las premièras consignas que son : poç quilhats, coides un pau lhevats e destacats deu còs (lo dret orizontau) e braç e espatlas destienuts.

Los dits qu'arreceben los numeròs 1, 2, 3, 4 deu dit poç dinc a l'anulari.

Las còrdas que son blancas o transparentas a despart deus Do que son marcats per còrdas arroia e los Fa marcats en blau.

La tonalita que cambia en baishant o quilhant los lhevaders dens ua arpa celta o en tot prémer ua pedala sus ua arpa de concèrt o en tornant arcordar sus ua arpa trobador. Las arpas triplas qu'en pas nat besonh de har arren entà cambiar de tonalita, en defòra d'en•honsar los dit de cap a la rengada de còrdas interioras (entà ua arpa doble, que causir l'arpa qui ostente la nòta dessejada).

Interprètas famós[modificar | Modificar lo còdi]

Interprètes academics[modificar | Modificar lo còdi]

Interprètas folclorics[modificar | Modificar lo còdi]

Repertòri[modificar | Modificar lo còdi]

  • Jan Křtitel Krumpholtz : Concerto en Fa Major. Entà l'auditòri occitan e mei que mei provençau, que cap mentàver que lo son tresen moviment (lo Vivace) qu'ei l'aire de la cançon pro mentavuda dens los cançoniers occitans : Lei filhetas de Tolon.

Factors[modificar | Modificar lo còdi]

Lo Peasc, Valadas, casa occitana de las arpas Salvi
Arpas de Cousineau

Jacob Hochbrucker e Jean-Henri Naderman que desvolopèn las harpas de pedalas simpla. En França Georges Cousineau (laütièr de la Reina) e son hilh Jacques Georges que signèn mantua generacion d'arpas de la hauta societat que n'avèm un exemple au Castèth de Morlana.

Arpa modèrna de concèrt de pedelas de dobla accion d'Erhard

Sebastian Erhard qu'ei lo pair de l'arpa modèrna per'mor d'aver desvolopat las pedalas de doble moviment.

Un deus principaus factors d'arpa que demòra en país occitan : au Peasc (dins las Valadas, en Piemont, Italia) : qu'ei Salvi, entrepresa fondada per l'americano-venecian Victor Salvi.

França qu'ei la cua de Camac e Chicago qu'acèsa l'american Lyon & Healy.